Sector en expansió

"Em sento com a casa"

Yago Villanueva, gallec de 20 anys, suma dos cursos en una residència universitària de Barcelona i destaca la comoditat que implica comptar amb tota mena de serveis sense haver de desplaçar-se.

"Em sento com a casa"
4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Per a milers d’estudiants que han de deixar casa seva per estudiar la carrera dels seus somnis, triar allotjament pot ser un malson en ciutats com Barcelona, on els preus alts i l’escassetat d’habitatge o de lloguer redueixen les opcions. Cada vegada més alumnes opten per les residències universitàries, on aterren amb seguretat a l’incloure serveis i prestacions. Sobretot en els seus primers anys de formació, com li va passar al gallec Yago Villanueva, de 20 anys. Fa dos cursos que viu la major part de l’any a les instal·lacions de Resa La Ciutadella, a prop de la Universitat Pompeu Fabra. Pot afirmar que des del principi es va sentir "com a casa", ja que l’any passat fins i tot va exercir de coordinador de les activitats de la residència.

Barcelona era un dels pocs llocs on Villanueva podia fer Estudis Internacionals d’Economia i Empresa, en anglès, sense marxar fora d’Espanya. A més, li encantava la ciutat, tot i que no en coneixia ningú. L’aposta per aquest allotjament universitari va ser clara: "No podia compartir pis amb amics i la residència era a prop de la facultat", relata. Va optar per una habitació compartida, mitjançant plaça concertada amb la UPF, per la qual paga 380 euros al mes.

El primer any li van assignar aleatòriament el company d’habitació, però el segon any ja va poder triar compartir-lo amb un amic que fa Estudis Globals, també en anglès. Les instal·lacions d’aquest centre no disposen de menjador, de manera que tenir una cuina a l’habitació va ser clau per a ell. "Cuino bastant", explica. La vida d’estudiant és molt més assequible si es gestiona el rebost i permet "més llibertat d’horaris", resumeix. Precisament, les portes sempre estan obertes i es pot entrar i sortir de l’edifici com si fos una casa pròpia.

Una terrassa de la residència Resa La Ciutadella. | EL PERIÓDICO /

De la vida estudiantil en una residència destaca la comoditat de tenir a l’abast tota mena de serveis sense haver de desplaçar-se, des de sales d’estudi fins a gimnàs, passant per sala de televisió, un menjador per portar el propi menjar si es vol socialitzar i una terrassa que s’omple si el bon temps ho permet. Amb 260 places en aquest cas, les instal·lacions sempre estan plenes. Però el concert amb la Universitat Pompeu Fabra d’aquest centre gestionat per Resa suposa algunes particularitats, com aplicar una quota més baixa per a estudiants estrangers, que moltes vegades busquen directament residències privades.

Àmbit esportiu i cultural

El Yago es va postular el curs passat amb una companya per exercir de coordinadors de l’equipament, un càrrec que cada any assumeix algun estudiant i que es remunera amb descomptes en l’estada. Implica organitzar almenys cinc activitats comunitàries al mes, que han de ser tant de l’àmbit esportiu com cultural. Aquesta immersió li ha permès conèixer encara més gent, endinsar-se en Barcelona (amb activitats per Sant Jordi i carnaval, o en restaurants, entre d’altres) i consolidar la socialització en aquest microcosmos estudiantil, que cada vegada té més rèpliques a la capital catalana.

Tot i que ara està de vacances, explica que en el tercer curs, que començarà a finals de setembre, es tornarà a instal·lar en aquesta residència. Només la deixarà si acaba els estudis amb un Erasmus a Europa.

Joan Mira, responsable regional d’operacions de Resa a Catalunya, defensa que "estudiar fora de casa no hauria de ser un privilegi reservat només a aquells que s’ho poden permetre tot". Per això aposten també pel règim de concessió, en col·laboració directa amb universitats i administracions. La seva idea és ser "una alternativa real per a totes les butxaques". Destaca el seu programa comunitari Resa Life i els programes d’esports i jornades lúdiques, que també formaran part del seu nou projecte Resa Vall d’Hebron, amb 510 places a partir de setembre del 2027.

Malgrat el fort creixement que ha viscut el sector en els últims anys, tant des de Resa com des de Livensa Living, Aparto i altres operadors d’àmplia implantació local destaquen –amb dades de consultores– que la demanda de places supera per molt la de l’oferta, i reclamen facilitats per al creixement del sector residencial. Tot i que l’Ajuntament de la ciutat promou l’arribada d’estudiants a la capital catalana per captar talent, l’urbanisme fa equilibris entre les necessitats d’habitatge, d’allotjaments flexibles i de residències per al turisme.

En aquest sentit, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va alertar aquesta setmana del seu temor que l’objectiu municipal de l’erradicació de llicències de pisos turístics el 2028 a Barcelona comporti un transvasament previ de llicències soltes per aglutinar-les en edificis complets, com permet el Peuat vigent. Sospiten que els seus titulars podrien buscar el negoci en canvis d’ús, en lloc de tornar-les al mercat residencial.

Notícies relacionades

Recels en barris

Exposaven com a "riscos", entre altres exemples, la seva potencial reconversió en residències d’estudiants, que comencen a provocar certs recels en barris on falta habitatge nou. Alguns veïns les consideren una altra forma de "gentrificació" quan l’oferta és cada vegada més sofisticada i les tarifes pugen fins a quatre dígits per una habitació o s’enfoquen en els universitaris estrangers que disposen de més recursos. Finalment, es queixen que algunes residències puguin funcionar com a allotjament vacacional a l’estiu i que incrementin la pressió en els punts més turístics de la ciutat.