Ni xinès ni robòtica: el que de veritat necessita el teu nadó per desenvolupar el cervell

Amb una vida professional dedicada a estudiar el sistema nerviós des del naixement fins a l’adolescència, la doctora Mas recorda que el cervell no madura com un òrgan aïllat, sinó que els seus circuits es construeixen en interacció amb altres persones. Per això la importància del vincle, una relació estreta i forjada en el temps. Terme molt grapejat entre els gurus, el vincle no és cap epifania sinó alguna cosa més mundana: mantenir una connexió emocional amb el nadó, una cosa que comença en la gestació i que es va establint fins als tres o quatre primers anys de vida. Passat aquell període, pot resultar més difícil construir-lo des de zero. Aquest llaç íntim no pertany exclusivament a la primera infància, sinó que es manté durant molt temps, sovint, tota la vida.

Maneres de criar, n’hi ha moltes, però totes s’han de sustentar en dos pilars: amor i disciplina. «No són les cares oposades de la criança, sinó complementàries», explica l’especialista, que acaba de publicar un llibre, una guia pràctica i dirigida a les famílies: ‘Neuronas en crecimiento: Consejos de una neuropediatra para acompañar el desarrollo de tu hijo’ (Vergara). La seva experiència en consulta l’ha portat a concloure que les mares i els pares tenen dues assignatures pendents. La primera, pensar que el nadó no els canviarà la vida. «Te la canvia radicalment i ets tu qui s’ha d’acoblar als seus horaris i no al revés», sentencia. La segona, més relacionada amb el pas dels anys, és «no saber dir que no amb fermesa i tranquil·litat» als fills. «Són un bé preuat i fem bé de cuidar-los molt. Però no els podem convertir en déus. Si ho fem, tindran un problema quan surtin al carrer i s’enfrontin al món real», conclou.

Com creix el cervell

Des del naixement fins als 3 anys, el cervell creix més ràpid que en cap altre moment. No augmenta el nombre de neurones (ja van arribar al seu màxim a les 16 setmanes de gestació) sinó que cada una comença a teixir noves connexions (sinapsis). «Aquesta expansió vertiginosa del cervell no és possible sense un entorn ric en experiència», prossegueix la doctora, que nega que els nadons hagin de rebre una allau d’estímuls lúdics i acadèmics. «Cada vivència, des de la veu fins a un gest d’afecte, estimula uns circuits i en deixa d’altres en repòs. És el mecanisme més potent del neurodesenvolupament primerenc», conclou Mas, tot recordant que, quan un infant compleix tres anys, el seu cervell presenta un nombre extraordinari de sinapsis: centenars de bilions.

En aquesta etapa, i en totes, equivocar-se és bo. «Si el teu fill està fent un puzle i veus que està posant malament les fitxes, no vagis de seguida a dir-li com les ha de posar. Observa i deixa que es prengui el seu temps. Al cap d’una estona, si continua sense sortir-se’n, l’ajudes», recomana. «El teu fill no necessita que estiguis tot el dia a sobre d’ell i fent-li mil monades. El que necessita és que siguis present i atent», resumeix. Un nadó no pot viure sense la calor humana, insisteix la neuropediatra, que recorda que al segle XX, el doctor nord-americà René Spitz ja va documentar els efectes devastadors de la privació afectiva en la primera infància comparant nadons criats en orfenats amb nadons criats per les seves mares.

Notícies relacionades

Alexandra Lange, experta en infància: «Amb les pantalles es perd destresa manual, hi ha nens que no saben utilitzar les tisores»

Salut retarda fins al 5 d’octubre la campanya de vacunació

Criar no consisteix a aplicar fórmules ni a arribar a un ideal. «Mai parlo de perfecció perquè el neurodesenvolupament no la necessita. El que necessita un nadó és un adult que esmorteeixi l’estrès, que posi límits raonables i que condueixi el nen cap a la seva autonomia. Amor i disciplina. No es tracta de fer-ho tot bé, sinó de ser allà», afirma la divulgadora.

El cervell dels homes també canvia quan exerceixen de pare. «La pràctica diària li ensenyarà el significat de cada so i gest del fill. Com més participa en la criança, més oxitocina allibera sobre els seus circuits de la cura», explica.