Només tres hospitals de BCN tenen antídot per als escurçons autòctons
El fàrmac necessari escasseja on més probable és la trobada amb les dues espècies d’aquests rèptils que són pròpies de Catalunya. Els casos greus són poc freqüents.
Les atencions mèdiques per picades es mantenen en unes 300 anuals
Un ejemplar de víbora hocicuda (Vipera latastei). /
Rebre una mossegada d’un dels dos escurçons autòctons de Catalunya, les dues serps verinoses més habituals en territori català, és poc freqüent. Tot i així, amb l’augment de l’activitat a l’aire lliure, els últims anys el nombre d’atencions mèdiques per aquest incident s’ha mantingut al voltant de 300 persones a l’any. La xifra, si es compara amb els atacs de gossos, per exemple, és baixa.
De tota manera, quan es produeix una picada d’escurçó cal acudir a un centre mèdic. I de vegades convé administrar l’antídot antiofídic. Avui dia aquests tractaments especialitzats es concentren a tres hospitals de Barcelona, sovint lluny dels hàbitats més ocupats per les dues espècies d’escurçó: l’escurçó pirinenc (Vipera aspis) i l’escurçó ibèric (Vipera latastei).
L’escurçó pirinenc es troba sobretot al Pirineu i el Prepirineu, i l’escurçó ibèric es distribueix per àrees mediterrànies com el Garraf, el Vallès, les muntanyes de Prades o els Ports. ¿I quins tres centres disposen del sèrum antiofídic? L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Tot i que la distància entre els llocs on hi ha més probabilitat de trobar escurçons i els hospitals que emmagatzemen l’antídot pugui provocar inquietud, es pot assenyalar que una persona mossegada no ha de desplaçar-se pels seus propis mitjans fins a Barcelona ni decidir on ha d’anar.
Un exemplar de escurço áspid ('Vipera aspis'). /
Les recomanacions
En cas de mossegada, cal mantenir la persona immòbil i en repòs, rentar la ferida amb aigua i sabó i trucar immediatament al 061 o al 112. "No s’ha de succionar el verí, fer incisions, cremar la ferida, aplicar remeis casolans ni fer un torniquet", adverteixen les autoritats sanitàries, atès que les lesions podrien empitjorar. A partir d’aquí, el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) valorarà la gravetat, la localització del pacient i el temps de trasllat i la disponibilitat d’antídot.
El sèrum antiofídic està inclòs en la guia d’antídots per als centres hospitalaris de Catalunya i la seva disponibilitat s’organitza segons la complexitat assistencial de cada hospital, detallen fonts del Departament de Salut a aquest diari.
Els centres que l’administren han de disposar de "professionals experimentats", "farmàcia hospitalària", "capacitat de monitoratge" i mitjans per tractar possibles reaccions adverses. Per aquesta raó, argumenten les fonts consultades, no hi ha antídot a més llocs.
A més dels tres hospitals barcelonins, altres centres terciaris del sistema sanitari català que formen part del circuit assistencial (Germans Trias i Pujol, Bellvitge, Parc Taulí i Josep Trueta de Girona) poden accedir ràpidament a l’antídot mitjançant la coordinació entre els centres sanitaris.
Tot i que totes dues espècies d’escurçons catalans són verinoses, els casos greus són poc freqüents quan es rep assistència mèdica. "Si acudim a l’hospital i ens tracten, no acostuma a passar res; de fet, en alguns casos no cal ni l’antídot i n’hi ha prou amb altres medicaments", explica Alejandro García Salmerón, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia i coautor de la Guia de rèptils de Catalunya.
Valorar els símptomes
"Una part dels atacs són mossegades seques, en què l’animal clava els ullals però no arriba a inocular verí", afegeix. Això obliga a observar l’evolució del pacient i a valorar símptomes com el dolor intens, la inflamació progressiva i la baixada de tensió, mentre que l’antídot es reserva per als enverinaments que compleixen criteris clínics.
"El sèrum és car de conservar, té caducitat, requereix experiència per administrar-lo i cal anar-ne posant de nou", resumeix García Salmerón. El seu ús exigeix vigilància hospitalària perquè, com que es tracta d’un preparat d’immunoglobulines, també pot provocar reaccions adverses.
Aquesta combinació de baixa freqüència de casos greus, cost elevat, caducitat i necessitat de personal especialitzat explica la concentració de l’antídot a pocs hospitals.
En total, des del 2018 fins a l’abril del 2025, hi ha hagut 2.345 episodis de mossegades de serps. L’herpetòleg, a més, assenyala que aquests animals exerceixen una funció essencial en els ecosistemes i que la millor prevenció consisteix a no tocar-los, fer servir calçat tancat al camp i evitar introduir les mans sota pedres, troncs o matolls. En general, els escurçons miren de fugir dels humans.
Notícies relacionadesTotes dues espècies catalanes presenten una toxicitat semblant, tot i que García Salmerón considera que el verí de l’escurçó pirinenc pot ser lleugerament més potent que el de l’escurçó ibèric. La principal diferència des del punt de vista del risc de trobada està en la seva abundància i comportament. L’escurçó pirinenc manté densitats més elevades i, en àrees adequades, una persona amb experiència la pot localitzar. La seva distribució es concentra al Pirineu, tot i que també arriba a zones com el Moianès, el Solsonès i sectors de la Catalunya central.
L’escurçó ibèric, en canvi, és una de les serps més amenaçades del territori. Les seves poblacions estan molt fragmentades i és difícil d’observar. A prop de l’àrea metropolitana de Barcelona es pot trobar en espais com el massís del Garraf, mentre que altres poblacions sobreviuen a les muntanyes de Prades, els Ports i diferents serres litorals i prelitorals, entre d’altres.
