L’error que moltes famílies cometen al començar el curs i que pot afavorir el bullying: «No et fiquis en embolics»

A pocs dies de l’inici de curs, José Antonio Luengo, psicòleg sanitari i catedràtic de secundària a Orientació Educativa, demana que, sota el lideratge de l’equip directiu, els tutors dediquin temps durant aquests primers dies a parlar amb l’alumnat per deixar-li clar que el centre no tolerarà insults, rebutjos ni vetos. «No permetré que ningú faci mal a ningú» és una frase que recorda nens i nenes que estan en un lloc segur i que els adults constitueixen una xarxa de protecció i cura.

L’expert també recomana que el centre designi un grup d’alumnes més grans perquè, amb certa freqüència, passin per les classes dels més petits i els serveixin de referent. «És una manera fàcil de fer que se sentin protegits i d’inculcar el valor de les cures», explica.

L’error de dir al teu fill «no et fiquis en embolics»

Autor del llibre ‘El algoritmo del miedo, radiografía del acoso escolar’ (Plataforma), Luengo també es dirigeix a les famílies, a les quals també aconsella asseure’s aquests dies a parlar amb els seus fills. «No et fiquis en embolics» és, segons la seva opinió, una frase que no serveix per lluitar contra el bullying. «L’estem educant en la insensibilitat i en l’individualisme. Li estem dient que, si un dia veu un problema, miri cap a un altre costat», alerta el psicòleg i divulgador.

«La millor manera d’iniciar el curs i prevenir futurs conflictes és asseure’ns amb els nostres fills i filles i explicar-los que han de ser bona gent i que, si veuen algú que pateix, l’han d’ajudar. La companyia, el grup i sentir-se acompanyat són essencials quan un està passant un mal moment», afegeix. «Hem de transmetre als nostres fills que la bondat és valentia», remarca.

Pares de maltractadors

Luengo demana també a les famílies que no es tanquin en banda si, al llarg del curs, reben una trucada de l’escola per informar-los que el seu fill està ficat en un embolic. «El teu fill pot ser víctima, però també victimari. I en els dos casos l’has d’ajudar. «No serveix de res pensar que el teu fill no ha fet mal a ningú i que es tracta d’una exageració per part d’un altre nen», sosté. Mirar cap a un altre costat no serveix de res perquè el bullying no és una adversitat al camí, sinó «violència, crueltat, menyspreu i odi». La seva empremta es manté en l’edat adulta i duplica la possibilitat de patir trastorns psicòtics. «El bullying et deixa forats a l’ànima i, a llarg termini, és més nociu que el maltractament que puguis patir en mans d’un adult», destaca Luengo, vicepresident del Consell General de la Psicologia.

Notícies relacionades

Pablo Duchement, pèrit judicial: «No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates»

"Portaré el cas al Parlament, Carles"

L’expert recorda les famílies que no hi ha un perfil concret d’agressor, més enllà d’unes característiques comunes: fa mal de manera intencionada i repetida algú amb qui hi ha un desequilibri de poder. Els seus motius es resumeixen en tres idees: perquè sí, perquè vull i perquè em dona prestigi. «L’agressor emprèn una perversa recerca de reconeixement i popularitat. Per això la importància que l’escola, des del primer dia de classe, recordi l’alumnat que no consentirà cap cas de violència i que les famílies també es mostrin obertes al diàleg i siguin un entorn segur».

Els cursos amb més risc

Els cursos amb més casos de bullying són els últims de primària (5è i 6è) i els primers d’ESO (1r i 2n). Especialment inquietant és el salt de l’escola a l’institut, on els xavals, envoltats de cares noves, afronten importants reptes socials que se sumen a les exigències acadèmiques de secundària. No obstant, l’assetjament entre iguals es dona cada vegada a edats més primerenques. «El que abans vèiem amb 13 anys ara ho veiem amb 8 o amb 9. ¿Quina societat estem construint?», es pregunta Luengo, que alerta del menyspreu que actualment pateixen valors tan importants com el sentit de comunitat i la pertinença al grup. «Sembla que avui l’únic que importa és l’individual. Els líders pertanyen a una espècie d’elit. Però, en realitat, el millor líder és el bondadós, el que veu una injustícia i aixeca la mà», conclou.