"La propietària em va dir que no podia empadronar-me"

En el cas de Fernández, un uruguaià de 38 anys, feia poc temps que estava a Terrassa quan va topar amb la negativa d’una propietària a facilitar-li l’empadronament. "La propietària em va dir que no podia empadronar-me perquè tenia molta gent registrada al pis i que li pujarien els impostos", lamenta. Vivia en un baix compartit per vuit persones i dividit en set habitacions, per una de les quals pagava 450 euros al mes. Al no tenir nòmina, la propietària li havia exigit tres mesos de fiança. En aquell pis, segons explica, encara constaven persones que ja no hi vivien, perquè llavors les baixes del padró podien trigar uns quants mesos a tramitar-se.

Quan va arribar a Espanya, Fernández no sabia fins a quin punt aquell tràmit podia condicionar la seva situació administrativa. Ho va saber després, a l’informar-se a través de coneguts: constar al padró era necessari per accedir a la sanitat pública i servia també per acreditar el temps de residència a Espanya, un element clau per a futurs tràmits d’estrangeria. Davant la negativa de la propietària, va decidir anar a empadronar-se amb el contracte de lloguer i va aconseguir registrar-se en aquella adreça. "Ho vaig fer encara que ella no ho volia, amb el risc que em fes fora", recorda.

200 euros per tràmit

Sandra Milena, per la seva banda, va arribar de Colòmbia el novembre del 2024. La seva primera parada a Espanya va ser el pis que una amiga de la seva cosina té a Terrassa. Es tractava d’una estada curta mentre Milena buscava una habitació pròpia per poder quedar-se. Va voler empadronar-se al més aviat possible. "No volia posar-me malalta i no tenir seguretat social", resumeix. No va haver de buscar gaire, ja que la seva propietària li va oferir –de manera irregular– fer-li el tràmit per 200 euros. "Em va robar", assumeix ara, ja en un altre pis.

El greuge a Milena no es va limitar només a aquells 200 euros. Tres mesos després de rebre el certificat d’empadronament, la veïna va canviar de pis i va marxar a una habitació. Quan va firmar el contracte amb la nova propietària, va saber que ella no estava disposada a empadronar-la. "Deia que si m’empadronava al seu pis ella perdia una ajuda que li donava l’Estat", argumenta la dona. No obstant, com que ja s’havia empadronat abans, no va pensar que aquell detall fos important.

La sorpresa va arribar quan, el març del 2025, es va acostar fins a les dependències municipals per treure una còpia del padró i va descobrir que l’anterior propietària l’havia donat de baixa sense avisar-la. Això implicava quedar-se sense assistència sanitària, però també sense l’ajuda alimentària que li donava l’Ajuntament de Terrassa mentre la seva situació era especialment vulnerable: havia arribat sola de Colòmbia i, en situació irregular, no podia accedir a cap contracte laboral.

Situació regular

Notícies relacionades

Exàmens als alumnes de 15 anys de l’OCDE: els resultats de l’informe PISA 2025 es coneixeran aquest dimarts

Canvi de temps a Catalunya: cauran les temperatures i s’activen avisos per xàfecs davant una «pertorbació sobtada»

Després d’aquestes ensopegades en situacions d’infrahabitatge, tant el Fabio com la Sandra expliquen amb cert alleujament que van aconseguir empadronar-se regularment a Catalunya. Ell va estar dos mesos al pis on es va empadronar furtivament, tot i que va continuar figurant allà més temps, fins que la propietària va tramitar-ne la baixa. L’episodi va tenir conseqüències més enllà del lloguer: assegura que posteriorment va viure períodes en què no va poder acreditar la seva residència davant l’Administració al no disposar d’un registre continuat.

Segons explica Milena, va intentar-ho uns mesos fins que al final va poder mudar-se a un tercer pis on el propietari sí que va estar disposat a empadronar-la regularment. "Gràcies a Déu", repeteix diverses vegades mentre relata la seva història. A més, assumeix que llavors no sabia que existia l’opció d’empadronar-se sense domicili fix o amb un de fictici, precisament per a persones sense llar o que malviuen en infrahabitatges. Tampoc va tenir prou assessorament, es lamenta, per lluitar pel seu accés als serveis socials més enllà del registre efectiu al padró. Ara Milena espera també poder regularitzar la seva situació a través del procés extraordinari habilitat pel Govern. "Ja només falta que em donin l’admissió a tràmit per començar a treballar", celebra.