Crim de Manresa: entitats de la regió demanen que no es criminalitzi el jovent

Les entitats han expressat la seva consternació i el seu dol, i han defensat que cal una resposta "clara i ferma", que "no pot néixer de la por, de l’estigmatització ni de la criminalització dels joves, encara menys quan parlem de menors d’edat", en paraules de la Nora Miralles, del Moviment Popular.

Consideren que Manresa té violències que cal combatre, però recorden que les dades situen la ciutat dins dels estàndards de seguretat del país. En aquest sentit, Miralles ha criticat els relats que, segons ha dit, presenten una ciutat "postapocalíptica, ultraviolenta, on no es pot ni caminar de nit. Ni això és així, ni el que ha passat considerem que és representatiu del nivell de violència que es viu als carrers de la ciutat", ha afirmat. I que "la por pot trencar la cohesió social".

Les entitats convocants també han advertit del risc que la por sigui instrumentalitzada políticament. "Hi ha sectors polítics i econòmics que estan interessats a alimentar la por, distorsionar, instrumentalitzar aquesta por per criminalitzar comunitats senceres i el seu jovent. Joves no blancs al carrer de Manresa no és violència", han assenyalat.

Tres fases de prevenció

El Moviment Popular ha presentat una proposta de "prevenció integral" estructurada en tres fases, basada en models internacionals, i amb l’objectiu d’incidir sobre les causes socials i econòmiques de les violències, com la pobresa, l’exclusió social, el masclisme, la violència de gènere i intrafamiliar, el consum de drogues, l’abandonament escolar, la manca d’habitatge digne i les dificultats d’accés a l’atenció psicològica i a la salut mental.

En aquest àmbit, Miralles deia que "no podem tenir xavals de 15 i 16 anys malvivint en infrahabitatges, sense acompanyament, sense saber què els passarà demà", ha denunciat.

Crida a reforçar els centres educatius

Notícies relacionades

Els Mossos detecten punts de sacrifici il·legal de bestiar on es ven carn sense garanties sanitàries

Enxampen l’alcalde de Santa Cristina d'Aro conduint ebri en moto

Representants de la comunitat educativa han defensat que l’educació ha de tenir un paper central en la prevenció. Els centres, han explicat, són espais on es poden detectar situacions de "patiment, de desconnexió, d’exclusió social, de conflicte familiar, de problemes de salut mental o de manca d’expectatives de futur".

Però, en paraules d’Esther Plans, del sindicat USTEC-STEs, ha advertit que actualment no disposen dels recursos necessaris per assumir aquesta tasca. "Quan les aules estan massificades, quan falten professionals d’orientació, d’educació social, d’integració, psicologia o atenció a la diversitat, quan els serveis estan saturats, detectar a temps i acompanyar adequadament les situacions més complexes es converteix en una tasca enormement difícil", ha remarcat.