Miguel Hurtado, víctima d'abusos a Montserrat: "El procés de reparació serà poc garantista i transparent per a les víctimes"

Víctimes d’abusos sexuals a l’Església han celebrat la signatura del protocol, subscrit per posar en marxa la reparació a les víctimes d’abusos en l’àmbit eclesial, malgrat que la majoria dels afectats consultats recelen de l’absència de barems d’indemnització. “No és comprensible que no s’hagi acordat un barem objectiu que estableixi quins criteris es tindran en compte per fixar la indemnització i quina és la forquilla de quantitats que es pagaran en funció de la gravetat del dany. Sense barem, el procés de reparació serà poc garantista i transparent per a les víctimes”, ha criticat Hurtado.

A parer seu, l’objectiu de no incloure aquesta forquilla és “reduir la factura de la pederàstia clerical per a la jerarquia catòlica” i, davant d’aquesta decisió, ha indicat que hauria estat millor “un barem ambiciós com l’irlandès”, que hauria “garantit una reparació integral de les víctimes amb un cost econòmic important per als bisbes”. A més, considera que “un altre punt negatiu” és “que les víctimes només tindran un any per demanar la indemnització”, ja que, segons el seu parer, “és un temps clarament insuficient”.

Mentrestant, el portaveu de l’Associació Nacional d’Infància Robada (ANIR), Juan Cuatrecasas, ha qualificat de “fita” la signatura d’aquest protocol, tot i que ha lamentat que “arriba tard”. En aquest sentit, ha criticat que la signatura s’ha prolongat “a causa de les reticències absolutament absurdes de l’Església catòlica”. “Un cop més, i tot i ser una institució que encobria delictes de pederàstia, com ja ha quedat demostrat durant dècades, i també a Espanya, es permet el luxe de parlar d’obligacions morals i de tota aquesta litúrgia barata”, ha denunciat.

El primer a aixecar la veu

Miguel Hurtado és la primera víctima que va denunciar els abusos sexuals comesos pel monjo Andreu Soler a l’Abadia de Montserrat a finals dels anys noranta, uns fets que van ser encoberts durant dècades. Ho va fer públic el gener del 2019, gairebé vint anys després dels fets, quan es va sentir preparat per destapar l’escàndol i “arribar fins al final”, tal com va explicar en una entrevista a El Periódico, diari del mateix grup que Regió7. Des de llavors, ha lluitat contra la pederàstia a l’Església i va impulsar una proposta de llei per reclamar que aquests delictes no prescriguin.

Quan va treure a la llum el seu cas, Hurtado va explicar que el Monestir de Montserrat havia ocultat els abusos de Soler, fundador del moviment escolta de l’abadia i responsable durant quatre dècades. Segons va detallar la víctima, el monestir li va arribar a pagar 7.200 euros de teràpia psicològica, però no va arribar a denunciar els fets. De fet, el monjo va morir el 2008 i, un any abans, l’abadia li havia retut homenatge publicant un llibre de les seves memòries. L’any 2016, Montserrat va comunicar al Vaticà l’existència d’aquesta denúncia, però la institució mai no es va posar en contacte amb Hurtado per conèixer la seva versió.

Miguel Hurtado provenia d’una família creient i es va incorporar al moviment escolta de l’abadia a finals dels noranta. Un cap de setmana al mes, els menors dormien al monestir, en una residència amb lliteres, on es van produir els abusos, que van començar quan ell tenia entre 15 i 16 anys i Soler en tenia 65. “Em va observar durant gairebé un any i, quan va veure que estava passant una mala època, es va apropar”, va explicar la víctima el 2019.

Després de patir nombrosos abusos, Hurtado va explicar el que estava passant a Josep Maria Sanromà, que ho va traslladar a l’abat Sebastià Bardolet, el qual va assegurar que cridaria l’atenció a Soler i va demanar a l’afectat que no deixés de pujar a dormir a l’abadia. L’any que va començar Medicina a la UAB, Hurtado va relatar tot el que havia succeït a la seva mare, que va enviar una carta de queixa al nou abat, Josep Maria Soler, que havia succeït Bardolet l’any 2000.

En resposta a la mare, l’abat va assegurar que es prenia “molt seriosament” els “problemes” descrits i que el monjo Andreu Soler havia estat traslladat al monestir del Miracle. Josep Maria Soler també va trucar diverses vegades per evitar que la família presentés una denúncia. En l’entrevista del 2019 a El Periódico, Hurtado va explicar que la gota que va fer vessar el got va ser l’episodi d’una sèrie que tractava una agressió sexual: “Passava les nits plorant, em vaig aïllar socialment, m’enfadava per qualsevol cosa… i vaig comprendre que necessitava ajuda”.

En aquest punt, va acudir a la Fundació Vicky Bernadet, va iniciar teràpia i l’any 2003 va escriure una carta a l’abat detallant les seqüeles que patia i sol·licitant que l’abadia cobrís els costos del tractament. En total van ser 7.200 euros, que no van quedar registrats, ja que es van pagar en tres quotes en efectiu. De la publicació del llibre en homenatge al monjo Soler, Hurtado se’n va assabentar el 2011: “Va ser l’última ‘presa de pèl’, perquè va passar tres anys després que haguessin accedit a pagar-me la teràpia”, va assegurar el 2019.

Notícies relacionades

"Portaré el cas al Parlament, Carles"

Un dels menors de Manresa estava en llibertat vigilada

El 2015, la víctima va visitar Montserrat per lliurar un exemplar de la publicació a l’abat, que es va comprometre a retirar-lo de les llibreries i a destruir tots els exemplars. Després d’aquest fet, Hurtado va retornar els 7.200 euros, que no podia acceptar després del que havia viscut. Amb els anys, Hurtado es va convertir en un activista en defensa dels drets dels infants. El 2016, abans de fer públic el seu cas, ja havia impulsat, juntament amb dues víctimes més, una recollida de signatures per reclamar la no prescripció del delicte de pederàstia, que va aconseguir 300.000 signatures.

Una negativa polèmica

El febrer del 2024 es va fer públic que el Monestir de Montserrat rebutjava pagar una indemnització de 150.000 euros a Miguel Hurtado. L’escàndol que ell mateix havia destapat es va saldar amb 3 monjos assenyalats i 14 víctimes localitzades. L’abadia va justificar la negativa al·legant que la responsabilitat civil extracontractual derivada de l’abús sexual, comès entre el 1998 i el 1999, estaria prescrita tant en l’àmbit penal com en el civil. Així mateix, va defensar la presumpció d’innocència del monjo Andreu Soler, fundador i responsable del moviment escolta del monestir durant quaranta anys.