"M’agradaria posar la meva mirada al servei dels altres"

Un canvi radical en l’adolescència pot afectar els estudis, tot i que aquest no és el cas d’Ilé González. El 2022 es va traslladar amb els pares, de l’Havana a Piera (Anoia), del mar a l’interior, del Malecón a Montserrat. Això no va impedir que es tragués el batxillerat amb matrícula d’honor i que obtingués una beca de grau de la Fundació La Caixa per estudiar Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

¿Va triar el grau de Periodisme per vocació?

Sí. Des de petita m’ha agradat molt la literatura i l’escriptura, he fet teatre, vaig participar en un programa de televisió... Totes aquestes disciplines formen part d’una mateixa vocació. Escriure, actuar o parlar davant d’una càmera són formes diferents de connectar amb les persones i d’intentar que un missatge arribi amb claredat i emoció. Vull explicar històries i posar la meva mirada al servei dels altres.

Ha viscut en dos contextos molt diferents. ¿Això és un factor que pot enriquir la seva mirada?

Molt, perquè el contrast entre Cuba i Catalunya m’ha donat una mirada més àmplia. Malgrat les diferències, ens uneix la necessitat d’expressar-nos i compartir el que veiem. Tothom té una història al darrere i la comunicació ens permet posar aquestes històries en comú i comprendre millor realitats que, a primera vista, poden semblar-nos molt llunyanes.

¿Quan entra en joc la beca de la Fundació La Caixa?

La vaig descobrir quan feia segon de batxillerat, just quan havia de decidir què estudiaria i com podria assumir-ho. En aquell moment, la beca va ser determinant. Em va obrir la possibilitat de sortir de Piera i estudiar en una universitat al centre de Barcelona. Si no hagués obtingut la beca, segurament hauria hagut de replantejar-me el meu projecte de vida. A més, tenim orientadors que segueixen el nostre procés, ens ajuden a entendre com ens sentim i a enfocar el nostre recorregut universitari.

Dins del grau, va escollir l’itinerari d’Economia. ¿Què li interessa d’aquesta especialitat?

Em permet entendre xifres, estructures i decisions econòmiques per després traduir-les en relats comprensibles. Aquesta combinació pot ser útil per explicar desigualtats, migracions o transformacions socials. M’agradaria comunicar l’economia d’una manera més accessible i connectada amb la vida de la gent. Sovint es parla de grans empreses, mercats o dades que semblen llunyans, quan en realitat acaben afectant el preu de l’habitatge, l’ocupació o les oportunitats educatives.

Arriba al periodisme en un moment marcat per la polarització, la recerca del clic fàcil i la IA. ¿Amenaça o oportunitat?

Ens ha tocat conviure amb molts estímuls i amb una gran incertesa. Tot i així, crec que s’ha de mantenir la capacitat de crear relats honestos, sensibles i valuosos per als altres. I per a això és necessari conservar la part humana, perquè cada peça és un relat construït sobre una perspectiva concreta. Això és una cosa que és difícil reduir a un procés automàtic.

Notícies relacionades

Enderrocades 30 petites preses per restaurar rius

El difícil cas de la Ricarda

Cuba viu una etapa transcendent. ¿Voldria tornar-hi com a periodista per explicar el seu futur?

Molt. Quan faig exercicis a classe, sovint acabo tornant allà, perquè és una part essencial de mi. Seria un somni i també un repte enorme, perquè Cuba és molt difícil d’explicar. No n’hi ha prou amb conèixer la cultura i història, sinó que també s’ha de ser a prop per escoltar la seva gent. Hi ha milions de vides, contradiccions i experiències que mereixen ser explicades en profunditat. I més enllà dels ideals de cada un, la realitat és urgent i dura: moltes persones estan lluitant simplement per sobreviure.