Armes, droga i frontera: el salt del crim organitzat que preocupa els Mossos a Girona

El sotsinspector Carles Martínez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona, ha descrit el fenomen com una activitat «canviant constantment». Segons ha explicat, és més senzill identificar les estructures d’organitzacions autòctones, perquè són grups arrelats al territori, coneguts pels investigadors i amb una trajectòria delictiva més fàcil de seguir. Però la situació es complica quan entren en joc organitzacions de fora.

«Per desgràcia, tenim moltes organitzacions que són de fora», ha advertit Martínez aquest dijous en roda de premsa . Segons el cap de la DIC, els Mossos treballen per posar-los «noms i cognoms, adreces i cotxes», però és una feina complexa perquè aquests grups es mouen, col·laboren entre ells i poden actuar a banda i banda de la frontera.

A Girona, aquesta realitat té un component geogràfic clau: la proximitat amb França. Martínez ha estat molt clar a l’hora d’explicar què preocupa més als investigadors: «A Girona segurament tenim més afectació amb tot el que pugui passar a Perpinyà, Tolosa i Marsella que segurament amb el que pugui passar a l’Aragó o Castelló». La raó és simple: la frontera és propera i, per a les organitzacions criminals, fàcil de travessar.

La frontera només és al mapa

«Les fronteres són una línia que s’explica en un mapa», ha resumit el sotsinspector. Segons ha dit, és relativament fàcil que organitzacions que viuen o operen a Catalunya puguin treballar al sud de França, i a l’inrevés. Aquesta mobilitat fa que el tràfic de drogues tingui una dimensió cada cop més transnacional i que els investigadors hagin de mirar més enllà de les plantacions de marihuana que es localitzen en una casa o en una urbanització.

Martínez ha posat exemples d’aquesta connexió europea. Els Mossos han detectat comissos de més de 200 quilos de cocaïna amb afectació de diferents països d’Europa i també han intervingut armes de guerra i subfusells procedents de fora. «Això ho veiem diàriament», ha dit. Segons el cap de la DIC, no es tracta d’un fenomen puntual, sinó d’una tendència sostinguda: «Són dades que es mantenen en el temps i que van incrementant-se a poc a poc».

El cas de l’organització criminal desarticulada recentment a les comarques de Girona també ha reforçat aquesta preocupació. Durant l’operació, els Mossos han intervingut 11 armes llargues i 4 armes curtes. Martínez ha explicat que la majoria eren armes de caça, però ha remarcat que no estaven destinades a aquesta finalitat. «No és per anar a caçar el pardal», ha afirmat, sinó que els investigadors tenen acreditat que s’havien utilitzat per defensar cases i plantacions.

Aquesta presència d’armes és un dels elements que més inquieta la policia. El negoci de la marihuana no és només un cultiu il·legal en una casa ocupada o en una urbanització. Al darrere hi ha diners, logística, transport, punts d’emmagatzematge, blanqueig de capitals i grups disposats a protegir la seva activitat. Quan hi ha plantacions, guarderies i diners amagats, també augmenta el risc d’assalts violents entre organitzacions rivals.

Buscar qui mana

La feina policial, segons Martínez, no consisteix només a trobar una plantació. La dificultat real és poder vincular aquella plantació amb els responsables que mouen els fils des d’un altre municipi, un barri o un entorn social determinat. «El que importa és poder vincular, poder relacionar, poder-nos desplaçar, poder treballar i que no detectin que estem darrere d’ells», ha explicat. «Aquesta és la dificultat».

En el cas de l'últim cas de Girona, segons els Mossos, ha deixat aquesta organització molt tocada i amb poques opcions de recuperar el funcionament que tenia fins ara. La clau és que no només s’han desmantellat les plantacions i les guarderies, sinó també la logística, els diners, els immobles, els comptes corrents i els vehicles que sostenien l’activitat. Martínez ha remarcat que, en aquesta operació, s’ha pogut atacar «l’estructura econòmica i l’operativa» del grup, fet que dificulta que pugui tornar a funcionar com ho feia.

Ara bé, això no vol dir que el negoci desaparegui. Els Mossos han admès que una de les grans dificultats del fenomen de la marihuana és que hi ha altres grups treballant i que el buit que deixa una organització desmantellada pot ser ocupat per una altra. «La dificultat de trobar un patró predictiu que ens permeti actuar sobre això és molt complicada», ha admès Martínez. El problema, segons la policia, és que la pressió criminal continua i que sempre hi pot haver altres xarxes disposades a ocupar l’espai dels grups que cauen.

En aquesta operació, la DIC ha intentat anar més enllà de la part operativa i actuar també contra l’estructura econòmica. Això vol dir atacar els diners, els immobles, els vehicles i els comptes corrents que permeten a una organització continuar treballant o recuperar-se després d’un cop policial. Segons Martínez, l’objectiu ha estat impedir que els grups puguin consolidar els beneficis del tràfic de drogues i reinvertir-los en el mateix negoci.

El cap de la DIC també ha remarcat que les investigacions d’aquest tipus exigeixen molta prudència logística. Cal controlar com es fa servir la informació, com es formulen peticions judicials, com es mouen els agents i quins vehicles utilitzen.

Afectació transversal

A més, els Mossos han advertit que el fenomen de la marihuana té una afectació transversal. Les organitzacions criminals no treballen soles ni aïllades. Necessiten material, instal·lacions, vehicles, assessorament, fertilitzants, ventilació, aire condicionat i espais on cultivar o guardar la droga. «Aquestes organitzacions no podrien treballar si no treballessin amb empreses legals», ha avisat Martínez.

Notícies relacionades

Moren ofegats dos germans bessons d’11 anys al riu Ter, a Manlleu

El Govern aprova la llei contra la violència vicària, que serà un agreujant per raó de gènere, no un nou delicte

Aquesta connexió amb activitats legals és una altra de les dificultats del fenomen. No sempre es tracta només de lampistes o instal·ladors que fan una connexió fraudulenta. Els Mossos han apuntat també a empreses o treballadors vinculats al subministrament de material, growshops, fertilitzants, assessorament o gestió de recursos necessaris per mantenir plantacions indoor. És el que fa que el negoci criminal es barregi amb circuits aparentment legals.

La investigació, a més, continua oberta. Martínez ha recordat que les operacions no acaben quan es fan les entrades i detencions.