Les "llagrimetes" de dos astronautes

Pablo Álvarez Fernández diu que quan era un nen d’11 anys, allà a la comarca d’Omaña lleonesa on es va criar, va manllevar unes antigues ulleres de soldar de l’avi per poder veure un eclipsi i encara recorda que va ser un "moment únic". Es va posar a investigar quan era el següent i va saber que seria el 12 d’agost del 2026. Tot just era un vailet, però d’aleshores ençà va marcar amb una X la data a la memòria. Durant anys. Segurament allò va tenir alguna cosa a veure amb el fet que amb el pas del temps es despertés en ell una vocació per "explorar, per aprendre, volia ser pilot o mariner". No va ser fins que, sent "un nen de 30 anys", va començar a somiar ser astronauta. Ara, a 37 anys, aquest enginyer aeronàutic, després de superar innombrables processos, forma part dels astronautes seleccionats per l’Agència Espacial Europea com a astronauta titular de la promoció del 2022. I aquest dimecres calorós d’agost, a l’Observatori Astronòmic de Yebes, enmig d’un alzinar ben lluny de casa seva, va tornar a retrobar-se amb aquell nen, per d’alguna manera tancar el cercle de la primera part de la seva vida.

"Ha sigut molt emocionant, havia vist fotos, però m’ha sorprès, és difícil posar-ho en paraules, oi?", demanava visiblement commogut després de contemplar un eclipsi solar que va fer emmudir el terrat de l’observatori, el lloc triat pel Govern per seguir l’esdeveniment i on també eren presents els ministres Diana Morant, Fernando Grande-Marlaska, Óscar López i Ángel Víctor Torres, amb els seus equips i famílies.

"Estic molt emocionada, ha sigut el més bonic que he vist a la vida. És colpidor. Se m’han posat els pèls de punta. I és que, a més, ha sigut molt bonic viure-ho amb tanta gent", deia Sara García Alonso (37 anys també), biòloga molecular i candidata espanyola astronauta de l’Agència Espacial Europea. Tots dos van veure l’eclipsi plegats, repenjats en una balustrada, sense gairebé fer comentaris mentre la llum s’apagava del tot i el silenci s’apoderava de l’espai d’una manera gairebé màgica, com si la claredat i el soroll s’apaguessin plegats, alhora.

Mirar tothom el cel

"Ha sigut increïble aquell moment de silenci, i quan ha acabat de sobte tothom ha fet com a uau", assenyalava en Pablo. "Jo, com deia Joaquín Sabina, no soc de llàgrima fàcil, però he deixat anar una llagrimeta", reconeixia la Sara, que al costat del seu company valorava la importància del moment per a la ciència al nostre país. "Aquest trio d’eclipsis que viurem és una oportunitat única perquè ens estremim. En un món on tot és frenètic i estem hiperconnectats, permetre’ns viure aquest moment en societat paga molt la pena", valorava l’astronauta. "És una cosa molt punky si hi penses, deixar tots el mòbil i mirar plegats el cel alhora", assenyalava aquesta biòloga que espera ser seleccionada per viure una missió d’experimentació de l’Agència Espacial Europea.

Notícies relacionades

'El cas de l’avi pistoler' o la soledat de la gent gran: cada any els Bombers recuperen 150 cadàvers a Barcelona

El 50,8% dels manresans parla de manera habitual en català, més de 18 punts per sobre de la mitjana de Catalunya

Durant tota la jornada a l’observatori, des d’on es va retransmetre el senyal de la cobertura de l’eclipsi per a RTVE, es van desenvolupar nombroses xerrades divulgatives al voltant de l’esdeveniment astronòmic. "Aquest fenomen és l’oportunitat per fer ciència en moments complicats amb tant de negacionisme", reivindicava la ministra de Ciència, Diana Morant, que explicava que la humanitat "sempre ha buscat les respostes a la vida mirant el cel" i recordava que és "un privilegi" que la NASA sigui a Espanya per estudiar l’eclipsi: "Som uns afortunats".

"Aquest eclipsi ha sigut un moment per despertar vocacions. D’aquí en sortiran futurs astronautes", vaticinava en el mateix sentit en Pablo, que es felicitava que al país, les últimes setmanes, s’hagi parlat "més d’astronomia que no pas d’astrologia".