Can Ruti i Sant Pau assajaran una cirurgia de l’Alzheimer

Els hospitals Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona) i Sant Pau (Barcelona) participaran en Remind UE, un estudi multicèntric europeu d’una microcirurgia cervical, realitzada amb un robot, per tractar l’Alzheimer, segons han confirmat els dos centres a EL PERIÓDICO. Es tracta d’un assaig, a gran escala, com el que ja està realitzant Can Ruti: al juny l’hospital va anunciar que està practicant "derivacions limfaticovenoses cervicals" en 10 pacients amb aquesta demència, una cirurgia que consisteix a "millorar" el "drenatge" dels ganglis limfàtics perquè aquests siguin capaços de "netejar" l’acumulació de beta amiloide i tau al cervell, dues proteïnes que estan relacionades amb l’Alzheimer.

Segons assenyala la cap de Cirurgia Plàstica de Can Ruti, Carmen Higueras, a aquest diari, aquest ambiciós assaig "començarà a finals d’any", si bé el centre encara es troba immers en la "paperassa", enviant la documentació necessària i parlant amb els comitès d’ètica.

Hi haurà "uns cinc o sis" hospitals europeus, concretament d’Espanya, França, Polònia i Suïssa. Espanya estarà representada pels hospitals de Can Ruti i Sant Pau. "Aquest estudi consistirà a utilitzar un robot per fer les anastomosis microquirúrgiques dels pacients amb Alzheimer", assenyala Higueras.

"Es tracta d’una cirurgia poc invasiva. No és una tècnica amb un risc elevat, però està en discussió si és efectiva", assenyala per la seva banda Albert Lleó, director del Servei de Neurologia de Sant Pau, hospital que també està realitzant els tràmits necessaris per entrar en l’assaig.

En què consisteix la cirurgia

L’anastomosi microquirúrgica és la unió quirúrgica de vasos sanguinis o nervis de menys de dos o tres mil·límetres. "En comptes de fer-les mà a mà, es faran amb un robot. Aquesta és la diferència amb l’estudi que estem fent ara, res més", diu Higueras. Segons ella, el robot, que ja s’utilitza per a altres microcirurgies, "elimina la tremolor" al "substituir" la mà del cirurgià. "És democratitzar l’anastomosi perquè a tots els pacients la cirurgia els quedi igual", afegeix.

Amb tot, l’altra gran novetat d’aquest assaig és que aquesta cirurgia, que ja es realitza a la Xina –país que va prohibir la pràctica discriminada d’aquesta intervenció, al no estar la seva eficàcia encara provada, però on segueixen endavant diversos assajos clínics respecte a això– i els Estats Units, fa ara el salt a Europa. "És un assaig ambiciós, la versió de l’americà, que es va començar a l’abril. Al ser multicèntric, tindrem més pacients, almenys 50 o 60, una cosa que permet anar més ràpid en la investigació. També és important perquè, si en algun moment aquesta cirurgia es pot generalitzar, permetrà que hi hagi un protocol estàndard per aplicar a molts països", defensa Higueras.

L’assaig de Can Ruti

L’assaig que s’està duent a terme des de fa mesos a Can Ruti es denomina ALCEA –estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer– i encara es troba en fase u –és a dir, el que s’està estudiant és la seva seguretat, encara no la seva eficàcia. És una cirurgia experimental que consisteix en una petita cirurgia cervical de tres hores per millorar la "neteja" del cervell.

El seu nom mèdic és "derivació limfaticovenosa cervical" i es tracta d’una cirurgia que habitualment s’utilitza per tractar el limfoedema o inflamació crònica dels teixits tous del cos. Però els metges intenten donar-li un nou ús: a través de dues incisions al coll del pacient, estan mirant de "millorar" el "drenatge" dels ganglis limfàtics perquè aquests siguin capaços de "netejar" l’acumulació de les proteïnes beta amiloide i tau al cervell.

Així, la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Aquesta microcirurgia connecta vasos limfàtics amb venes de petit calibre per redirigir el flux limfàtic cap al sistema venós i facilitar el seu drenatge. És mínimament invasiva i es realitza amb sutures de molt petit diàmetre.

Determinar la seguretat

Notícies relacionades

Detinguts 36 lladres de coure a les vies ferroviàries des de l’agost

Els enginyers demanen més dipòsits pluvials i col·lectors

Al juny, durant la roda de premsa en la qual Can Ruti va presentar aquesta cirurgia, va parlar María Antonia Puente, la dona d’un dels dos pacients –de 67 anys– que ja han sigut tractats. Aquesta dona assegurava que la família ha notat "bastant la millora". "Ara escriu i se li entenen les coses al parlar. Sí que hem notat la diferència. Està més animat i més actiu, vol fer coses", explicava Puente. Llavors feia tres mesos que el seu marit s’havia sotmès a aquesta cirurgia.

"Ara mateix estem travessant l’equador: aquest setembre tractarem el sisè pacient dels 10 que contempla l’estudi. La previsió és acabar la fase u abans de final d’any. Allà podrem establir-ne la seguretat... Quant a resultats: el pacient del juny va notar millores en la fluïdesa al parlar. La resta fa molt poc que es tracten, els resultats es veuen als sis mesos. Però sí puc dir que tots estan bé i no hi ha hagut cap complicació", revela Higueras. L’objectiu d’aquesta primera fase és comprovar que la cirurgia és viable i segura.