Les onades de calor disparen les morts en persones grans un 85%: l’Imserso insta a prendre mesures

El treball inclou dades de mortalitat relacionada amb la calor que demostren com aquest factor afecta especialment les persones grans, atès que les morts provocades per les temperatures extremes a partir dels 65 anys es van disparar un 85% entre els períodes de 2000 a 2004 i de 2017 a 2021, segons dades de l’OMS. El motiu és que «la calor extrema no afecta totes les persones per igual».

«Les persones grans, especialment si viuen soles, tenen malalties cròniques, estan polimedicades o resideixen en habitatges mal adaptats, poden trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat. Per això necessitem passar de la recomanació a l’acció preventiva: identificar, contactar, acompanyar i protegir abans, durant i després de cada episodi de calor», ha subratllat el secretari general de la Fundació HelpAge Internacional Espanya, Alberto Infante, en la presentació de la guia.

Els canvis fisiològics

El treball recull que el perfil més afectat per la calor extrema són concretament les dones majors de 75 anys, que viuen soles, en cases sense una climatització adequada i que pateixen malalties cròniques i polimedicació. El motiu és que l’envelliment produeix canvis fisiològics que alteren la capacitat de l’organisme per adaptar-se a la calor. Per exemple, es redueix la resposta sudorípara, cosa que disminueix la capacitat de refredament per evaporació. A més, disminueix la percepció de set, el cor té una menor capacitat de resposta i es redueix la reserva hídrica del cos.

Les persones grans amb discapacitat física i cognitiva presenten un risc especialment elevat davant la calor extrema.

A tot això cal afegir circumstàncies socials que poden incrementar la vulnerabilitat, com l’aïllament, la pobresa energètica o les limitacions de mobilitat. Finalment, les persones grans amb discapacitat física i cognitiva presenten un risc especialment elevat davant la calor extrema.

Espanya es troba, a més, en una situació més vulnerable a aquest problema per la combinació de tres factors: l’increment sostingut de les temperatures, l’envelliment de la població —les persones de més de 65 anys representen ja el 20% dels habitants— i l’elevada exposició urbana a la calor extrema, segons ha destacat en l’acte Rubén Herranz, tècnic d’estudis de l’Imserso, i Daniel López-Acuña, epidemiòleg i autor de la guia.

Les propostes

De fet, algunes dades recollides en el treball ratifiquen l’especial vulnerabilitat espanyola. Per exemple, un estudi publicat a Nature Medicine va xifrar en 61.672 les morts relacionades amb la calor a Europa durant l’estiu de 2022, de les quals més de 11.324 es van produir a Espanya, un dels països més afectats.

Notícies relacionades

Metges i universitats pressionen per a un accés «més just» a Medicina per als estudiants catalans: el 40% són d’altres comunitats

La calor extrema del juliol i la segona onada de calor ja deixen almenys 622 morts prematures a Espanya, de les quals 126 només a Catalunya

Davant d’això, la guia, com a document de referència impulsat per HelpAge Internacional i finançat per l’Imserso, conté un compendi de recomanacions adreçades a ajuntaments, centres residencials, serveis socials, protecció civil i tercer sector, destinades a fer que aquestes institucions passin dels plans a l’acció.

Entre les propostes s’inclou la creació de registres municipals de persones en risc, el seguiment telefònic i domiciliari durant les alertes per calor extrema, l’adaptació de centres residencials amb sales fresques i protocols d’hidratació activa, l’habilitació de refugis climàtics accessibles i la millora de la comunicació pública sobre els riscos i les recomanacions, que no poden ser exclusivament digitals.