Carlota Pagés, neurocientífica: «La música és el gimnàs de les orelles: accelera l’aprenentatge d’idiomes i millora l’oïda»

En l’últim capítol de la temporada de Sobreviure a la criança parlem d’ educació musical i d’una pregunta que moltes famílies ens fem: ¿la música és només una activitat extra per a nens amb talent o afició, o és una eina important per al desenvolupament, l’aprenentatge, la creativitat i la gestió emocional?

Perquè criar també és això: decidir què sona a casa, què tolerem al cotxe, què fem amb aquestes lletres que ens incomoden i com acompanyem els nostres fills sense convertir la música en una altra batalla més de la criança.

De l’efecte Mozart al cervell infantil

Per parlar de tot això ens acompanyen Carlota Pagés, neurocientífica, especialista en l’impacte de la música al cervell, divulgadora, docent, guitarrista i compositora, i Miqui Puig, cantant, productor, DJ, director del programa Pista de Fusta i autor del llibre Yo no quería ser Miqui Puig (però no vaig tenir cap altra opció).

Un dels primers mites que desmuntem és el de l ’efecte Mozart, aquesta idea tan repetida que posar música clàssica a un nadó el convertirà gairebé automàticament en un prodigi. Pagés explica que aquella troballa científica dels anys 90 se sobredimensionar i va acabar convertit en una gran campanya de màrqueting per vendre discos. La música té efectes sobre el cervell, sí, però no hi ha una fórmula màgica que converteixi un nen en enginyer de la NASA per escoltar una sonata concreta.

El que sí que passa, explica la neurocientífica, és que la música estimula les zones auditives del cervell, pot activar regions vinculades a l’emoció i ajuda els nens a entendre el món que els envolta. Fins i tot durant la gestació, els sons arriben al fetus i poden deixar empremta en la memòria primerenca. La música, com el llenguatge, també s’aprèn per exposició.

La música no hauria de ser una extraescolar menor

En l’episodi també abordem una de les grans contradiccions del sistema educatiu: mentre la música pot ajudar a desenvolupar habilitats cognitives, auditives i emocionals, en molts centres queda reduïda a una presència mínima. Pagés recorda que l’entrenament musical sostingut, especialment si comença cap als sis o set anys, pot millorar capacitats com l’ atenció, el control executiu, la parla o l’aprenentatge d’altres idiomes.

La neurocientífica ho resumeix amb una imatge molt clara: aprendre música és com entrenar l’orella. Distingir freqüències, notes, timbres i ritmes refina la capacitat auditiva, una cosa que després pot transferir-se a altres aprenentatges. També es parla del possible benefici d’escoltar música en persones amb TDAH, perquè en alguns casos pot canalitzar l’atenció i oferir una estimulació sensorial útil.

Miqui Puig, per la seva banda, reivindica una relació menys competitiva amb la música. No es tracta que un nen toqui perfectament, ni de convertir cada afició en una carrera cap a l’excel·lència. «Reivindico el paper amateur», defensa. El plaer d’escoltar, cantar, ballar o tocar malament una peça a casa també forma part d’una educació musical sana.

Reggaeton, lletres masclistes i adolescents tancats

Un dels debats més reconeixibles per a moltes famílies arriba amb el reggaeton i amb les lletres que ens posen els pèls de punta. ¿Prohibim? ¿Ridiculitzem? ¿Ho deixem passar? En l’episodi es planteja que el problema no sempre es resol canviant una cançó per una altra de suposadament més adequada, perquè els nens i adolescents volen escoltar el que escolta el seu grup d’iguals.

La clau, apunten els convidats, està a no normalitzar missatges sexistes, però tampoc convertir cada cançó en una imposició moral que faci encara més atractiu el prohibit. De vegades, una reacció irònica, una conversa o una pregunta a temps poden obrir més camí que una prohibició frontal. Com a mares i pares, no sempre podrem controlar el que escolten, però sí que podem ajudar-los a desenvolupar mirada crítica.

I a l’arribar a l ’adolescència, la música canvia de funció. Ja no és només entreteniment: pot ser identitat, refugi i trinxera emocional. Pagés explica que escoltar una cançó trista quan un està trist no té per què enfonsar més; moltes vegades ajuda a reconèixer el que se sent, a veure’s reflectit en qui la va compondre i a trobar-se menys sol. La música activa circuits de plaer, dopamina i regulació emocional en una etapa en què el cervell viu una autèntica muntanya russa.

La batalla de l’Spotify

El capítol acaba en un dels grans camps de batalla familiars: el cotxe i el comandament de Spotify. Tots hem intentat alguna vegada colar una cançó nostra entre els hits dels nostres fills. I tots hem sentit aquesta barreja d’orgull, derrota i desconcert quan ens miren com si vinguéssim d’un altre planeta.

La conclusió no passa per imposar el gust musical dels adults. Puig és taxatiu: educar el gust musical entès com «això sí que és bona música i això no» és un error. Per ell només hi ha dos tipus de música: la que t’agrada i la que no t’agrada. Pagés coincideix que l’important és predicar amb l’exemple, posar música variada a casa, disfrutar-la davant dels nostres fills i obrir-los portes sense intentar viure la nostra vida a través seu.

Notícies relacionades

L’Elisabet, mare de bessons amb altes capacitats: «La dificultat no és l’acadèmica, és la social»

Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades

Potser l’equilibri sigui allà: una cançó seva i una nostra, un hit de TikTok i un vinil dels 80, una lletra que discutim i una altra que ballem sense vergonya. Perquè la música no va d’aprovar un examen ni de decidir si és millor el postpunk o el trap. Va de sentir, connectar, recordar, explorar i construir vincles. I si l’escola no li dona tot l’espai que mereix, ens tocarà continuar omplint el cotxe, el saló i la criança de cançons.

On es pot veure i escoltar ‘Sobre (vivir) a la crianza’

Podràs escoltar ‘Sobre (vivir) a la crianza’ cada diumenge en les principals plataformes de pòdcast: Spotify, Ivoox, Apple Podcast, Podimo, Amazon Music i Youtube.