L’eclipsi embruixa Espanya amb un minut de foscor màgic

El món se sent de vegades com un lloc hostil. L’imparable avenç del canvi climàtic, les guerres, la inestabilitat geopolítica, els conflictes socials, les disputes ideològiques i la infinitat de polèmiques efímeres fan que, moltes vegades, sigui complicat trobar un lloc de pau i trobada en aquest planeta i que, a més, ens reuneixi tots a l’uníson. Però ahir, una coincidència còsmica va aconseguir el que feia molt que no es veia. I és que durant uns instants tot un país es va parar i va mirar al cel amb meravella per observar l’arribada del primer eclipsi total de Sol en més d’un segle. L’esdeveniment, que malgrat les amenaces climàtiques i a les complicacions logístiques, va aconseguir mobilitzar milions de persones sense grans incidències, va causar un màgic minut de foscor total en una àmplia franja de la península Ibèrica i les Balears, així com un espectacular eclipsi parcial a la resta del país. El seu encant va ser tal que, almenys durant uns instants, tot Espanya va aixecar la mirada per contemplar la bellesa del cosmos.

Molt s’ha escrit sobre els eclipsis, la seva naturalesa i les característiques que fan d’aquest fenomen una cosa tan especial. Però tota descripció queda curta davant l’esplendor i la grandiositat d’aquest esdeveniment astronòmic que, per pur atzar i geometria còsmica, hem pogut presenciar des d’Espanya. En l’inici del fenomen, registrat al voltant de les 19.40 hores (hora peninsular espanyola), es va poder observar el "primer contacte" de la silueta lunar sobre la intensa brillantor de l’esfera del nostre astre rei com una diminuta taca que, a poc a poc, anava agafant intensitat. Amb el pas dels minuts, cosa que al principi semblava una simple mossegada de l’esfera solar va anar creixent fins a cobrir més i més superfície. Al voltant de les 20.00 hores, l’eclipsi va començar a impregnar l’ambient, deixant una atmosfera del color de la cendra, una baixada de les temperatures i una aura difícil de descriure amb paraules. I és allà on va començar el veritable espectacle.

Esclats adiamantats

La fase de totalitat de l’eclipsi es va produir al voltant de les 20.30 hores (minut més o minut menys en funció de la ciutat d’observació). Els científics deien que, a causa de l’altura tan baixa a què es produïa el fenomen, no hi havia garanties clares de com i quant es veuria la corona solar. Però l’esdeveniment, presentat com una cosa espectacular i històrica, no va voler decebre. És més. Va voler enlluernar tothom. En el seu moment més màgic, la silueta de la Lluna va aconseguir cobrir del tot l’esfera solar deixant escapar només una llum perifèrica, màgica i d’un increïble to entre blau i groc. La corona solar va voler lluir-se amb la brillantor més espectacular, desplegant flamarades solars i fins i tot presumint dels seus característics esclats.

En molts llocs, com al sud de Catalunya, el Sol es va acomiadar just després del minut de foscor total de l’eclipsi, ocultant-se rere les muntanyes. Però en molts altres punts del país, com al centre peninsular, l’eclipsi es va allargar fins a gairebé les 21.00 hores amb una segona desfilada lunar davant la ja ataronjada brillantor solar. En total, l’espectacle es va allargar entre una i dues hores des del seu inici fins al seu emotiu final. I és difícil pensar en un lloc on la contemplació d’aquest fenomen no emocionés tothom. Perquè l’eclipsi va ser simplement i planerament màgic, sorprenent i, sobretot, inoblidable. Només cal viure-ho una vegada per entendre per què hi ha gent que recorre el món sencer per tal de presenciar una vegada i una altra aquests fenòmens i guardar-los per sempre al cor i memòria.

L’eclipsi d’ahir no serà recordat per detalls tècnics, mesuraments científiques o paràmetres astronòmics, sinó, sobretot, per com un esdeveniment tan llunyà i alhora tan pròxim va aconseguir convertir-se en un moment de contemplació col·lectiu. A tot Espanya, milions de persones es van reunir en miradors, terrats i punts d’observació improvisats. Els moviments celestes, que hem percebut per pur atzar còsmic, perquè vivim al lloc i el temps exacte perquè en alguns moments excepcionals l’esfera lunar pugui superposar-se de manera exacta a la del Sol, van ser rebuts entre aplaudiments, abraçades i fins i tot alguna llàgrima. Perquè sí. Els científics havien advertit que el moment seria espectacular. Però ningú podia haver predit amb certesa com de emotiu seria. És l’eclipsi que va aconseguir paralitzar i embruixar un país sencer.

Notícies relacionades

Cristina Taverner i Marta González: «El futur del disseny continuarà sent profundament humà»

'El cas de l’avi pistoler' o la soledat de la gent gran: cada any els Bombers recuperen 150 cadàvers a Barcelona

Llegat de coneixement

El fenomen també va aconseguir convertir-se en el minut d’or més cobejat per a la ciència. Els instants més màgics de l’eclipsi van ser estudiats des de diferents disciplines científiques i a través de projectes per entendre com reaccionen els animals davant un esdeveniment així, com canvia la nostra respiració davant un esdeveniment tan sorprenent o com la mateixa atmosfera va experimentant canvis en la seva temperatura en el transcurs del fenomen. La NASA va desplegar un avió científic per realitzar observacions de la corona solar. Telescopis de tot el país van apuntar a l’esdeveniment per observar els diamants solars, les Perles de Baily i altres meravelles invisibles en el dia a dia. I tot això, segons afirmen els experts, donarà lloc a un llarg llegat de coneixement que contribuirà, encara més, que aquest esdeveniment es mantingui en la nostra memòria durant molt temps.