Massa opinió

Quan ens pregunten la nostra opinió parla la nostra ideologia en nom nostre i ho fa utilitzant argumentari –diametralment oposat– en funció de si som de dretes o d’esquerres. Reduïm les persones migrants a això, a un posicionament polític que ens afecta, en la majoria dels casos, de lluny. Ens agrada ser solidaris de boca i en la distància. Se’ns dona francament bé.

La qüestió és que el que jo pensi o pensi el meu veí pot arribar a transformar-se en el contrari quan aquestes persones migrants han de ser acollides a la nostra ciutat. L’emergència decretada ja fa un any, arran dels rescats de cayucos a les illes Canàries, obliga a un repartiment de persones en situació de vulnerabilitat per tota la Península. Repartiment de persones. La terminologia també s’hauria d’humanitzar. Es tracta d’un sorteig cruel per al qual molts municipis no volen paperetes. Però no sempre és racisme.

Gestionar l’arribada, acollir i acompanyar les persones migrades i refugiades, atendre-les degudament, és un problema, no una benedicció. I també una emergència que no es pot desatendre.

De res serveix que aquestes persones es reparteixin per tota la geografia com cromos, si els municipis que les acullen no tenen ni la capacitat ni els recursos per atendre les seves necessitats bàsiques. Pressuposant la voluntat.

Sense mitjans la immigració genera rebuig, posicionaments antagònics i massa opinió. La meva, la del meu veí, la dels comerciants i la de les oenagés locals. La dels polítics i la dels periodistes. La dels joves i la de la gent gran.

Notícies relacionades

Quatre detinguts a BCN per enterrar 46.000 tones de residus de França

El Suprem dicta que no es pot excloure el castellà dels rètols escolars

Mai hi ha hagut tanta opinió entorn d’un tema.

Mai l’opinió ha servit per solucionar assumptes complexos.