Que Déu reparteixi sort

Igual que l’Informe Fènix ha desemmascarat l’estafa del PIB, un gegant en les estadístiques, però un nan a la butxaca dels ciutadans, les pomposes polítiques "a favor de l’habitatge" de les quals Barcelona i Catalunya pretenen ser pioneres han conduït a una cosa pitjor que al desastre. Porten en línia recta al pessimisme. Un pessimisme que dispara el nombre de sol·licitants de pisos de protecció oficial, fins i tot sabent que les possibilitats que te’n toqui un són més baixes que les de guanyar la loteria.

Els gestors públics deuen sentir, potser, la temptació d’aferrar-se al contrast entre la realitat i el que ells anomenen percepció. Com quan diuen que hi ha menys inseguretat ciutadana de la que la gent percep. ¿Segur que també hi ha menys inseguretat immobiliària de la que la gent percep?

Notícies relacionades

Els bombers contenen l’avanç de l’incendi de Guadalajara

L’Institut Josep Carreras eludeix el judici per acomiadament d’una exempleada

La informació que ofereix EL PERIÓDICO no té pèrdua: més de 100.000 persones en llista d’espera per a un pis de protecció oficial, un 63% més que fa cinc anys. S’han gairebé duplicat els aspirants que declaren ingressos anuals d’entre 22.500 i 62.544,17 euros. I atenció que en la franja alta d’aquesta forquilla hi entrarien fins i tot diputats del Parlament.

Sens dubte hi deu haver qui pensa: "¿I què em costa apuntar-m’hi mentre busco pis per una altra banda? ¿I si sona la flauta?". Però quan hi ha tants flautistes penso que caldria prendre nota de dues coses: que un servei públic plantejat per a gent de renda baixa estigui sent sol·licitat en massa per la classe mitjana i que aquesta classe mitjana hagi començat a pensar que li convé encomanar-se més a la sort que als rendiments del treball... o del vot. Si la realitat desmenteix el triomfalisme residencial dels governants, canviïn de model. O de discurs.