La dependència creix a Catalunya: gairebé 50.400 persones esperen atenció malgrat el rècord de beneficiaris

El nombre de beneficiaris del sistema d’atenció a la dependència ha passat de 142.474 persones el 2015 a 249.063 el 2025, cosa que suposa un increment del 74,8%, segons recull la Memòria socioeconòmica i laboral del 2025 del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).

Els recursos destinats a la promoció de l’autonomia personal han augmentat, en el mateix període, en 204,3 milions d’euros, fins a situar-se en 2.465,9 milions d’euros; només entre el 2021 i el 2025, aquesta partida ha crescut en 678,2 milions, un 37,9% més, informa el Ctesc en un comunicat d’aquest dimecres.

El Consell assenyala que el creixement del sistema coincideix amb un augment de les persones en espera per accedir a l’atenció: El 2025 va acabar amb 50.378 persones en llista d’espera del sistema d’atenció a la dependència, un 13,8% més que l’any anterior.

A Catalunya es triguen 209 dies, gairebé set mesos, a resoldre el grau des que es presenta la sol·licitud, 26 dies més que l’any anterior, mentre que el temps transcorregut entre l’obtenció del grau i la resolució del programa individual d’atenció (PIA) ha baixat en 23 dies, fins als 73 dies.

Realitat demogràfica

El Ctesc apunta que l’evolució de l’atenció a la dependència coincideix amb una «transformació demogràfica» que inclou l’augment de l’esperança de vida, l’envelliment progressiu i la baixa natalitat.

La Memòria recull que l’índex d’envelliment de Catalunya se situa en el 148,4 % –la població de 65 anys i més supera en un 48,6% la menor de 15 anys–; l’esperança de vida és de 84,24 anys, i la taxa de dependència global és del 49,3%.

La comunitat acumula 7 anys consecutius de creixement natural negatiu, mentre el creixement de la població es deu principalment al saldo migratori.

La demanda anirà a més

El Ctesc assegura que l’envelliment comportarà «una demanda més elevada» de serveis de cures, atenció sanitària i suport domiciliari, així com d’habitatges accessibles i serveis comunitaris que facilitin l’autonomia personal i permetin a les persones romandre en el seu entorn habitual.

Així mateix, la creixent demanda de cures planteja «reptes» en la conciliació de la vida personal i laboral, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i té implicacions sobre el mercat de treball i l’organització de serveis públics.

Notícies relacionades

Una residència de Barcelona treu de l’armari els seus residents LGTBI: «Ha calgut molta pedagogia»

"Portaré el cas al Parlament, Carles"

El Consell defensa abordar els reptes demogràfics de forma «transversal i anticipativa», integrant les dimensions econòmica, laboral, social i territorial.

La Memòria planteja «incorporar la perspectiva demogràfica» en les polítiques econòmiques i laborals per anticipar l’impacte dels canvis en l’estructura de la població sobre el mercat de treball, la disponibilitat de talent, la demanda de serveis i les necessitats de protecció social.