El Parlament conclou que la falta de control a la DGAIA va donar «marge» perquè centres de menors es «lucressin de manera opaca»

La investigació assenyala la «pressió sobre el sistema de protecció de menors» com una de les principals causes del seu deteriorament. És una pressió originada per un increment del 84% dels casos que van necessitar atenció de la DGAIA des del 2015 i un augment del 71% dels nens i nenes que han sigut tutelats des d’aquell any. No obstant, el document també declara que «les retallades en inversions i pressupostos socials de l’etapa convergent, juntament amb la política d’externalització dels serveis públics», estan al darrere d’un «model de protecció esgotat».

Externalització i falta de control

Per afrontar aquesta demanda, continua el dictamen, la gestió de la DGAIA es va instal·lar «en la cultura de l’emergència» i va tramitar per aquesta via la contractació de 292 centres per un valor de 114,6 milions d’euros entre el 2016 i el 2020. Va ser aquesta cultura de l’emergència, sumada a l’externalització de gran part dels recursos –avui dia el 95% dels centres d’acolliment de menors continuen sent de gestió privada– la que va propiciar la «falta de control» i el marge per al «lucre opac» de les entitats que gestionaven aquests recursos.

Tot això es traduïa, a més, en un deteriorament significatiu de l’atenció que rebien els menors interns en aquests centres. El dictamen parla, per exemple, de la poca capacitat que va tenir el sistema per donar una atenció individualitzada als menors o de la poca capacitat per atendre la salut mental dels nens i nenes dels centres que van tenir els professionals d’aquests centres.

Així, el dictamen llança una sèrie de propostes que passen per la «transformació completa del sistema» i la «reconfiguració del model organitzatiu». «La refundació no ha de ser concebuda com un ajust parcial, sinó com una reconfiguració integral orientada a dotar l’organisme de capacitat real de lideratge, direcció estratègica i governança efectiva sobre el conjunt del sistema de protecció», diu el text.

Més control i més acollides

Així, es recomana a l’acabat de nomenar conseller Raúl Moreno –que des de dilluns ostenta el càrrec després de la marxa de Mònica Martínez Bravo per motius personals– que divideixi la Direcció General de la Prevenció i la Protecció de la Infància (DGPPIA) –així va reanomenar la DGAIA el Govern després dels escàndols– en dues subdireccions específiques: una de Prevenció i una altra de Protecció. També se li va recomanar crear una oficina de suport i control dels centres i serveis de la DGPPIA i tenir un servei específic de revisió de protocols per poder reaccionar davant escàndols com el de la menor sota guàrdia de la DGAIA que va ser víctima d’una xarxa de prostitució.

Les recomanacions també se centren a evitar que es tornin a donar pagaments indeguts i posen l’accent a «prohibir per llei que les entitats o fundacions privades que acompanyen els joves puguin avaluar, instruir o gestionar –elles mateixes– la concessió de prestacions econòmiques o d’habitatge», com havia arribat a passar fins ara. El Govern ja va fer un pas en aquesta direcció quan va anunciar que seria el mateix departament de Drets Socials el que gestionaria a partir del gener vinent la gestió de les ajudes als joves extutelats.

El dictamen també aposta per avançar cap a l’«acollida professional» per promoure que el màxim nombre de menors tutelats possibles evitin passar pels centres i proposa, entre d’altres, que els centres no tinguin més de 10 places per poder garantir una atenció individualitzada.

Aprovat per la mínima

Les conclusions han sigut validades per un sol vot de marge al Parlament amb els vots del PSC, ERC i els Comuns i el vot en contra de la resta dels grups. La resta de partits, malgrat haver contribuït amb les seves propostes a les conclusions finals del document, han argumentat que els tres socis del Govern han fet unes «conclusions a mesura» –en paraules de la diputada de Junts, Ennatu Domingo– per evitar que es demanessin «responsabilitats polítiques». «No podem votar a favor d’un dictamen pactat pel tripartit», ha etzibat Domingo.

Notícies relacionades

Espanya registra 215.000 delictes l ’any contra la gent gran

Atracar una persona gran

En la mateixa línia s’ha expressat la diputada del PP, Lorena Roldán, que ha criticat que el dictamen parli de «crisi conjunturals» i ha denunciat la «improvisació» amb què van actuar els successius Governs davant d’una DGAIA que ha qualificat de «xarxa opaca de clientelisme».

També la CUP, mitjançant la seva diputada Pilar Castillejo, ha criticat la «nul·la autocrítica» dels partits que han passat per l’Executiu i ha lamentat que la comissió d’investigació «no hagi servit per recuperar la confiança de la ciutadania en el sistema de protecció» de la infància. Castillejo també ha denunciat que es va censurar la compareixença d’alguns ponents i que d’altres «directament van mentir» durant les seves intervencions en la comissió. Per això, ha demanat una auditoria externa i global del sistema de protecció de menors que apunti especialment «a totes aquelles fundacions» que «apareixen constantment als informes de la Sindicatura de Comptes, Antifrau o la Síndica de Greuges» per recuperar els diners utilitzats indegudament.