Les pèssimes notes en Matemàtiques de la selectivitat posen en peu de guerra els estudiants: «Vaig treure un 8 a batxillerat i un 4,5 a les PAU, era un examen impossible»

Un altre noi d’aquest mateix centre va aconseguir un 10 en l’assignatura a batxillerat i va participar en les Olimpíades matemàtiques, un concurs només apte per a estudiants amb un alt rendiment amb els números i les fórmules. Les Olimpíades estan considerades com una de les principals fonts d’identificació de talent i consolidació de vocacions matemàtiques. No obstant, aquest xaval no va passar del 8 en l’examen de Matemàtiques de les PAU. Igual com l’Adrià, per falta de temps no va poder realitzar les últimes preguntes de l’examen. Era matemàticament impossible.

De les 35 assignatures de la selectivitat, Matemàtiques Científiques va ser l’única en la qual l’alumnat va obtenir, de mitjana, un suspens: un 4,18. Es tracta de la pitjor nota de l’última dècada. La xifra representa una caiguda de dos punts respecte a l’any passat, quan la mitjana va ser de 6,12. El 2024, la matèria va registrar també un suspens, amb un 4,87.

Famílies i estudiants han enviat una reclamació conjunta al Departament d’Educació,l’Oficina d’Accés a la Universitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya. Els signants –tenen un grup de WhatsApp amb més de 1.400 membres– qüestionen la prova i asseguren que ni el temps, ni el format, ni el nivell d’exigència es corresponen amb un examen que condiciona el futur acadèmic de milers de xavals. Matemàtiques cientificotecnològiques és una assignatura molt rellevant, amb una ponderació de 0,2, en molts graus científics i tecnològics, així que una nota tan baixa a les PAU tanca la porta de moltes facultats públiques. Els estudiants no estan demanant abaixar el nivell. Estan denunciant un problema concret: un examen impossible de completar en el temps donat.

«No és just. Les baixes qualificacions de la selectivitat no reflecteixen el que saben aquests nois i noies de Matemàtiques. No es corresponen amb el seu esforç ni amb el seu treball durant tot el batxillerat. Hi ha xavals que només s’han dedicat a estudiar durant l’any lectiu i amb prou feines se n’han sortit. I ara no aconsegueixen la nota per entrar en molts graus, on hi ha poquíssimes places públiques», explica Elena Casany, una de les portaveus del col·lectiu. També han publicat una petició a la plataforma Change.org, que ja va per les 2.377 firmes. «Aquest examen defineix l’accés a la universitat. No és una prova qualsevol», afegeix.

Resposta de la Generalitat

Notícies relacionades

Salut retarda fins al 5 d’octubre la campanya de vacunació

Nou nens i quatre adults ferits per la caiguda d’un arbre a Olot

De moment, la resposta oficial que han tingut de la Generalitat ni reconeix el problema, ni entra al fons de la qüestió, sinó que es limita a traslladar la responsabilitat als estudiants. «Ens han assegurat que només hi ha 200 queixes oficials, malgrat que, en realitat, n’hi ha moltes més», explica Casany. «Aquest tipus de reivindicacions oficials desgasten molt. Tinc amics que em diuen que no tenim res a fer i que només perdrem energia. Però continuem lluitant. Si no és per aquests nens i nenes, que sigui pels que vindran. No pot ser que aquest drama es repeteixi cada any en una prova tan important com les PAU i en una assignatura tan primordial. Estem davant un problema enquistat». Part del conflicte resideix, segons l’opinió de la portaveu, en una fallada de base del sistema educatiu.

La reclamació conjunta enviada als tres organismes competents en les proves exigeix transparència en els criteris tècnics utilitzats tant en l’elaboració de l’examen com en la correcció. També demana la revisió de l’adequació de l’examen en relació amb el format, el temps disponible i les condicions pròpies de la PAU. El seu objectiu és que les autoritats adoptin mesures correctores que permetin evitar perjudicis a l’alumnat; per exemple, ajustos en l’avaluació o criteris compensatoris.