Pau Berbel: «El voluntariat pot arribar a ser una eina de canvi»

-Els espais públics són plens de cartells que fan una crida al voluntariat dient: 'Necessitem persones com tu'.

-Des del voluntariat, o des del tercer sector, persones com tu són persones amb certes inquietuds i compromeses amb el que passa al seu voltant.

-¿Quin és el paper del voluntariat?

-Per a mi, acostar-se a realitats poc conegudes. Quan es diu que l'educació és la clau per a la transformació i ens hem d'implicar, la millor manera per a mi és el voluntariat perquè ho vius de primera mà. Tot i així, si volem que sigui una eina real de transformació, s'ha de fer un treball de reflexió i formació crítica. Anar més enllà del discurs: 'Ells m'aporten més del que jo els aporto'. T'has de qüestionar què estàs fent i preguntar-te per què ho fas. Es pensa que el voluntariat per se és positiu, i no és així.

-¿Quan comença la història del Pau amb el voluntariat?

-Tenia uns 20 anys. Vaig estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, coneixia la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i em vaig interessar pel seu projecte en centres penitenciaris. Vaig pensar que estaria bé tenir una experiència pràctica.

-¿No venia de moviments socials?

-No, fins a aquell moment no tenia el que es diu consciència política o cert compromís amb les desigualtats socials. Vaig contactar amb la FAS i vaig estar dos anys com a voluntari en presons: feia reforç de Dret a interns que estaven estudiant la carrera. El perfil de la gent que tenia era el de persones que llegien molt, que estaven informades i fins i tot havien tingut un passat polític.

-¿El seu voluntariat sempre ha sigut en presons?

-Aquí, sí. Però també he estat en camps de treball internacionals: al Vietnam, al Marroc i a Tanzània, treballant en projectes educatius. Quan estàs vivint en un altre país, veus altres maneres de fer i t'adones que el voluntariat es pot fer de moltes maneres diferents.

-Són tres estius, pràcticament els mateixos que fa que està vinculat al voluntariat. ¿Tant li canvia la vida?

-I tant que sí. Haver estat a la FAS és un canvi radical per a mi: em començo a implicar i a tenir una mirada més crítica.

-¿Afecta el 15-M la decisió de fer-se voluntari?

-¿El 15-M? Segurament alguna cosa es va encendre en tots els que fins a aquell moment havíem dedicat poc temps a temes socials. Ara el que noto és que hi ha més interès per voler anar més enllà, per preguntar-se coses, per ser més crítics.

-¿Per exemple?

-¿Què significa la presó?, ¿com pot canviar? Segurament el moment social i polític que vivim hi influeix.

-¿I no pot ser que arribem a abusar del voluntariat?

-Aquest és el risc, confondre professions amb el voluntariat. Un voluntari no pot fer la funció d'un professional del tercer sector o del món social perquè no pot tenir el mateix impacte.

-I ara està…

-Vaig estar d'Erasmus a Holanda, i vaig començar a veure que la mediació s'adeia amb les meves inquietuds: solucionar conflictes socials. I em vaig posar a estudiar una altra carrera.

-¿Relacionada amb la mediació?

-Bé, d'aquí a unes setmanes acabo Psicologia. I tinc una beca de col·laboració a la FAS.

Notícies relacionades

Les pluges donen oxigen als aqüífers clau de Barcelona

Poca preparació per a la nova era dels extrems climàtics

-¿Continuarà en presons?

-És un món que no descarto, però de moment em vull especialitzar en psicologia social. La idea és anar fent a poc a poc.