Inici de curs amb 1,6 milions d’alumnes i 85.000 professors cridats a la vaga

Una vaga, això sí, que no tancarà les escoles, que obriran amb els serveis mínims garantits -un docent per cada tres aules-, i per a la qual no s’ha convocat cap gran manifestació unitària, sinó accions descentralitzades als diferents territoris catalans; algunes, a primera hora del matí, complicaran la mobilitat. L’impacte de la vaga s’ha deixat sentir els dies previs a l’inici de les classes, al marcar bona part de l’agenda educativa i política. El missatge dels docents [organitzats en assemblees de centre] és clar: la qüestió salarial no és la seva principal font de malestar, sinó la falta de recursos per fer front a la creixent complexitat de les aules.

L’inici de les classes coincideix, a més, amb la publicació dels resultats de les proves PISA, de les quals Catalunya ha quedat exclosa per un inexplicable "error". El curs comença, per tant, sense aquesta radiografia internacional del sistema educatiu i a l’espera que la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE) creada per la Conselleria d’Educació i FP presenti al desembre els resultats de les avaluacions pròpies fetes durant el curs 2025-2026. L’APE, que es defineix com a "independent" i que té encomanada la tasca de vetllar per la qualitat i el rigor de les avaluacions del sistema educatiu català, va prendre el relleu del desaparegut Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Recomanacions de l’OCDE

L’escola també té la vista posada en com respondrà Catalunya a les recomanacions que li va fer l’OCDE al juliol a l’informe Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain, elaborat en el marc del conveni de quatre anys entre l’OCDE i la Generalitat. "Aquest no és un informe més, és un document clau", assenyalava durant la presentació, fa tot just dos mesos, el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez. El document adverteix que els mecanismes de finançament de l’escola no sempre reflecteixen amb precisió la complexitat de les necessitats de l’alumnat ni el context específic de cada centre.

L’OCDE també assenyala en el mateix document que les diferències en la capacitat de gestió a escala local afecten l’aplicació coherent de les polítiques educatives en el conjunt del territori i insisteix en la necessitat de reforçar la capacitat de planificació i d’anticipació del sistema per adaptar-se millor als canvis demogràfics, econòmics i tecnològics.

El curs comença, a més, amb temperatures estivales i amb la climatització de les aules encara sense resoldre (el president Salvador Illa ha anunciat aquest dilluns que pròximament presentarà un pla per abordar la situació).

Entre les xifres donades per la conselleria per radiografiar aquest inici de curs i mostrar la seva predisposició a escoltar les demandes dels docents, destaca l’increment de les aules d’acollida, amb 500 noves dotacions per afavorir la incorporació inicial de l’alumnat. En total, arribaran a les 2.141.

Però la gestió de la creixent complexitat a les aules, amb més d’un 30% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s’ha convertit en una de les principals esquerdes del sistema educatiu català i és al centre de l’enuig docent. El professorat denuncia sentir-se desbordat davant la falta de suports estructurals, cosa que ha desembocat en la vaga del primer dia de curs, malgrat l’anunci de nous recursos per part del Govern.

A més del reforç d’efectius previst a l’acord del maig, que preveu la incorporació de 6.400 professionals en quatre anys, el Departament ha anunciat que ampliarà el programa de detecció de necessitats d’aprenentatge (APPA), fins ara implantat a 1r i 3r de primària, també a 5è, i el reforç dels centres d’educació especial amb 204 noves places. Mesures que, per a les assemblees docents, continuen sent insuficients: poc més que intentar treure aigua amb un didal davant d’un problema estructural.

Matemàtiques A i B

Notícies relacionades

El temporal afluixarà a la tarda, però s’esperen xàfecs torrencials dispersos a Catalunya

Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern

El Departament ha explicat també que durant el mes de setembre publicarà unes orientacions per a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) als centres i també, específicament, per a la seva utilització al Treball de Recerca (TR) de Batxillerat; un treball que aquest curs deixarà de valer un 10% de la nota del Batxillerat per computar com una matèria més.

A 4t d’ESO queda des d’aquest curs prohibit el treball per àmbits [cada matèria s’haurà d’estudiar de manera independent] i l’alumnat haurà d’escollir entre Matemàtiques A i B, en funció de si vol cursar posteriorment un batxillerat cientificotècnic o no. A Batxillerat s’estrena també la polèmica fusió de les ciències a primer. A Primària, la principal novetat és el retard en el lliurament del primer ordinador, que passa de 5è a 6è de Primària.