La violència vicària serà un agreujant per raó de gènere

El Consell de Ministres va donar ahir llum verda a una de les lleis més esperades per protegir els fills i les famílies que viuen en llars marcades per la violència de gènere. El Govern va aprovar el projecte de llei contra la violència vicària, que és aquella que s’exerceix contra "persones instrumentals o interposades" per fer mal a la parella o exparella. Les principals víctimes solen ser els fills, però també poden patir el maltractament pares, germans o les actuals parelles de la dona, per la qual cosa la llei amplia l’elenc de víctimes ja reconegudes pel corpus normatiu.

Es tracta d’una norma pionera que, per primera vegada a la UE, defineix i tipifica aquest tipus de violència que va començar a visibilitzar-se el 2001 amb l’assassinat de la Ruth i el José per part de José Bretón, a fi de fer un mal extrem a Ruth Ortiz. Però n’hi ha hagut molts d’altres: un total de 68 menors han sigut assassinats des del 2013, tres d’ells aquest any.

Vaivens

Potser per la falta de referents legals, la norma ha patit diversos vaivens i retards, a causa de les reticències que va generar l’avantprojecte inicial al Ministeri d’Infància i en les associacions de víctimes. El departament capitanejat per Sira Rego es va aixecar, fins i tot, de la taula de negociació i "es va desmarcar" públicament del projecte perquè, segons el seu parer, el Ministeri de Justícia es negava a tenir en compte les reivindicacions del moviment feminista, que Igualtat també compartia.

A més, els òrgans consultius han posat diverses objeccions, per la qual cosa el projecte aprovat en segona volta, per remetre’l a les Corts, conté canvis importants sobre l’avantprojecte inicial. D’entrada, ja no inclou una pena autònoma destinada a sancionar la violència vicària –alguns informes consultius advertien que podia recaure també sobre una dona–, sinó que serà considerada un agreujant per raó de gènere i obligarà els jutges a imposar la condemna en la meitat superior. És a dir, si s’agredeix una germana de la víctima i es considera que és per fer mal a la parella o exparella, s’haurà d’imposar la pena en la meitat superior.

Segons va explicar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, el delicte autònom "generava tants problemes d’interpretació, comprensió i entesa que s’ha decidit que la violència vicària sigui un agreujant, perquè només pugui interpretar-se com a violència de gènere". El que sí que es manté en el projecte és la creació d’una pena accessòria que consisteix en prohibir publicar o difondre textos, imatges i continguts que tinguin relació directa amb el delicte, per evitar la revictimització de la persona afectada. Amb aquesta pena es tracta d’evitar la situació a què es va enfrontar Ruth Ortiz quan la seva exparella va participar en el llibre El odio. La polèmica va provocar que el llibre finalment fos retirat.

Privació de la pàtria potestat

Notícies relacionades

Decathlon impulsa la seva expansió a la província de Barcelona amb l'obertura de tres noves botigues

Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades

La llei defineix com a violència vicària aquella que, amb l’objectiu de causar dolor o sofriment a les dones, s’exerceix per les seves parelles o exparelles, fins i tot sense convivència, sobre els seus fills i filles, així com sobre altres menors o majors amb discapacitat subjectes a la seva tutela, acolliment o guarda i custòdia; sobre altres familiars o pròxims menors d’edat; sobre els ascendents o germans i germanes d’aquesta; o sobre el seu cònjuge o persona a qui estigui lligada per anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència.

Per visibilitzar, prevenir, sancionar i erradicar aquest tipus de violència, la norma modifica fins a 10 lleis i dona compliment a algunes de les mesures incloses en el Pacte d’Estat rubricat per tots els partits, excepte Vox. Entre aquestes, contempla la privació automàtica de la pàtria potestat per als condemnats per violència greu contra els fills o la parella o exparella. La norma obliga que es limitin les visites i la custòdia sempre que hi hagi indicis raonables, un procés en vigor per maltractament o quan s’estimi que el contacte paternofilial perjudica la salut física o emocional del menor; tret que el jutge motivi en una resolució per què decideix mantenir el contacte.