Ot Santacreu, promesa manresana de les ciències a Catalunya: "Quan estudies, si no hi dediques temps i les coses no surten, és fàcil acabar frustrat"

Acaba de finalitzar el batxillerat tecnològic al Pius Font i Quer de Manresa. La seva relació amb les ciències va començar amb les mates, tot i que l’interès no va ser immediat. No va ser fins a l’ESO que hi va descobrir una nova manera d’entendre la realitat. «Des de petit, sempre m’havia agradat pensar», recorda. Aquella curiositat innata es va convertir en el germen d’una vocació que avui l’ha situat entre les joves promeses de les ciències a Catalunya.

Amb només 18 anys, té un palmarès envejable. Només aquest 2026, ha aconseguit la medalla de plata en la fase estatal de l’Olimpíada de Física i la de bronze en la fase catalana de l’Olimpíada de Matemàtiques. Dos reconeixements que són només la punta de l’iceberg d’una trajectòria marcada per les competicions científiques.

Des de fa anys, Santacreu posa a prova els seus coneixements en olimpíades i concursos arreu del territori. Als primers, hi va anar amb l’institut. Ara ja ho fa per iniciativa pròpia. Precisament, l’adrenalina d’aquests reptes va convertir la seva passió en devoció. «En veure que em resultava més fàcil que a molts dels meus companys, vaig guanyar confiança en mi mateix. I això em va fer presentar a més», diu.

El que no es veu

Tot i els bons resultats, afirma que darrere hi ha moltes hores de feina. «Passo molt de temps fent problemes i estudiant», explica. Ho compagina amb els seus estudis de guitarra al Teatre Conservatori de Manresa. Es defineix com una persona autoexigent, però convençuda que els errors també formen part de l’aprenentatge. «No tot surt a la primera», detalla.

Notícies relacionades

Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades

Catalunya activa l’«alerta màxima» davant l’eclipsi: 700 agents, drons i unitats aquàtiques i subaquàtiques

Confia que aquestapassió continuï alimentant el seu esperit crític. «M’ajuden a prendre decisions i a raonar. També em fa més difícil de convèncer quan els arguments no són sòlids», diu. Lamenta que moltes persones es desconnectin de la ciència, especialment de les matemàtiques: «És una assignatura que requereix esforç. Si no hi dediques temps i les coses no surten, és fàcil acabar frustrat».

Ara es prepara per començar un grau universitari de l’àmbit científic. Sap que el futur no és una ciència exacta, però li agradaria dedicar-se a la docència o a la investigació. Sigui quin sigui el camí, espera adquirir els coneixements que l’ajudin «a entendre per què el món és com és». I, algun dia, compartir aquesta manera de mirar la realitat des de la docència o la recerca.