la xacra de l’estiu
Les hectàrees cremades aquest any a Espanya superen les 110.000
Els experts adverteixen, després dels focs de Guadalajara i Saragossa, del complicat escenari per "enllaçar una onada de calor amb una altra".
Els grans incendis registrats a Guadalajara i Saragossa eleven fins a les 110.000 hectàrees la superfície cremada a Espanya des que va començar el 2026, segons dades del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS). El balanç es produeix en un context que preocupa els experts, ja que encara queda molta temporada d’estiu. Ferran Dalmau, enginyer forestal de la Fundació Pau Costa, avisa que l’escenari climàtic és molt complicat: "Estem enllaçant una onada de calor amb una altra, i la situació encara pot anar a pitjor".
Les altes temperatures, combinades amb l’estat de la vegetació, augmenten el risc que els focs siguin extrems. "La vegetació no té marge per recuperar la humitat i pot ser que els incendis encara no hagin mostrat tot el seu potencial", considera Dalmau. A l’acumulació de dies càlids s’hi suma l’amenaça de vent i tempestes seques amb llamps. "Els focs originats per aquest tipus de fenomen sovint són ràpids, simultanis i en zones de difícil accés", resumeix l’expert.
L’extensió d’hectàrees afectades pel foc s’explica per incendis com el de La Mierla, a Guadalajara (més de 26.000 hectàrees i 33 poblacions desallotjades), i el de Cinco Villas, a Saragossa (més de 15.000). També cal tenir en compte successos com el de San Bartolomé de la Torre, a Huelva (4.600 hectàrees), i el de Los Gallardos, a Almeria (5.400 hectàrees), que va deixar diverses víctimes mortals. A Catalunya, l’incendi més destacat ha sigut el de la Bisbal d’Empordà, amb una mica més de 2.000 hectàrees cremades.
Més enllà de la superfície calcinada, els especialistes reclamen que la gravetat d’aquests episodis es valori a partir del comportament del foc i no únicament pel nombre d’hectàrees afectades. Martí Rosell, subinspector dels Bombers de la Generalitat, detalla que és clau tenir en compte tots els aspectes: "La intensitat i la velocitat són factors determinants". "Un incendi de 50 hectàrees amb una intensitat molt alta pot ser molt pitjor que un de 10.000 a baixa intensitat", afirma Rosell.
El subinspector proposa parlar d’"incendis extrems" i no recórrer al terme, molt empleat a Europa, de "megaincendis", denominació molt associada a l’extensió i no al comportament del foc. Els dos últims grans focs declarats a Espanya han tingut precisament aquest tipus d’evolució. La magnitud del perímetre és una conseqüència del fet que el foc s’escapés de la capacitat d’extinció. Rosell avisa que, a Catalunya, les circumstàncies són propícies perquè es donin més focs extrems. "L’incendi de les Gavarres, per exemple, va tenir comportaments extrems i tenia potencial de devorar més de 10.000 hectàrees", exemplifica.
Dalmau coincideix que la superfície és només un dels paràmetres per analitzar. "Es pot parlar de la superfície afectada, però no és el mateix que cremi arbratge, matoll o un cultiu", va assenyalar. De les 110.000 hectàrees cremades a Espanya des de començament d’any, unes 50.000, gairebé la meitat, han sigut terrenys forestals.
Calefactor domèstic
Notícies relacionadesPer mostrar l’energia que pot alliberar un front de flames, Dalmau utilitza l’exemple d’un calefactor domèstic. "La potència d’aquests aparells és d’uns dos quilowatts", exposa. En canvi, la intensitat d’un incendi forestal pot arribar a milers de quilowatts per cada metro de front. "Els equips d’extinció poden actuar directament, depenent de les condicions i dels mitjans disponibles, davant de focs que alliberen entre 4.000 i 10.000 quilowatts per metro de front", assegura. Per sobre d’aquests llindars, els operatius tenen dificultats per afrontar l’extinció.
Altres variables importants són la velocitat de propagació, la longitud de les flames (segons l’enginyer forestal, es poden abordar quan no superen els 3,5 metres), la generació de focus secundaris, el desenvolupament de pirocúmuls i l’afectació a béns i persones.
