Sanament
Fàrmacs i tercera edat
Anna Catalan, psiquiatra: "Els errors en la medicació provoquen que persones grans acabin a l’uci"
"Les farmacèutiques no investiguen amb persones d’aquesta edat, volen que el fàrmac no doni problemes"
"Els metges de primària van desbordats i no coordinen la medicació"
"Entre el que han prescrit a les persones grans i el que prenen hi ha un abisme"
Anna Catalan és secretària de la Societat Espanyola de Psicogeriatria, psiquiatra a l’Hospital de Sant Pau i experta en el tractament de persones de la tercera edat. Des de la seva llarga experiència professional, en aquesta entrevista adverteix que sovint la medicació que s’ofereix a la gent gran és excessiva... o insuficient. Denuncia el paper de les farmacèutiques per no finançar estudis en aquesta etapa vital i reclama més consciència als professionals i a la mateixa gent gran.
-¿Hi ha sobremedicació psiquiàtrica en les persones de la tercera edat?
-Hi ha sobremedicació i inframedicació. Les dues coses. A vegades ens passem amb la quantitat que els donem, però en altres ocasions, pel fet de ser grans, els donem dosis massa baixes. Acaben prenent 15 fàrmacs, dos de neurologia, dos de càrdio, dos per al colesterol, des de psiquiatria... I aquestes medicacions tenen interaccions que poden fer que una persona acabi ingressada per un deliri. O amb una caiguda i una fractura de fèmur a causa dels efectes de la sedació. Aquesta polifarmàcia és un problema greu.
Acaben prenent 15 fàrmacs i aquestes medicacions tenen interaccions que poden fer que una persona acabi ingressada per un deliri
-Però també es peca per excés, segons afirma. ¿Per prudència?
-Per prudència excessiva, per desconeixement. Intentem tractar el dolor, l’ansietat i la depressió amb dosis infraterapèutiques que fan que la persona pateixi i el quadre es cronifiqui perquè no l’estem tractant. ¿Quantes vegades ens trobem davant episodis de depressió greu i no arribem a la dosi suficient? En lloc d’una dosi de 100 en donem una de 25 i, evidentment, no funciona. Es retira i el quadre s’acaba cronificant.
¿Quantes vegades ens trobem davant episodis de depressió greu i no arribem a la dosi suficient? No funciona, es retira i el quadre s’acaba cronificant
-Parla de desconeixement...
-Sí, perquè creiem que poden estar tristes pel fet de ser grans. És la idea d’«és gran, no passa res». No, la tristesa no va associada a l’edat. Ni la psicosi. I moltes vegades els estudis amb fàrmacs no es fan amb gent gran, i per això els psicogeriatres treballem fora de la fitxa tècnica [la que indica a qui es pot prescriure el medicament]. Moltes vegades es prescriuen fàrmacs per a una psicosi de persones grans també en dosis baixíssimes o que no són els més adequats, però són els únics que tenen autorització perquè hi ha un assaig amb aquest grup d’edat, mentre que d’altres que per experiència sabem que van molt millor no estan en fitxa tècnica. Quan fas un assaig clínic vols que surti bé, no el fas amb una persona de 90 anys pluripatològica, perquè té més riscos d’efectes secundaris.
L’interès de les farmacèutiques és que el fàrmac no doni problemes. En persones grans amb mil patologies, donarà més problemes. El més fàcil és fer estudis amb persones de fins a 65 anys
-¿Com és possible que passi això?
-L’interès de les farmacèutiques és que el fàrmac no doni problemes. En persones grans amb mil patologies, donarà més problemes. El més fàcil és fer estudis amb persones de fins a 65 anys i, a partir d’aquí, que qui vulgui administri el fàrmac assumeixi el risc. Això és real. Per exemple, per tractar la demència, que és la causa de psicosi més freqüent, només tenim el Risperidona, que té molts efectes secundaris, quan hi ha 20 medicaments més. És un problema greu i és clar que volem estudis en persones grans, però ningú es vol arriscar.
-Així doncs, ¿es prescriuen medicaments fora de fitxa tècnica?
-No ens queda més remei, però des de la Societat Espanyola de Psicogeriatria estem elaborant un cens, amb guies d’experts. És l’única manera. ¿Que té menys validesa i rigor? Sí. ¿Que és l’únic que podem fer? També.
No ens queda més remei que prescriure fora de fitxa tècnica, però des de la Sociedad Española de Psicogeriatria estem elaborant un cens, amb guies d’experts
-Però per fer estudis amb persones grans cal finançament...
-L’administració no ho farà. I els pediatres tenen els mateixos problemes, no hi ha estudis amb nens. Ni amb embarassades. No dic que les farmacèutiques siguin malignes, gràcies a elles podem tenir fàrmacs però a l’hora d’estudiar un fàrmac els interessa més la gent jove sana que les persones grans malaltes.
Anna Catalan, en el hospital de Sant Pau. /
-Abans ha comentat que es recepta en excés. ¿Per què?
-Perquè, a vegades, no esperem el temps que cal i afegim fàrmacs, perquè no hi ha una bona comunicació entre professionals, perquè la primària està saturada i no pot fer la feina de tota la vida, que és coordinar entre especialitats. Abans els metges podien tenir prou temps per veure quina medicació es prenia per al cor o el fetge i de psiquiatria i coordinar-ho. Ara estan tan tensionats que no donen l’abast. I tens la pressió de fer servir determinats fàrmacs per motius econòmics. Hi ha fàrmacs que tenim més restringits perquè són més nous o cars.
Tens la pressió de fer servir determinats fàrmacs per motius econòmics. Hi ha fàrmacs que tenim més restringits perquè són més nous o cars
-¿I en què es tradueix tot això?
-Per exemple ve un pacient amb un problema d’incontinència urinària i li poses un fàrmac contra la incontinència. L’endemà n’hi donen un altre per a la demència que no es pot donar si té incontinència. Això passa perquè el primer dia potser ha anat a la privada i després a la pública. Necessitem sempre un geriàtric que tingui la visió integral problema per problema.
-¿Falta coordinació?
-Es fa el que es pot. El psiquiatre l’hauria de saber [el pla de medicació] però no sempre el sabem, per exemple si ve de la privada. La història clínica compartida no és de tothom. A vegades no saps si li han pautat alguna cosa per a uns dies i ho continua prenent més enllà d’aquests dies. A vegades prescric per a una setmana però aquesta persona es creu que és per a més temps, perquè no ho entén o creu que li ha anat molt bé. Això passa amb les benzodiazepines: es prenen la de la dona o de la veïna o l’hi prenen al net...
-¿I què es pot fer?
-Quan faig una visita pregunto quins fàrmacs pren. Em diuen que miri la recepta però jo vull saber què pren, perquè entre el que prenen i el que els han prescrit hi ha un món. Jo sempre els dic que portin una bossa amb tot, també suplements, herbes... que poden ser un problema, perquè l’hipèric interacciona amb determinats antidepressius. No volen prendre fàrmacs però prenen set coses que interaccionen entre elles. Prescrius un genèric, després una altra marca, i es pensen que no és el mateix i s’ho prenen tot junt.
No volen prendre fàrmacs però prenen set coses que interaccionen entre elles
-¿Es prenen benzodiazepines alegrement?
-O altres fàrmacs per al dolor. Les 'benzos' [benzodiazepines] poden generar dependència o addicció, com d’altres, com els del dolor. Em toca enfadar-me amb molts pacients que me’n venen a demanar i que no els en vull donar. O em passa quan intento retirar les 'benzos'. Alguna àvia les ha acabat comprant per internet.
-Tot plegat sembla una tempesta perfecta: excés, dèficit, farmacèutiques, consum inadequat...
-Sí, és la tempesta perfecta que acaba provocant que un pacient acabi a l’uci. Defensem que des de la primera visita els portin en una bossa de plàstic i que s’estudiïn un per un, per anar fent neteja a poc a poc. Si es retiren les 'benzos' de cop, els efectes secundaris per abstinència els poden portar a l’uci. A vegades els retirem de manera salvatge i pots generar una síndrome confusional gravíssima.
És la tempesta perfecta que acaba provocant que un pacient acabi a l’uci. Defensem estudiar els medicaments un per un, per anar fent neteja a poc a poc
-I a sobre tot això passa amb persones vulnerables...
-També passa amb pacients de 40 anys amb esquizofrènia, amb polifarmàcia. Quan perds el contacte amb la realitat, no cal que tinguis 80 anys per estar mal atès.
En la població general tothom diu 'no em donis fàrmacs', però després veus un consum de cocaïna i de cànnabis espectacular
-¿Les persones grans podrien estar bé amb menys medicació?
-Aquesta és una veritat a mitges. Podrien passar amb menys d’un tipus però amb més d’un altre. Si tenen una depressió, no la podem tractar tampoc de manera homeopàtica. Ni amb una valeriana. Poden tenir una depressió agitada i necessitar un fàrmac. I en la població general tothom diu ‘no em donis fàrmacs’, però després veus un consum de cocaïna i de cànnabis espectacular, i de cinquanta mil productes de parafarmàcia que no mira ningú què contenen.
- Sondeig preelectoral del GESOP Vox, primera força a les Canàries, segona a Andalusia i tercera a Catalunya: l’enquesta del 29N, per sexe, edat, població i ideologia
- Polèmica electoral Jordi Wild, tebi amb Feijóo i contundent amb Pedro Sánchez: no pregunta per Mazón, la dana, els pagaments d’Okdiario a Koldo ni l’escàndol de les residències d’Ayuso
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- The Wild Project Ada Colau admet que hauria exigit més a Sánchez pels casos de corrupció però defensa els pactes amb el PSOE
- Conflicte obert Rodalies continua sense esquivar el caos i tanca una setmana sencera amb retards greus cada dia
