Una catalana al terratrèmol de Colòmbia: «No ens podíem creure que allò fos real»

El sisme, de magnitud 7,4, es va produir el dilluns 10 d’agost cap a dos quarts de vuit del matí, hora colombiana, i va tenir l’epicentre a San José del Palmar, al departament del Chocó. El moviment va afectar especialment l’oest del país. Pereira, capital del departament de Risaralda, va ser una de les ciutats més castigades, amb diversos edificis esfondrats i danys importants en habitatges i infraestructures.

Un viatge de vint dies

Andrés havia arribat a Bogotà el 5 d’agost amb tres amigues de Girona i Sabadell per passar vint dies de vacances al país. Després de visitar Bogotà i Medellín, el dia 9 van arribar a Pereira. L’endemà volien llogar un cotxe i començar una ruta per l’Eje Cafetero abans de continuar cap a Cartagena i Vila de Leyva. Tenien previst tornar el 24 d’agost. El terratrèmol les va sorprendre l’endemà d’arribar, mentre dormien en un hotel de l’avinguda Circunvalar. «Va començar a tremolar tot. Dues vam sortir corrents i les altres dues es van quedar dins, refugiades sota d’una taula», recorda. A l’interior van caure parets i vidres i bona part de l’immoble va quedar destruït.

Una vegada al carrer, les dues joves que havien aconseguit escapar van començar a cridar a les seves companyes. «Estàvem preocupades per elles, però vam sentir les seves veus i van aconseguir sortir, com la majoria de la gent que hi havia a l’hotel». Durant aquells primers minuts els costava assimilar el que acabava de passar: «No ens podíem creure que allò fos real. Sempre ho havíem vist en una pel·lícula, però no ens crèiem que ens estigués passant a nosaltres».

Incomunicades i sense equipatge

A la por inicial s’hi va sumar la incertesa per les possibles rèpliques. Les quatre amigues van buscar un espai segur, allunyat dels edificis, sense saber on havien d’anar. «Estàvem sense res, incomunicades i esperant a veure què passava», relata la gironina. Entre les restes de l’hotel van perdre pràcticament tot l’equipatge. Només van poder recuperar els passaports, imprescindibles per abandonar el país. També conservaven un telèfon perquè una d’elles el portava a la mà quan va sortir corrents.

La zona s’havia quedat sense comunicacions i els serveis policials tampoc disposaven de gaire informació. Segons Andrés, els efectius d’emergències es van concentrar inicialment en el centre de Pereira, més afectat, i van arribar més tard a l’avinguda Circunvalar. Les joves, de fet, havien reservat primer un hotel del centre, però van canviar d’allotjament perquè no els va convèncer. «Potser això ens va salvar», assenyala.

Sense resposta de l’ambaixada

Notícies relacionades

Cristina Taverner i Marta González: «El futur del disseny continuarà sent profundament humà»

'El cas de l’avi pistoler' o la soledat de la gent gran: cada any els Bombers recuperen 150 cadàvers a Barcelona

Amb l’únic mòbil que conservaven, van contactar per WhatsApp amb l’ambaixada espanyola per informar-se sobre les carreteres, els transports i els aeroports. Asseguren que, després d’identificar-se i explicar la situació, no van obtenir resposta. Els seus familiars també van intentar trucar sense èxit. «Volíem saber on havíem d’anar i com havíem d’actuar. Com que no ens van respondre, ens vam haver de buscar la vida», lamenta.

Quan finalment van arribar a un altre hotel, tampoc van poder descansar. «La nit següent no vam dormir. Notaves com si tot tremolés i com si fossis tota l’estona enmig d’un terratrèmol». Ara la sensació ha disminuït, però Andrés admet que encara estan assimilant l’experiència: «Estem millor, però ens ha quedat una mica de trauma».