La nova llei de residus de Catalunya no obligarà a implantar el porta a porta ni els contenidors intel·ligents fins al 2030

La filosofia del nou text, segons detallen a aquest diari fonts de la Generalitat, serà «acompanyar» els ens locals i facilitar el compliment d’un marc normatiu europeu i estatal que en els últims mesos s’ha anat modificant i complicant.

El nou text, en línies generals, suposa una rebaixa respecte a l’ambició d’antics esborranys d’aquesta mateixa normativa, que va situar la futura llei com una eina per accelerar uns resultats de reciclatge estancats.

El Govern de Salvador Illa manté l’objectiu de millorar les xifres i fins i tot proposa metes superiors a les estatals en recollida separada, però deixa en mans de cada Ajuntament la fórmula per assolir-les i retarda fins al 2030 l’obligació d’aplicar sistemes com els contenidors tancats o el porta a porta.

¿Quins són els objectius que fixarà la nova llei, en cas que el Parlament l’aprovi? L’actual document fixa per al 2032 l’objectiu de reciclar un 65% dels residus municipals generats. I el 2035, el percentatge de recollida ben separada haurà d’arribar al 70%. Aquests objectius autonòmics són més exigents que els establerts per la legislació espanyola.

Absència de multes

No obstant, una de les dificultats principals és marcar el camí que s’ha de seguir per arribar a les metes marcades. L’avantprojecte imposarà de cara al 2030 la utilització de sistemes selectius com el porta a porta i els contenidors tancats, ja que permeten identificar de forma individualitzada com separa cada llar els seus residus.

Cada consistori podrà escollir la fórmula que consideri més adequada per intentar arribar als objectius de recollida selectiva, ja sigui mitjançant contenidors tancats, porta a porta, sistemes mixtos o altres alternatives. No obstant, en cas que no es compleixin els objectius marcats, no hi haurà sancions.

L’Executiu català vol que la relació amb els ens locals es basi en el «suport tècnic i econòmic» entre administracions i no en l’amenaça de sancions. És per aquesta raó que la proposta no contempla un règim sancionador específic per als Ajuntaments que es quedin per sota dels percentatges fixats.

Mecanismes de col·laboració

Les multes quedaran reservades per a males pràctiques en la gestió de residus, abandonaments, abocadors il·legals o incompliments relacionats amb sòls contaminats. Però en matèria de reciclatge, la llei aposta per fomentar «mecanismes de col·laboració que permetin avançar conjuntament en la consecució dels objectius».

Es pot assenyalar que segons les últimes dades disponibles, el percentatge de reciclatge a Catalunya amb prou feinesva arribar al 40%, lluny del 55% que Europa va fixar per al 2025. De moment, els únics mètodes disponibles i eficaços per revertir aquestes dades són els contenidors amb identificació i el porta a porta. Però són sistemes que, al principi, exigeixen un esforç afegit als veïns, perquè limiten els dies i horaris per treure cada fracció. Precisament per evitar que la recollida d’escombraries es converteixi en arma política, el Govern ha reclamat apartar aquest debat de la batalla electoral de les municipals.

En els últims mesos, algunes localitats han frenat la posada en marxa d’aquests mètodes. Tot i així, molts contractes municipals de recollida de residus i neteja adjudicats en els últims anys ja preveuen una transformació progressiva del servei i contemplen la implantació de contenidors intel·ligents per més endavant quan el govern local ho decideixi.

Taxa justa

Un altre aspecte polèmic de la futura llei catalana de residus era el que es denomina com a taxa justa, un sistema que permet als ciutadans pagar per la gestió dels residus en funció de la quantitat generada i de com se separen. En diferents versions de la futura normativa havia aparegut aquesta idea, que de fet ja apliquen alguns municipis de manera voluntària. Però amb el nou avantprojecte redactat per l’Executiu socialista, aquesta possibilitat continuarà sent opcional.

El text elaborat per la conselleria també elimina algunes de les mesures més cridaneres de versions anteriors com l’obligació que les grans superfícies oferissin roba de segona mà, l’exigència de reservar espais per a venda a granel als supermercats o la possibilitat que les plataformes de comerç en línia donessin la possibilitat de rebre els paquets sense embalatge addicional. Aquest tipus d’accions passaran a ser recomanacions.

Els primers passos perquè Catalunya tingués una llei de residus es van donar el 2018, durant la presidència de Quim Torra. El 2021, es va presentar un primer avantprojecte que no va progressar. Després, ja durant el mandat de Pere Aragonès, es van reprendre les converses. Però la presentació d’un esborrany va arribar amb la legislatura morta.

Des de l’arribada de Salvador Illa a la Generalitat, la consellera Sílvia Paneque ha expressat sempre la necessitat d’aprovar aquesta llei, malgrat que sigui menys ambiciosa (a Territori la defineixen com a «més realista») que en anteriors intents.

Allau normatiu

Notícies relacionades

Dos milions de catalans ja utilitzen el porta a porta o contenidors tancats, però les eleccions municipals frenen la seva expansió

El Vaticà expulsa el pederasta Francesc Peris després d’acceptar que va abusar d’alumnes durant dècades

El principal argument del Govern per defensar els canvis és que el context normatiu ha canviat. En els últims anys s’ha aprovat un ampli paquet de normes europees i estatals sobre residus, envasos, prevenció i economia circular. Bona part d’aquestes obligacions són directament aplicables. Per tant, la Generalitat considera innecessari repetir-les en una llei catalana i es marca com a prioritat l’ordenació d’aquest marc i la redacció de fórmules per facilitar-ne l’aplicació i compliment sense necessitat d’anar molt més lluny.

El Govern, en realitat, remarca que l’absència de noves obligacions autonòmiques no significa que desapareguin els deures inclosos als reglaments comunitaris i estatals. Però es pretén abordar-los acompanyant els municipis, un mecanisme que, segons la Generalitat, serà suficient per deixar enrere el suspens en reciclatge i acostar-se als objectius marcats, que també han de servir per reduir la quantitat d’escombraries acumulades als abocadors.