Els professors criden a la vaga i a «bloquejar Catalunya» dimarts coincidint amb la visita del Papa i la selectivitat

La foto d’aquest divendres torna a ser la d’anteriors jornades reivindicatives: talls al trànsit rodat i carrers inundats de professionals de l’educació vestits amb les samarretes grogues. Han tallat la Ronda Litoral i també l’N150 a Barberà del Vallès, l’AP-7, entre Montmeló i Montornès del Vallès, i la C33, entre Parets del Vallès i Mollet. La participació dels mestres, segons ha informat Educació, ha arribat al 27,9%. Mentrestant, els sindicats asseguren que ha sigut del 80% i que uns 90.000 professionals han anat a la manifestació. La mobilització ha començat a les 12.00 hores a Arc de Triomf i ha acabat a la Ciutadella, amb una pancarta en la qual es llegia: «No és per diners, lluitem per un nou model educatiu».

Mentre els docents prenien els carrers, la consellera Esther Niubó ha defensat les bondats del preacord, que injecta 2.700 milions d’euros al sistema educatiu. «Una cosa és el dret a vaga, i una altra bloquejar-ho tot», ha advertit deixant clar que els dèficits que acumula l’educació no es poden resoldre només en una taula sindical. No obstant, la bretxa amb el sector és evident. ¿Què reclamen els docents?

Una cosa són les demandes al carrer –més temps per coordinar-se, més recursos en salut mental i més educadores socials– i una altra el que s’ha negociat en les llargues reunions a Via Augusta, molt centrades en la qüestió salarial. Ambun 65% dels vots, el contundent ‘no’ a la consulta sobre el preacord que arrencava l’administració una pujada salarial de 450 euros va confirmar aquesta distància. Una llunyania molt present en les mobilitzacions d’aquest divendres i que, gairebé segur, es tornaran a repetir dimarts que ve.

Els professors de Ciències estan descontents perquè el preacord no reverteix la fusió de la Física i la Química a batxillerat; els coordinadors digitals, perquè no millora les seves condicions (i en algun moment de la negociació sí que va estar sobre la taula una proposta de millora), els tutors, perquè el preacord no aconsegueix abaixar les ràtios més enllà de l’acordat al març... Els motius del ‘no’ són diversos, tot i que la immensa majoria coincideixen que no dona resposta a la situació d’emergència educativa. Volen, com ha declarat la responsable de la CGT, «solucions estructurals» i no puntuals.

¿Quant temps fa que no trepitgen una aula?

«Ja no sé ni quantes vagues fa que cridem que no podem més. ¿Què és el que no han entès d’«emergència»? ¿De veritat pensaven que amb 450 euros al mes i 6.400 dotacions en quatre anys la situació quedava resolta? ¿Quant temps fa que no trepitgen una aula?», es desfoga l’Anna, tutora d’ESO en un institut de Barcelona, que proposa obrir altres espais de negociació, «més connectats a la realitat dels instituts». «Resulta increïble que estiguem plantejant una situació límit i la resposta sigui invertir 14 milions a crear 5.000 càtedres a secundària», conclou enfadada.

Un sentiment comú és la necessitat de prioritzar i decidir objectius comuns, tasca difícil de prendre de forma col·lectiva en un col·lectiu format per gairebé 100.000 persones.

«Aules que cremen»

Hi ha consens aquests dies –per força pengen– en la urgència per climatitzar les aules. Una prioritat que també comparteixen les famílies, que exigeixen tenir veu en la gestió d’aquesta crisi.

Notícies relacionades

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC: «Els professors que no vulguin treballar per a tots els alumnes, siguin com siguin, que es dediquin a una altra cosa»

¿Per què els professors catalans han votat ‘no’ a un augment salarial de 450 euros? Quatre claus d’una negativa històrica

Les direccions són també contràries a l’‘Acord de país’. En el seu cas perquè els retalla poder de decisió a l’hora de conformar els seus equips. Elimina les entrevistes i redueix al 3% la possibilitat de crear places perfilades. El professor Marc Hortal –qui va fer públic el seu recolzament al preacord– va explicar dijous que s’està tractant un problema existencial del sistema educatiu com un conflicte laboral. «Així no té solució», va assegurar. Una reflexió a la qual el professor Cesc Ayora li responia en una conversa constructiva a la xarxa X –de vegades, poques, passa–, que era «exactament això». «Serà molt difícil respondre a aquest ‘no’ des d’una taula sindical. El que el partit de Govern i les altres formacions han de llegir és que això va més enllà d’un conflicte laboral i gestar una resposta molt més àmplia i profunda als problemes del sistema», responia.

En aquest sentit, de demandes que van molt més enllà d’una taula sindical, mestres i professors apunten diverses qüestions. Entre aquestes, el dret a la vivenda de les criatures. De fet, porten pancartes com ‘sense casa no hi ha educació’. També el gran problema de la pobresa infantil i la salut mental dels adolescents», així com l’«desorbitada inversió en pantalles», el currículum, el manteniment dels centres, els barracons o les ràtios. Totes aquestes qüestions han quedat fora del preacord; igual que les colònies, un altre conflicte que s’arrossegui al curs que ve. «M’he sentit utilitzat. Vaig fer quatre vagues contra l’acord del març, i el mateix sindicat que criticava aquest acord [Ustec] ara defensa les ràtios que aquest recull, el pla de desburocratització que aquest recull..., ¿com s’entén això?», lamenta l’Óscar , tutor d’ESO en un institut del Vallès, aquest divendres en la vaga general.