Patricia Aymà, biotecnòloga, premi Princesa de Girona CreaEmpresa: "He passat d’odiar els bacteris a entrenar-los per convertir la brossa en bioplàstic"

Patricia Aymà (Òdena, 1993), que avui rebrà el premi Princesa de Girona en l’àmbit CreaEmpresa, lidera a Benviro un equip de 30 persones que produeix a escala industrial, a Múrcia, un bioplàstic compostable que ja s’aplica en sectors com la cosmètica, el packaging i l’alimentació.

¿Per què diu que va començar malament la relació amb els bacteris?

Perquè vaig néixer amb els bronquis immadurs i estava exposada a infeccions bacterianes. Generava molta mucositat i vaig estar a punt de morir dos cops. Va ser una relació d’odi, bàsicament. La meva dinàmica habitual era tenir pneumònies bacterianes. Però al batxillerat la meva perspectiva va canviar.

¿Com?

Un exalumne que va venir a explicar la seva història em va explicar que els bacteris podien ser bons. En aquell cas, s’utilitzaven per fabricar proteïnes i convertir-los en un complement nutricional destinat a països en vies de desenvolupament. Vaig descobrir que els bacteris són petits motors de la natura i em vaig convertir en entrenadora de bacteris.

¿Què significa ser entrenadora de bacteris?

Aconseguir que un bacteri faci una feina que ja pot fer de manera natural.

¿I com s’aconsegueix?

Necessites saber quin bacteri has de triar i quins processos pot portar a terme de manera natural. Els qui entrenem bacteris ens dediquem a proporcionar-los aquest entorn perquè el partit es jugui de la millor manera possible, aprofitant allò que el bacteri ja fa de manera natural.

Un procés complex.

A través del medi de cultiu, que vindria a ser la seva dieta, i controlant tres variables de l’entorn, pots fer que un bacteri tingui condicions molt favorables per produir allò que busques.

¿I què es pot buscar?

Doncs es poden buscar tota mena de coses: àcid làctic, una proteïna concreta, insulina... Fins i tot poden servir per netejar l’aigua en una depuradora. Per a mi, una depuradora és un palau de bacteris.

¿Aquests processos mediambientals són els que més li interessen?

Sens dubte. Per aquesta raó, després d’estudiar Biotecnologia i aprendre els processos en què participen els bacteris, vaig fer un màster en Enginyeria Ambiental.

¿Allà va començar a entrenar els bacteris per crear bioplàstics?

Més o menys. Simulàvem residus orgànics i, de vegades, fins i tot teníem accés a residus reals per alimentar els bacteris. Em va agradar tant que vaig proposar crear una empresa a les universitats, però em van dir que no hi estaven interessades.

Llavors, ¿què va fer?

Vaig decidir intentar-ho pel meu compte. Em vaig formar per entendre com es creava una empresa. El procés va tenir dues parts. La primera va ser conèixer els meus socis. Sense ells, potser hauria fet un doctorat en medi ambient i no hauria fundat Benviro.

¿I la segona?

La inconsciència de provar constantment la nostra tecnologia en equips semiindustrials. Sempre hem defensat que, si una tecnologia ha de funcionar a gran escala, l’hem d’experimentar des del primer moment a una escala considerable.

¿Què fan exactament a la planta que tenen a Múrcia?

Rebem un residu orgànic, el trenquem en partícules petites i després el fermentem per convertir-lo en àcids solubles. A continuació, filtrem el material i ens quedem únicament la part líquida. Amb aquest líquid alimentem els bacteris, fem que s’engreixin, n’extraiem el plàstic que han acumulat a dins i n’obtenim una mena de sorra blanca.

¿A partir d’això surt el bioplàstic?

Sí. És un plàstic que no procedeix del petroli sinó dels residus orgànics i que, a més, és biodegradable. En diem polihidroxialcanoat.

Notícies relacionades

Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades

Catalunya activa l’«alerta màxima» davant l’eclipsi: 700 agents, drons i unitats aquàtiques i subaquàtiques

¿I pot substituir tota mena de plàstics?

Sí. Vam veure que si fabricàvem un únic material ens costaria molt arribar al mercat i se’ns tancarien moltes portes. Així que vam optar per convertir-nos en experts a adaptar al mercat qualsevol tipus de bioplàstic biodegradable. Si no, tota la part biotecnològica s’hauria quedat sense una aplicació real.