Onze setmanes sense classes, calor extrema i pantalles: «L’oci dels nens a l’estiu és cada vegada més tòxic»

La reflexió d’Alicia —malgrat tot, conscient d’estar en un grup de les privilegiades— és compartida per milers de mares (i alguns pares) en situacions similars. Els nens s’avorreixen perquè tenen moltes menys hores ocupades que de costum, la temperatura asfixiant redueix les opcions i al final, la solució acaba passant, amb més o menys mala consciència per part dels progenitors, per més hores de pantalla. «Inevitablement, te’n vas a dormir més tard, perquè a la nit és quan s’hi pot estar, però et lleves a la mateixa hora, perquè tu treballes i la nena va al ‘casal’, i s’acumula el cansament amb l’estrès tèrmic; a l’estiu tots som més vulnerables; i cedeixes», prossegueix aquesta mare, que lamenta que «la cosa comunitària s’ha perdut molt».

«El paradigma social ha canviat, els pares hem de dinamitzar els espais d’oci de les nostres criatures, fills d’una societat en què tot va molt de pressa i on les alternatives d’oci autònom que tenen són molt més tòxiques que les que teníem nosaltres de nens. Abans sortíem al carrer a jugar, i ara és pantalla i pantalla. Si no tens recursos, perquè estàs superada, la solució acaba sent ‘tablet’, consola o tele, i això converteix el nen en un objecte passiu, que no descarrega la seva energia infantil, i apel·la a l’individualisme, però alhora és molt temptador», reflexiona convençuda que l’aire condicionat serà el pròxim electrodomèstic imprescindible, com ho és la rentadora.

El mantra «gaudeix de l’estiu més fresc de la resta de la teva vida» ressona eixordador al cap d’Anna mentre suborna els seus fills d’11 i 8 anys amb la promesa de sobres de cromos del Mundial i de Pokémon perquè avancin el quadern de vacances, abans de cedir a tornar a encendre la tele. La primera setmana de juliol, la tarifa és d’un sobre per cada deu pàgines.

Marcar els límits

La pediatra Elena Codina, coordinadora del grup de treball de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, recomana pactar el consum de pantalles fent entendre a les criatures que es tracta d’una excepció estival, sempre marcant uns límits clars i tenint en compte la qualitat del que consumeixen. La doctora té clar que, en tractar-se d’un problema transversal, les polítiques per afrontar-lo també han de ser transversals.

«Estar sotmès a estrès tèrmic durant molts dies pot afectar el neurodesenvolupament i causar problemes de salut mental»

«Si reformem una plaça, hem de convertir-la en el màxim refugi climàtic possible; igual que les escoles; els pediatres fa anys que ho diem», prossegueix la pediatra, que afegeix que a nivell local es poden fer moltes accions. «Crear una bona xarxa de refugis climàtics, com biblioteques, centres cívics o ludoteques, amb una veritable planificació, de maig a setembre, amb franges de 12 hores diàries que suposin una opció real per a les famílies», apunta la també responsable de la unitat de salut mediambiental de Sant Joan de Déu (SJD), subratllant que el primer que s’hauria de definir bé és quines característiques ha de tenir un refugi climàtic.

Sis de cada deu nens catalans no fan ni colònies ni ‘casals’; solen ser els mateixos que no van de vacances i viuen en pisos sense aire condicionat

La pediatra apunta també la necessitat de corredors verds a les ciutats, per poder-te desplaçar cap a aquests refugis. «És important pensar com dissenyem les ciutats i anar deixant enrere els parcs infantils amb cautxú», afegeix Codina, convençuda de la importància de les polítiques locals («per això sempre diem que els alcaldes i els regidors podrien ser ministres de salut»). «No fer res davant d’aquesta situació, a la llarga, tindrà impactes. Estar sotmès a estrès tèrmic durant molts dies pot afectar el neurodesenvolupament i causar problemes de salut mental», adverteix.

Segons un estudi publicat fa poques setmanes a ‘Nature’, el 52% de les persones nascudes el 2020 —és a dir, els nens que ara tenen sis anys— estarà exposat a onades de calor sense precedents al llarg de la seva vida, davant del 16% dels qui van néixer el 1960 (els seus avis).

Maria Truñó, directora de l’Aliança Educación 360 —xarxa que treballa per garantir les oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu, especialment en l’àmbit del ‘lleure’— posa sobre la taula la importància d’aquest problema, sobretot en un context en què estan en dubte les sortides i colònies escolars el curs que ve. «L’estiu sempre ha estat un moment en què es fan molt evidents les desigualtats, i la crisi climàtica és un amplificador brutal d’aquesta bretxa», assegura Truñó, que recorda que quatre de cada deu nens catalans no fan ni colònies, ni ‘casals’; que solen ser els mateixos que no van de vacances, viuen en pisos sense aire condicionat.

Soledat no desitjada

Notícies relacionades

‘Generació m’avorreixo’: ¿què fer quan les agendes de ministre dels nens es buiden de cop a l’estiu?

Salut retarda fins al 5 d’octubre la campanya de vacunació

«Parlem molt de sedentarisme, de ‘pantallisme’, d’aquesta soledat no desitjada, però no fem una política pública de primer ordre per posar-hi remei. Fa un any vam aconseguir que el Parlament aprovés una moció a favor de garantir un mínim de dues setmanes d’oci educatiu a l’estiu per a tots els nens i adolescents, que sigui un dret per a les famílies i una obligació per a les administracions, i no s’ha avançat gens», lamenta.

Segons l’últim Informe sobre el Risc Climàtic de la Infància d’UNICEF, publicat aquest juny, la meitat dels nens del món estan exposats a múltiples amenaces climàtiques que posen en risc la seva salut i la seva educació. A España, el mateix estudi estima que més de quatre milions de criatures poden patir l’impacte de la calor extrema, les sequeres i la contaminació.