Com es puntuen els castells

El Concurs de Castells de Tarragona és l’única diada de l’any en què cada castell té una puntuació. A diferència de la resta de la temporada, el guanyador no es decideix només per la mateixa superació, sinó per la suma dels punts que atorga la taula oficial. Com funciona aquest sistema, quins castells valen més i per què la seva valoració suscita debat són algunes de les claus per entendre una competició biennal que combina tècnica, estratègia i reglament.

La taula de puntuacions del Concurs, elaborada per l’organització i basada, en una bona part, en els criteris consolidats en concursos anteriors, recull 47 estructures diferents que es poden veure en qualsevol de les tres jornades del certamen: el 27 de setembre i el 3 i 4 d’octubre. Els castells s’organitzen en set grups segons la tipologia i es classifiquen també pel nombre de castellers a cada pis: 2, 3, 4, 5, 7, 9 i el pilar (1). A més, moltes d’aquestes estructures presenten variants que també tenen una puntuació específica, com ara els castells amb agulla –és a dir, amb un pilar a l’interior– o els aixecats per sota.

La nomenclatura dels castells també determina l’abreviatura amb què apareixen a la taula de puntuacions. Així, el 3 de 7 s’escriu 3de7, el 5 de 9 amb folre és 5de9f i el pilar de 8 amb folre i manilles es representa com a Pde8fm. Les variants s’identifiquen amb lletres afegides al final de l’abreviatura: a indica amb l’agulla, s vol dir aixecat per sota, sf correspon a sense folre i sm, a sense manilles.

Les normes bàsiques i el protocol de plaça redactats per part de l’organització són de compliment obligat per a totes les colles participants i estableixen una extensa normativa per poder regular tot el que passa durant les tres jornades del Concurs de Castells. L’incompliment d’algun dels punts o de les indicacions de l’organització pot comportar sancions sobre el premi econòmic del certamen o la retirada de la participació de la colla.

¿I les puntuacions?

La normativa del Concurs estableix que cada colla disposa de cinc rondes per intentar castells, tot i que no és obligatori esgotar-les. Una vegada acabada l’actuació, només es comptabilitzen els tres millors resultats, amb un màxim de dos castells carregats. Les estructures amb menys puntuació queden descartades. El reglament també impedeix repetir un mateix castell o dues estructures amb la mateixa base: això significa que una colla no pot fer, per exemple, un 3 de 7 i un 3 de 8, però sí combinar el 3 de 7 amb un 4 de 7 o un 2 de 7.

Al final de cada jornada, el jurat suma els punts dels tres castells que més han puntuat de cada colla per elaborar la classificació provisional. La classificació definitiva se sabrà una vegada conclogui la jornada del 4 d’octubre, quan acabi el Concurs. En cas d’empat, la normativa preveu diversos criteris de desempat i possibles penalitzacions per infraccions tècniques, com una col·locació incorrecta del pom de dalt o superar el temps màxim d’execució. Si després d’aplicar tots els criteris la igualtat es manté, el reglament preveu la possibilitat d’un ex aequo.

La taula obre debat

Precisament, aquesta taula és un dels elements que obre més debat en cada edició del concurs. Cada colla sol destacar en determinades estructures i, per això, és habitual que defensi una valoració més alta dels castells que domina. La taula, però, no solament serveix per repartir punts; també estableix una jerarquia de dificultat, de manera que, en termes generals, els castells amb una puntuació més elevada són considerats els més exigents.

Notícies relacionades

Els Mossos detecten punts de sacrifici il·legal de bestiar on es ven carn sense garanties sanitàries

Enxampen l’alcalde de Santa Cristina d'Aro conduint ebri en moto

És precisament en aquesta jerarquització on s’obre la discussió. Assignar el valor d’un castell implica ponderar diversos factors: la complexitat tècnica, l’equilibri, el volum de castellers necessaris tant per executar-lo com per assajar-lo, la freqüència amb què es descarrega i fins i tot si es tracta d’una estructura habitual o excepcional dins del panorama casteller. Convertir totes aquestes variables en una sola xifra és, inevitablement, objecte de debat.

Per a les colles que aspiren al podi o al trofeu en alguna de les jornades, aquesta taula és molt més que no pas una referència: condiciona l’estratègia. Saber quins castells aporten més punts permet planificar l’actuació i decidir quines estructures poden acostar-les a la victòria. Per això, durant les últimes setmanes abans del Concurs també són un duel tàctic. Moltes colles intensifiquen els assajos i treballen en secret castells que encara no han mostrat en públic, amb l’objectiu d’aconseguir arribar a Tarragona amb una autèntica arma secreta i sorprendre els rivals.