Cop milionari al negoci de la marihuana a la província de Girona: 28 detinguts i més de 30 immobles bloquejats

La investigació dels Mossos d'Esquadra ha permès intervenir droga per valor de més de 2 milions, immobilitzar propietats per prop de 3 milions i atacar l’estructura econòmica d’una organització criminal "autòctona"

Vídeo | Dispositiu policial contra una organització criminal especialitzada en el cultiu de marihuana a les comarques gironines

Vídeo | Dispositiu policial contra una organització criminal especialitzada en el cultiu de marihuana a les comarques gironines

7
Es llegeix en minuts
Eva Batlle

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat una organització criminal especialitzada en el cultiu intensiu de marihuana, el tràfic de drogues i el blanqueig de capitals amb epicentre a la província de Girona. L’operació ha deixat 28 detinguts, més de 6.000 plantes de marihuana intervingudes, prop de 30 quilos de cabdells preparats per a la venda i el bloqueig de més de 30 propietats immobiliàries.

La droga intervinguda tindria un valor de venda al detall superior als 2 milions d’euros, segons les taules de l’Oficina Central Nacional d’Estupefaents. A banda, els Mossos han bloquejat més de 30 propietats immobiliàries amb un valor cadastral de prop de 3 milions d’euros, han intervingut més de 310.000 euros en efectiu, 19 comptes corrents on hi havia gairebé 200.000 euros i 8 vehicles, alguns d’ells de luxe, valorats en uns 300.000 euros.

La investigació, tutelada pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona, es va explotar el 26 de maig amb un dispositiu de gran abast que va mobilitzar més de 600 efectius de diferents unitats dels Mossos. En total, es van fer 27 entrades i escorcolls en immobles i establiments de Girona, Riudarenes, Cassà de la Selva, l’Escala, Sils, Caldes de Malavella, Brunyola, Llagostera, Bescanó, Celrà, Quart i Salt.

El cas "Ginos" va començar el setembre del 2025 arran de la detecció de connexions fraudulentes al subministrament elèctric vinculades a possibles plantacions de marihuana. A partir d’aquí, els investigadors van detectar coincidències entre titularitats de contractes i diversos immobles, fet que va permetre acreditar l’existència d’una estructura estable i jerarquitzada.

Cop a l'estructura econòmica

Segons els Mossos, l’organització controlava tot el cicle de la droga: des del cultiu indoor fins a la distribució final, que era el nord d'Europa, passant per la logística de transport, l’emmagatzematge i la comercialització. Els principals investigats haurien iniciat l’activitat al barri de Font de la Pólvora de Girona, però van acabar ampliant la xarxa a altres punts de la província.

El sotsinspector Carles Martínez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona, ha destacat que l’operació no s’ha limitat a desmantellar plantacions. «Normalment actuem sobre l’estructura operativa de les organitzacions criminals, però en aquest cas hem pogut anar una mica més enllà», ha explicat aquest dijous en roda de premsa. Segons Martínez, els investigadors han atacat també l’estructura econòmica per evitar que el grup consolidés els beneficis obtinguts amb el tràfic de drogues.

Aquesta és una de les claus del cas. Els Mossos sostenen que l’organització no només produïa i distribuïa marihuana, sinó que també havia creat una xarxa per transformar els diners obtinguts il·lícitament en patrimoni aparentment legal. Els beneficis s’haurien reinvertit en la compra i reforma d’immobles, en l’adquisició de vehicles i en altres béns. L’objectiu, segons la investigació, era dificultar la traçabilitat dels diners i evitar que l’administració de justícia pogués actuar sobre aquests actius.

El sotsinspector Carles Martínez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial de Girona durant la roda de premsa. /

Eva Batlle

Per fer-ho, l’organització hauria utilitzat terceres persones com a titulars de contractes i hauria recorregut a diversos comerços per introduir diners en efectiu al circuit legal. És a dir, els investigadors apunten que els diners generats pel tràfic de marihuana no quedaven només amagats en metàl·lic, sinó que es convertien en cases, vehicles, establiments o altres actius que després podien servir per mantenir i finançar l’activitat delictiva.

Martínez ha remarcat que el fenomen de la marihuana té una afectació «transversal» perquè aquestes organitzacions no poden funcionar sense una xarxa de suport vinculada també a activitats legals. En aquest cas, els Mossos apunten a treballadors o empreses legals que haurien donat suport o haurien participat en l’operativa, relacionades amb el subministrament de material, fertilitzants, assessorament o logística necessària per fer funcionar els cultius indoor.

Segons el cap de la DIC a Girona, no es tracta només de lampistes o instal·ladors que puguin fer connexions fraudulentes, sinó d’un entramat més ampli que pot incloure empreses vinculades a growshops, fertilitzants, material de cultiu o gestió d’aquest tipus de recursos. «Aquestes organitzacions no podrien treballar si no treballessin amb empreses legals», va advertir Martínez.

Durant les entrades, els Mossos van desmantellar 14 plantacions i també punts on es guardava la droga abans de vendre-la. Segons Martínez, les anomenades guarderies eren espais destinats a emmagatzemar marihuana per distribuir-la posteriorment. Els investigadors donen per desmantellades tant les plantacions com aquests punts logístics i la part econòmica de l’organització.

L’operació també va permetre intervenir 11 armes de foc llargues i 4 armes curtes. Segons el cap de la DIC a Girona, la majoria eren armes de caça, però els investigadors sostenen que no es feien servir per a aquesta finalitat. Martínez va assegurar que tenen acreditat que algunes d’aquestes armes s’havien utilitzat per defensar les cases i les plantacions vinculades a l’organització.

Aquest és un dels elements que dona dimensió al cas en una província on el negoci de la marihuana s’ha convertit en un dels fenòmens criminals més potents. La policia fa temps que alerta que aquests grups no només mouen droga i diners, sinó que també acumulen armes, generen episodis de violència i poden acabar connectats amb altres organitzacions criminals que competeixen pel control de plantacions, guarderies o punts de distribució.

Clan autòcton

Un altre dels elements que ha destacat la policia és la manera com el grup s’organitzava. Els caps no haurien tocat directament la marihuana, sinó que la droga estava repartida per diferents punts de la regió, especialment en urbanitzacions i immobles escampats pel territori. La dificultat, segons Martínez, ha estat poder vincular aquestes plantacions amb els responsables que dirigien l’activitat des del seu entorn.

Els Mossos defineixen el grup com una organització criminal autòctona de la província. Preguntat per si es podia parlar d’un clan, Martínez ha explicat que es tractava d’una estructura autòctona, arrelada a la zona i dedicada de manera professional al tràfic de drogues.

Segons el cap de la DIC, hi ha barris i zones que, per la seva singularitat i pel seu entorn social, poden ser aprofitats per grups criminals per introduir-hi el negoci il·legal de la marihuana. En aquest cas, la policia sosté que els responsables se sentien segurs en el seu entorn, mentre que les plantacions i els punts de cultiu estaven repartits per altres municipis i urbanitzacions de la demarcació.

Sobre una possible connexió amb policies, Martínez va afirmar que, en principi, no hi ha cap agent implicat en aquesta operació. Ara bé, preguntat per si entre els detinguts hi havia alguna persona que estigués oposant per ser mosso, policia local o policia nacional, ha respot que ho desconeixia i que no podia descartar que algú oposités, tenint en compte que hi ha molta gent que es presenta a aquests processos.

La droga, a Europa

La policia també situa el cas en un context de criminalitat cada vegada més connectada amb altres territoris. Segons els Mossos, aquesta organització enviava droga cap a altres països europeus, principalment França, Bèlgica i els Països Baixos, fet que dona al cas una dimensió transnacional. Martínez ha subratllat que, per proximitat, Girona té una afectació directa de tot el que passa al sud de França, especialment a zones com Perpinyà, Tolosa o Marsella.

Dels 28 detinguts, 24 són homes i 4 dones. Disset van passar a disposició judicial i la resta van quedar en llibertat amb l’obligació de comparèixer davant l’autoritat judicial quan siguin requerits. Els sis principals responsables de l’organització han ingressat a presó. El cap de la DIC ha advertit que els delictes que se’ls imputen són greus i que els responsables «poden passar molts anys a presó».

La investigació continua oberta i els Mossos no descarten noves actuacions. El cap de la DIC ha destacat que, després d’una explotació policial d’aquest volum, els indicis intervinguts s’han d’analitzar i poden derivar en noves detencions o diligències. A tots els investigats se’ls atribueixen delictes contra la salut pública, blanqueig de capitals, tinença il·lícita d’armes, pertinença a organització criminal i defraudació de fluid elèctric.

El negoci no desapareix

Notícies relacionades

Segons el cap de la DIC a Girona, en aquesta operació s’ha pogut atacar «l’estructura econòmica i l’operativa» del grup, fet que deixa l’organització molt tocada i amb moltes dificultats per reprendre l’activitat delictiva que mantenia fins ara.

Ara bé, això no vol dir que el negoci desaparegui. Els Mossos admeten que una de les dificultats del fenomen de la marihuana és que hi ha altres grups treballant i que el buit que deixa una organització desmantellada pot ser ocupat per una altra. «La dificultat de trobar un patró predictiu que ens permeti actuar sobre això és molt complicada», va admetre Martínez, que ha alertat que aquest tipus d’operacions evidencien que hi ha més xarxes disposades a ocupar l’espai dels grups que cauen.