¿Per què costa tant enxampar els nois que deixen excrements a les piscines públiques?

Tant autoritats locals com usuaris de piscines públiques de la Catalunya central, la resta del país i el conjunt de l'Estat s'estan preguntant aquests dies el mateix: si la policia és capaç de desemmascarar autors de delictes extremadament sofisticats, comesos per autèntics professionals del crim, per què no pot enxampar els nois que, estiu rere estiu, deixen excrements a l'aigua de les instal·lacions reservades al bany?

Els últims incidents d'aquest tipus a Castellbell i el Vilar han tornat a revelar les dificultats que han de superar els agents per atrapar-ne els autors. Tècnics de diferents administracions i afectats per aquests episodis coincideixen de nou: els responsables de les bretolades ho tenen gairebé tot a favor per actuar amb impunitat.

A diferència del que passa en les infraccions comeses en altres espais públics, els investigadors no poden comptar amb imatges enregistrades per càmeres de vigilància perquè àrees com els vestidors, les dutxes o les superfícies de descans a les piscines no són gravades, per raons de privacitat. A més, la matèria orgànica que fan servir -de vegades és humana i en altres ocasions, d'animals- és lleugera i fàcil d'ocultar: en motxilles, entre tovalloles, a les butxaques o compartiments interiors dels banyadors...

Només cal preservar-la amb una bossa de plàstic i deixar-la caure en el moment oportú, mentre estan nedant o jugant a l'aigua o passejant entre les multituds que ocupen aquests equipaments a l'estiu. Els socorristes no solen representar una gran amenaça per als vàndals perquè preferentment dediquen la seva atenció a garantir la seguretat dels visitants, en especial, si es tracta de nens, gent gran, persones amb problemes de mobilitat, etc.

Notícies relacionades

Decathlon impulsa la seva expansió a la província de Barcelona amb l'obertura de tres noves botigues

Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades

També s'ha detectat casos en què els brètols han accedit a les piscines fora d'horari, quan les portes estan tancades, principalment de nit. Malgrat que sovint es parla d'aquests successos com de "reptes virals", en realitat no ho són. Aquest diari va tenir accés l'any passat a un vídeo d'aquesta mena que no va circular més enllà dels cercles de contactes dels implicats.

Si hagués corregut massivament per les xarxes socials, els adolescents que van participar en els fets haurien estat identificats fàcilment. Sí que es pot trobar a les plataformes 2.0 un bon grapat de comentaris amb desigual rigor científic afirmant que no és viable sotmetre a proves d'ADN la femta que va a parar a les piscines a través d'aquest procediment il·lícit.