"No et fiquis en embolics": l’error que facilita l’assetjament

La tornada a l’escola comporta molt risc pel que fa a l’assetjament escolar perquè els victimaris trien les víctimes durant les primeres setmanes del curs. Segons un informe de la Universitat Complutense i la Fundació ColaCao, a cada classe hi ha dos alumnes que són víctimes i, per cada dues aules, hi ha un assetjador. Frenar aquesta realitat i aconseguir que la tornada a l’escola transcorri sense problemes depèn, entre altres factors, del paper que hi tenen els centres i les famílies.

Quan falten pocs dies per a l’inici de curs, José Antonio Luengo, psicòleg sanitari i catedràtic de secundària a Orientació Educativa, demana que, amb el lideratge de l’equip directiu, els tutors dediquin temps durant aquests primers dies a parlar amb els alumnes per deixar-los clar que el centre no tolerarà insults, rebutjos ni vetos. "No permetré que ningú faci mal a ningú" és una frase que recorda als nens que són en un lloc segur.

L’expert també recomana que el centre nomeni un grup d’alumnes grans perquè, amb certa freqüència, passin per les classes dels més petits i els serveixin de far. "És una manera fàcil de fer que se sentin protegits i d’inculcar el valor de les cures", explica.

Autor del llibre El algoritmo del miedo. Radiografía del acoso escolar (Plataforma), Luengo s’adreça també a les famílies, a qui aconsella asseure’s aquests dies a enraonar amb els fills. "No et fiquis en embolics" és, segons la seva opinió, una frase que no serveix per lluitar contra l’assetjament escolar. "L’eduquem en la insensibilitat i en l’individualisme. Li diem que, si un dia veu un problema, miri cap a una altra banda", alerta el psicòleg i divulgador.

Prevenir conflictes

Notícies relacionades

Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona

Una família denuncia un professor de l’IES Castellet per presumpta discriminació transfòbica a un menor trans

"La millor manera d’iniciar el curs i prevenir futurs conflictes és asseure’ns amb els fills i explicar-los que han de ser bones persones i que, si veuen algú que pateix, l’han d’ajudar. La companyia, el grup i sentir-se acompanyat són essencials quan algú passa un mal moment", afegeix. "Hem de transmetre als fills que la bondat és valentia", remarca.

Luengo també demana a les famílies que no es tanquin en banda si, al llarg del curs, reben una trucada de l’escola per informar-los que el seu fill està ficat en un embolic. "El teu fill pot ser víctima, però també victimari. I en tots dos casos l’has d’ajudar. No serveix de res pensar que el teu fill no ha fet mal a ningú i que es tracta d’una exageració d’un altre nen", afirma. Mirar cap a una altra banda no serveix de res perquè l’assetjament escolar no és una adversitat al camí, sinó "violència, crueltat, menyspreu i odi". La seva empremta es manté en l’edat adulta i duplica la possibilitat de patir trastorns psicòtics. "L’assetjament escolar et deixa forats a l’ànima i, a llarg termini, és més nociu que el maltractament que puguis patir en mans d’un adult", destaca.