la xacra de l’estiu

Una eina que mesura la humitat permetrà anticipar el risc d’incendi

La plataforma ForestDrought, desenvolupada pel Creaf, actualitza diàriament l’estat hídric de la vegetació a Espanya i facilita la detecció de les àrees on plantes, arbres i arbustos poden cremar amb més facilitat.

Una eina que mesura la humitat permetrà anticipar el risc d’incendi
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La quantitat d’aigua que conserva una planta o un arbre, a més de la temperatura, el vent i la humitat en l’aire, és un factor clau per determinar l’evolució d’un foc. No obstant, fins ara, la humitat de la vegetació viva era una variable difícil d’estimar i no sempre s’incorporava als sistemes utilitzats per avaluar el perill d’incendi. Ara, una eina desenvolupada pel Creaf (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) ha aconseguit calcular la humitat als arbres i les plantes (tant als vius com en els que estan morts).

La plataforma, anomenada ForestDrought (sequera al bosc), permet consultar en un mapa l’estat hídric dels boscos i altres zones verdes de tot Espanya. A través de models científics i la informació de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) i del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), la informació s’actualitza cada dia i permet seguir l’evolució de cada territori durant els últims 365 dies.

El sistema mostra les reserves d’aigua del sòl, una cosa que ja es monitoritza des de fa temps, però també la humitat que mantenen arbres, arbustos i altres plantes. Fins i tot es pot identificar quan es considera que la vegetació pateix l’anomenat estrès hídric.

"El que crema durant un incendi és la vegetació i no el sòl", explica Víctor Granda, científic de dades de l’Ecosystem Modelling Facility del Creaf. "Per aquesta raó, saber quanta aigua conserven les plantes és fonamental per avaluar tant la facilitat amb què es poden encendre com el potencial a què pot arribar el foc", resumeix.

Els responsables de la investigació consideren que una humitat vegetal per sota del 100% pot ser un senyal d’estrès hídric. Quan aquest indicador s’aproxima o cau per sota del 80%, la situació resulta "més preocupant". I això últim és el que està passant aquestes setmanes en molts punts d’Espanya.

El model té en compte el tipus de vegetació present a cada lloc, ja que les diferents espècies no utilitzen ni conserven l’aigua de la mateixa manera: "El sistema ens permet incorporar les característiques fisiològiques de cada bosc, ja que les zones amb el sòl més sec no sempre coincideixen amb aquelles on la vegetació presenta un estrès més alt".

Arrels profundes

Els arbres amb arrels profundes, com alguns pins o alzines, poden accedir a reserves d’aigua situades en capes inferiors del terreny. A més, són capaços de reduir la pèrdua d’aigua tancant parcialment les estomes de les seves fulles. En canvi, la resposta dels arbustos del sotabosc és totalment diferent. Espècies amb arrels més superficials, com el romaní o les estepes, depenen principalment de l’aigua acumulada a prop de la superfície. Quan deixa de ploure i augmenta la temperatura, com ha passat en els últims mesos (malgrat que la sequera no és estructural), aquestes espècies s’assequen amb facilitat i poden contribuir a propagar el foc. "En pocs mesos es pot observar com avança l’assecament de la vegetació a Espanya", afirma Granda.

Dades combinades

Notícies relacionades

Els diferents mapes que ofereix l’eina permeten analitzar la humitat en arbres i arbustos vius i morts, però també la quantitat d’aigua acumulada a les copes i el potencial d’incendi en superfície i en altura. Això es refereix a la possibilitat que el foc arribi i avanci per les copes dels arbres o la facilitat amb què es pot encendre la vegetació baixa. Els mapes s’elaboren a partir de simulacions que combinen informació meteorològica amb l’inventari forestal nacional. "A aquests registres, s’afegeixen dades sobre el relleu del terreny i l’estructura dels boscos i ho ajuntem tot per calcular l’estrès hídric general", detalla Granda.

La plataforma no pretén substituir els sistemes actuals, sinó oferir-los una informació complementària que podran incorporar a l’hora d’elaborar els mapes, ja que els índexs habituals no sempre tenen en compte l’espècie d’arbre: "Poder calcular el percentatge d’humitat del combustible vegetal aporta una variable molt valuosa per millorar els mapes de risc d’incendi". "Així, podrem tenir mapes de perill més precisos i amb informació addicional que pot ser molt útil per frenar futurs incendis", acaba l’investigador.

Temes:

Meteocat