Sanament

Sanament

Polítiques públiques

Entitats, professionals i activistes impulsen una plataforma de salut mental alternativa

Denuncien la mercantilització, el cost dels tractaments individuals i la falta de professionals i recursos en la salut pública

"Es tracta de mirar de portar a terme els tractaments segons les necessitats", ha plantejat el psiquiatre Jordi Marfà

Sesión inaugural de la jornada Sentirs comuns

Sesión inaugural de la jornada Sentirs comuns / FM

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El malestar és una qüestió estructural, social, i la resposta ha de ser col·lectiva. Sota aquest lema, dos centenars de persones de diferents col·lectius relacionats amb la salut mental han fet aquest divendres a Barcelona el primer pas per crear una xarxa cooperativa que defensa aquesta visió social dels trastorns mentals, alternativa a l’actual estructura pública de salut mental.

Organitzada per la cooperativa Coòpolis, els participants en la jornada “Sentirs comuns”, amb una mirada crítica respecte a l’actual xarxa de salut mental. D’una banda, qüestionant “la mercantilització, el cost dels tractaments individuals i la falta de professionals i recursos en la salut pública”, segons Anna Vicent, de Coòpolis. Persones amb experiència pròpia, professionals i col·lectius formen part d’aquest grup inicial. Anna Delatte, de la cooperativa Cos, ha remarcat la idea d’“estar oberts a les diferències”.

Articular un moviment crític

El psiquiatre Jordi Marfà ha apostat per “crear espais” compartits entre professionals de la psicologia i la psiquiatria, testimonis en primera persona i associacions, per practicar el diàleg obert, un mètode per millorar la salut mental basat en l’escolta amb finalitats terapèutiques.

Sobre la taula dels debats s’han posat qüestions com que els pacients tinguin un professional de referència de manera contínua, millorar les condicions laborals dels professionals, escoltar millor i oferir afecte i amor a les persones amb trastorns, superar la mirada basada només en el diagnòstic o practicar més l’empatia i el diàleg.

Psicòlegs, terapeutes, treballadors de l’administració, psiquiatres, testimonis en primera persona i psiquiatres han reivindicat també “una mirada complexa” respecte a les causes del sofriment i han qüestionat que s’encasellin els trastorns en etiquetes o equacions simples.

Horitzontalitat

Els participants han coincidit en la necessitat d’articular una xarxa més enllà del sistema públic i fomentar una mirada més horitzontal en la relació entre el professional i els usuaris.

Notícies relacionades

La falta de temps dels professionals a les consultes provoca, segons els assistents, que acabin “dissociant-se” o que “s’hagin desconnectat” de la feina. Davant d’això han proposat un tipus de tractament basat a “reconèixer l'altre com a persona” i en la vinculació i construir “espais de sanació col·lectiva”.

L’objectiu de la jornada de treball era establir un nucli permanent que vagi actualitzant els debats i celebri noves trobades. Entitats com la cooperativa COS i l’associació Obertament participen en els treballs de cara a l’elaboració d’aquest espai crític. La jornada ha inclòs sessions sobre teatre i experiències com el diàleg obert, iniciades als anys setanta i fonamentades en la idea que el diàleg amb els pacients, sense emetre judicis ni interpretacions dels missatges, és una eina útil de cara a la seva recuperació, fins i tot en casos de psicosi. "Es tracta ‒ha explicat Marfà‒ de mirar de portar a terme els tractaments segons les necessitats" de cada usuari.