La dona que ha perdut la casa a l'incendi de l'Anoia: "Celebrem que estem bé, però les coses materials també importen, i ho hem perdut tot"

"Teníem la piscina per posar-la, però ara estava passant una mala època i no podia posar-la. I ara m'he quedat sense casa, perquè és tota la meva il·lusió, aquesta casa, i l'he perdut". Martin estava aquest dimecres al matí esperant als pèrits de l’asseguradora. "Sí, teníem assegurança, perquè tinc hipoteca".

Quan es va declarar l’incendi, la propietària no era a la casa. "Jo estava treballant, i sabia que els nois estaven aquí, amb les dues nenes vam sortir pitant, però el foc ja el tenien a dalt, no vam poder agafar res, i es va cremar tot. Es va cremar tot". Martín reflexiona que és important que ningú hagi pres mal, "però un pic ja veus que no ens ha passat res, els materials també són importants. I més amb una persona com jo que estic sola. I estic tirant endavant aquesta casa com puc pel dia de demà. I ara mateix ho he perdut tot".

Notícies relacionades

Salut retarda fins al 5 d’octubre la campanya de vacunació

Nou nens i quatre adults ferits per la caiguda d’un arbre a Olot

Els pèrits han arribat prop de la una del migdia i han entrat a visitar el què quedava de la il·lusió de la Maria Martín. Ha estat l'única casa irrecuperable d’una urbanització on també es va cremar totalment una caravana on vivia un home, el Manuel Comino.

Per la resta, s’han cremat molts patis, molts arbres i coberts, però les cases han resistit. Aquesta urbanització comptava amb franges de seguretat i això ha sigut "clau" per evitar danys majors, segons paraules del director gerent de Boscat, la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, Jordi Tarradas. El fet de tenir camins nets i zones amb franges són "eines per evitar que un foc es faci més gran". Segons Tarradas, "no podem evitar els incendis, però sí que podem fer que tinguin una mida més continguda". I aquesta urbanització és un bon exemple.