Les famílies paguen cada any 1.000 euros a l’escola pública

La gratuïtat real de l’escola continua sent una assignatura pendent a Catalunya. Malgrat l’augment de la inversió, el sistema educatiu arrossega encara un infrafinançament de 944 milions. Així ho constata l’últim informe de la Síndica de Greuges, que confirma que la bretxa entre el que aporta l’Administració i el que realment costa escolaritzar un alumne acaba traslladant-se a les famílies, que no només paguen menjador, activitats, material, sortides i colònies [si és que es continuen fent el curs que ve], sinó també quotes per sostenir el dia a dia dels centres. L’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, elaborat en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar i presentat ahir, posa números –i una infinitat d’exemples– sobre com l’infrafinançament de l’escola catalana continua tenint una conseqüència directa en les economies familiars tant en l’alumnat de l’escola pública com en el de la privada-concertada.

El document xifra l’infrafinançament total de la plaça escolar en 429,9 milions en el sector públic i 514,2 milions en el concertat. Tot i que el dèficit s’ha reduït en 81,2 milions des del 2019, el finançament públic continua per sota tant de la despesa real dels centres com del cost teòric necessari per garantir la gratuïtat efectiva, que continua sent una il·lusió. El copagament familiar continua molt present, especialment a l’escola concertada, on la dependència de les aportacions privades és elevada. Mentre que en el sector públic les famílies paguen de mitjana 948,5 euros a primària i 573,7 euros a l’ESO, en la concertada la xifra es dispara fins als 3.810,4 euros a primària i 3.965,5 euros a secundària.

Tot i que bona part d’aquesta despesa familiar es destina a finançar activitats i serveis considerats "complementaris", com el menjador, les sortides escolars, les colònies, les hores addicionals [l’anomenada "sisena hora" en la concertada] o el material, l’informe també assenyala que les quotes serveixen per cobrir altres conceptes que el finançament públic no arriba a sufragar del tot: com ara despeses de funcionament del centre i determinats "serveis" associats al projecte educatiu.

Entre aquests serveis "complementaris" hi figuren despeses que no formen part estrictament dels ensenyaments reglats, però que a la pràctica s’han convertit en habituals en l’escolarització. És el cas de les sortides i colònies escolars, el material escolar, els llibres de text o les llicències digitals. També entra en aquest bloc el menjador escolar, que no només inclou el menjar, sinó també el servei de monitors.

Quotes que segreguen

Notícies relacionades

La pediatra de Sant Pau que va atendre el nadó maltractat declara que les lesions anals no van ser originades en una sola acció

Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc de Manresa durant un retir espiritual

L’informe assenyala que el cost per a les famílies de l’escola concertada és molt més elevat –al voltant de 3.000 euros més a l’any–, en part per l’oferta d’activitats. Els centres concertats acostumen a oferir un horari més ampli d’atenció directa, amb activitats complementàries de pagament.

L’informe adverteix, a més, que aquesta situació afecta de manera desigual l’alumnat vulnerable escolaritzat en centres concertats, la presència dels quals ha augmentat en els últims anys com a resultat del Pacte contra la Segregació Escolar. Per a aquestes famílies, cobrir la part no finançada mitjançant quotes resulta molt més difícil, cosa que posa en qüestió l’equitat del sistema.