El Govern aprova aquest dimarts la llei de violència vicària, que retira la pàtria potestat als pares condemnats

La norma, que s’aprovarà en segona volta per a la seva remissió a les Corts, ha patit diversos retards i vaivens, a causa de les reticències que va generar l’avantprojecte inicial al Ministeri d’Infància i en algunes de les associacions de víctimes. El ministeri capitanejat per Sira Rego es va aixecar, fins i tot, de la taula de negociació i «es va desmarcar» públicament del projecte perquè, segons el seu parer, el Ministeri de Justícia es negava a tenir en compte les reivindicacions del moviment feminista, que Igualtat també comparteix.

Escoltar el menor i limitar visites i custòdies

Finalment, per unir voluntats, el text sí que recull una de les principals reivindicacions de Rego i les anomenades ‘mares protectores’: que es retiri la pàtria potestat als pares condemnats per violència de gènere. Segons ha transcendit a través de l’informe complementari aprovat al maig pel Consell General del Poder Judicial, el nou esborrany del text inclou la suspensió de la pàtria potestat als agressors condemnats per violència de gènere, vicària o sexual contra la parella o els seus fills, la vella demanda de les associacions de víctimes, que ha sigut avalada pel CGPJ.

A més, el text incorpora mesures per reforçar l'escolta dels menors afectats i limitar les visites i les custòdies durant el procés judicial. També obliga els jutges a motivar de manera més sòlida les seves decisions si opten per mantenir la relació paternofilial entre un pare acusat de violència i els seus fills. Al mateix temps, la norma defineix amb més precisió què és la violència vicària i sobre qui es pot exercir, tot reconeixent que l’agressor no només pot fer mal als fills de la víctima, sinó també als seus pares, germans o altres familiars amb l’objectiu de causar-li patiment.

Definició

En concret, l'avantprojecte aprovat el setembre de l'any passat definia la violència vicària com aquella que, amb l'objectiu de causar dolor i patiment a les dones, es pot exercir sobre els seus fills o menors sota la seva tutela, guarda o custòdia; sobre els seus ascendents o germans, així com sobre la seva parella o exparelles, encara que no hi hagi convivència. Fins ara, les estadístiques i les mesures de prevenció només inclouen els fills, que, segons els experts, no disposen d'una protecció integral. Des de començament d’any han sigut assassinats tres menors i el 2024 la xifra va arribar al rècord de nou.

Notícies relacionades

Arriba l'estafa dels 'avis influencers': perfils amb IA que venen "saviesa" i productes fraudulents

L’èxit de Celestech: l’única fàbrica espanyola d’ulleres per a l’eclipsi és a Barcelona i produeix fins a 500.000 unitats diàries

La norma també incorpora, per primera vegada, una pena accessòria que permet prohibir la publicació o difusió de missatges, textos, imatges o altres continguts directament relacionats amb el delicte, amb l'objectiu d'evitar la revictimització de la parella o exparella. Amb aquesta pena es tracta d’evitar la situació a què es va enfrontar Ruth Ortiz quan la seva exparella, José Bretón, va participar en el llibre ‘El Odio’. La polèmica va provocar que el llibre finalment fos retirat per la mateixa editorial. 

Així mateix, la llei també contempla que el CGPJ proporcioni una «formació obligatòria» en violència vicària als jutges i fiscals, com a condició indispensable per accedir i promocionar en la carrera judicial i fiscal.