Cada estiu 22.000 persones demanen excedències per tenir cura dels fills

La María del Carmen és educadora infantil i des que va néixer la seva filla, fa cinc anys, tots els estius, durant el mes de juliol –ja que els centres infantils no tanquen aquest mes– sol·licita una excedència perquè és mare soltera i no compta amb cap suport. Com ella, unes 22.000 persones sol·liciten excedències laborals cada estiu per tenir cura dels fills. El 90% són dones, cosa que posa de manifest que la conciliació familiar i laboral no està resolta a Espanya i que les cures continuen recaient, majoritàriament, en la població femenina.

Les dades estan recollides a l’estudi Campamentos de verano. Una necesidad creciente entre la conciliación y el bienestar infantil, elaborat per EAE Business School. L’estudi demostra que les colònies i casals són una opció d’oci educatiu per als nens i també una veritable necessitat per a les famílies, que han de fer malabars per conciliar la vida laboral i familiar en la temporada estival, malgrat l’esforç financer que això suposa.

Cada estiu, les llargues vacances escolars impliquen un desafiament per a moltes llars, especialment les monoparentals, les que no disposen d’avis o familiars que puguin donar un cop de mà i les que tenen menys recursos per poder pagar cuidadors o opcions d’oci com casals, colònies o campaments. En aquest escenari, sol·licitar una excedència, que suposa deixar de treballar però també de percebre un sou durant el temps sol·licitat, és la sortida a què recorren unes 22.000 persones. En el conjunt del 2024, la xifra oficial d’excedències va ascendir a 41.800, i per tant a l’estiu se’n sol·liciten aproximadament la meitat, cosa que demostra que, sense escoles i extraescolars, és l’etapa més complicada.

Problema estructural

"L’estiu evidencia un problema estructural: no hi ha prou suport públic perquè les famílies puguin tenir cura sense empobrir-se o renunciar a la seva ocupació", explica Raúl Arnaiz, director de programes a Espanya de Save the Children.

Al seu torn, Laura Baena, fundadora del Club de Malasmadres i defensora d’un pacte d’Estat per la conciliació, posa l’accent en el fet que el pes continua recaient en les dones: "Som les mares les que també carreguem amb la motxilla de la cura a l’estiu, quan salta pels aires el principal pilar de la conciliació, que són les escoles, cosa que està impactant tremendament en la nostra salut física i emocional".

Baena recorda que en aquesta legislatura s’ha aprovat el permís parental de vuit setmanes, però el problema és que no està retribuït. "Llavors, una de les solucions és l’excedència per no haver de renunciar a la nostra feina: només el 13% de les mares treballen en empreses que tenen alguna mesura de conciliació", apunta.

L’altra sortida són colònies, campaments i casals. Segons l’estudi d’EAE Business School, dos de cada tres famílies hi recorren, malgrat que els preus han augmentat un 5,2% en els últims dos anys, per sobre de la inflació. La despesa mitjana és molt variable, en funció de si l’activitat és pública o privada, el programa inclòs, el lloc on es realitza o si els nens s’hi queden a dormir o no. El cost per fill pot oscil·lar entre 200 i 2.000 euros, cosa que suposa, segons l’estudi, el 2,5% del pressupost familiar anual i fins a un 8% de la despesa en oci i educació.

Esforç econòmic

Davant d’això, el 34% de les llars assenyalen que no poden pagar l’oci estival i set de cada 10 admeten que retallen les seves despeses durant les vacances per poder costejar-lo, cosa que revela que hi ha una desigualtat estructural persistent que condiciona el benestar de la infància i el descans i la conciliació familiar.

"Malgrat els seus beneficis, els casals i les colònies no estan a l’abast de totes les famílies. La gran diversitat d’estructures familiars condiciona l’accés a aquestes activitats. El cost d’inscripció, transport i materials suposa una barrera per a moltes llars, i pot representar un esforç econòmic significatiu per a un 57% de les famílies espanyoles; els gairebé dos milions de les famílies monoparentals i els 1,82 milions de famílies biparentals que compten amb un únic ingrés familiar", assenyala el professor d’EAE Business School i autor de l’informe, Miguel Ángel López.

Notícies relacionades

Espanya registra 215.000 delictes l ’any contra la gent gran

Atracar una persona gran

La dificultat per conciliar a l’estiu no és un fenomen aïllat, sinó que forma part d’un problema més ampli: l’elevat cost de la criança a Espanya. Cada fill suposa més de 750 euros al mes de mitjana, una inversió que moltes famílies no poden assumir sense suport públic. Davant d’això, Espanya té una de les taxes de pobresa infantil més elevades.

El 18,4% dels infants viu en risc de pobresa, una situació que s’agreuja a l’estiu, quan desapareixen recursos com el menjador escolar. Davant d’això, les principals organitzacions d’infància sol·liciten que s’aprovi la prestació universal per fill a càrrec que defensa Sumar dins de l’Executiu, però que de moment encara no ha arribat a veure la llum.