L’aturada i el boicot a les colònies minen l’ànim de les famílies

"Per aquest motiu, hem sol·licitat la intervenció urgent de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, perquè valori la protecció efectiva dels drets dels menors, l’adequació de les mesures adoptades i insti les parts implicades a trobar vies de negociació que minimitzin l’impacte sobre els nens", prossegueixen. Insisteixen que no demanen que els professors renunciïn als seus drets, sinó que l’Administració i els representants dels treballadors "assumeixin la responsabilitat de trobar formes de reivindicació i negociació que protegeixin al màxim els menors".

"Els adults tenim sindicats, administracions, negociacions i mecanismes legals per defensar-nos, però els nens depenen de nosaltres", conclouen.

Més enllà de la vaga d’aquest dimarts, la gran preocupació de les famílies per l’impacte de les protestes en el dia a dia dels centres gira entorn de les sortides i les colònies escolars, integrades durant dècades a la vida quotidiana de les escoles i convertides ara en un nou front de conflicte. El boicot impulsat per una part del professorat com a mesura de pressió ha trencat alguns consensos i amenaça de deixar conseqüències que transcendeixin la negociació laboral.

Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), entitat que agrupa més de 2.400 associacions de famílies de l’escola pública, adverteix que, si el Departament d’Educació i FP no intervé, aquestes activitats podrien perdre el seu lloc dins del sistema educatiu i acabar desplaçant-se cap a iniciatives privades. El precedent, assenyala, ja existeix: va passar amb els menjadors escolars. "Si el Departament surt de la gestió de les sortides i les colònies, serà molt difícil capgirar-ho", sosté Gasull, que veu en aquest escenari un nou avenç en la "privatització del sistema".

Clàudia Cebrián, membre del grup impulsor del manifest Aturem les sortides i les colònies, al qual s’han adherit 1.351 centres educatius públics catalans, defensa que el boicot pretén forçar el Departament a obrir una "negociació real" per millorar les condicions de l’escola pública. "Preferiríem tenir més professors a les aules per poder atendre millor l’alumnat abans que cobrar més per nit quan anem de colònies. No es tracta d’una lluita per les condicions de les colònies, sinó de millorar el conjunt del sistema", remarca la docent.

Línia vermella

El conflicte ha obert, no obstant, una esquerda amb una part de les famílies que, tot i compartir bona part de les reivindicacions del professorat, considera que la supressió de sortides i colònies travessa una línia vermella i pot eixamplar la bretxa entre l’escola pública i la privada-concertada, que continuarà organitzant excursions i viatges com fins ara.

Notícies relacionades

El temporal afluixarà a la tarda, però s’esperen xàfecs torrencials dispersos a Catalunya

El canvi d’hora que arriba a l’octubre: a les 3.00 tornaran a ser les 2.00 i les tardes es faran més curtes

Les famílies també qüestionen, i no amb menys enfadament, el que consideren passivitat de l’Administració davant d’una situació sobre la qual els docents fa mesos que adverteixen i que, amb l’inici del curs, està a punt de deixar de ser una amenaça per convertir-se en una realitat.

A Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), el preocupa especialment que el boicot a les colònies no sigui una campanya impulsada pels sindicats, sinó una iniciativa sorgida dels mateixos docents, l’efecte pràctic de la qual és que nombroses escoles renunciïn a organitzar sortides i colònies. "Donem la tardor per perduda. La situació és tan crua com aquesta", resumeix Montes, que matisa que les cancel·lacions no arriben al 100% perquè es mantenen les reserves de la concertada, la privada i "alguna pública.