L’escola catalana afronta un altre any de tensió

Malgrat que, en el tu a tu, parlant amb docents en la distància curta, molts confessen que no és la data que haurien triat per a una vaga, el fet és que, tingui el seguiment que tingui, l’estratègia de convocar una aturada el primer dia de classe per llançar el missatge que el curs no comença amb normalitat ha funcionat. La vaga ha centrat l’atenció mediàtica de l’inici de curs, i això que el rival era de nivell: competia amb el fiasco de PISA, amb cessament de la número dos d’Educació i FP inclòs. Paraules majors.

Un curs que, segons com evolucionin les coses, podria ser recordat com aquell en què l’escola pública va perdre les colònies –endinsant-se la bretxa entre professors i famílies–, o com el de la prohibició de l’ús de la IA a l’aula fins a 14 anys i la introducció del permís parental per fer-la servir entre 14 i 18.

Un curs, també, en què un error no reparat –malgrat fins i tot els set avisos que vaarribar a donar el Ministeri d’Educació– en la mostra dels alumnes que havien de fer les proves PISA invalida els resultats per a Catalunya d’aquests exàmens, que serveixen per mesurar quin és el nivell d’aprenentatge. L’OCDE publicarà precisament demà dimarts els resultats. Catalunya, al no tenir-los, s’evitarà una nova crisi a propòsit del nivell educatiu dels seus estudiants. Les males llengües, de fet, hi veuen l’origen de l’"error", que va excloure de l’examen el 23% d’alumnes (tots els que presentaven alguna dificultat).

Imposició judicial

Les principals novetats acadèmiques del curs –imposades per via judicial– es concentren a l’ESO i batxillerat. Queden prohibits els àmbits a 4t d’ESO –totes les matèries curriculars s’han d’oferir de manera independent– i els alumnes d’aquell mateix curs hauran de triar entre Matemàtiques A i B, segons si volen fer un batxillerat cientificotècnic o no. També canvia la mitjana de batxillerat: el treball de recerca passa de ser el 10% de la nota global a tenir el mateix valor que qualsevol altra matèria.

En les travesses sobre si aquest curs portarà l’anhelada pau social, guanya força el no. La conselleria defensa que ha fet un esforç sense precedents –"mobilitzant" més de 2.600 milions entre els acords de març i maig– i demana als docents confiança i temps per desplegar uns pactes que inclouen des d’un plus de 700 euros anuals per docent fins a la incorporació de més de 6.400 professionals per tal de reforçar l’educació inclusiva en quatre anys.

Les assemblees

La qüestió és que Ustec, el sindicat majoritari, estava disposat a donar-li’n: va signar el preacord del maig. Però va ser "el col·lectiu" qui va tombar la signatura, amb un 65% de vots en contra a la consulta per ratificar-lo, i va insistir que la proposta era insuficient. Volien un canvi profund; no en tenien prou amb el que consideraven pedaços.

Aquest no a la consulta –gestat en les assemblees de centre, coordinades a l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), un actor clau que ja ha aconseguit fer-se un lloc en la interlocució amb la conselleria i que va acudir a la reunió de dijous amb Ustec i la CGT– obria un escenari sense precedents i deixava la Ustec en una posició, com a mínim, incòmoda. Després de quatre dies defensant les bondats de l’acord en una complicada campanya pel sí –mentre alguns dels seus companys de protesta els qualificaven de traïdors–, la victòria del no els va obligar a tornar a sortir al carrer, braç a braç amb els qui els havien anomenat "venuts".

Aquest no dels professors no va ser llegit únicament com un rebuig del pacte, sinó també com un no al full de ruta d’Ustec durant les negociacions, molt centrades en la pujada salarial (aconseguida). Els professors arrosseguen un malestar profund i exigeixen un canvi igual de profund, amb la complexitat a les aules al centre de pràcticament totes les converses.

El Tribunal Constitucional

Tot plegat, a més, pendent dels termòmetres, en un context de temperatures que cada vegada són més altes a l’inici de curs i amb el problema de la climatització de les aules encara lluny de resoldre’s, tot i els avenços anunciats per la conselleria: 20 milions d’euros per instal·lar ventiladors fixos a gairebé 400 centres i 100 per a sistemes de climatització de fred i calor. I, al mateix temps, mirant de reüll, és clar, els tribunals, a l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el model lingüístic català aprovat per la Generalitat el 2022 per evitar l’aplicació general del 25% de castellà, una altra de les qüestions que tensa el sistema.

Notícies relacionades

L’Aemet avança que l’escenari d’inestabilitat atmosfèrica, pluges i risc de tempestes s’allargarà fins com a mínim dimecres o dijous

Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia: "Gairebé cap ciutat a Espanya està al marge de pluges torrencials"

De fet, el blindatge del model d’escola catalana –100% en català– és una de les demandes que els sindicats de la vaga posen sobre la taula per arribar a un pacte amb la conselleria, de la mateixa manera que la inversió del 6% del PIB en Educació, recollida a la LEC.

La conselleria insisteix que "després de molts anys de desinversió en les infraestructures educatives", el Departament recupera els nivells d’inversió en centres que no es donaven des del 2008 (abans de les retallades), amb 237 milions.