Judit Argüera, mestra amb autisme, publica un llibre de contes inclusius: "Totes les ments tenen el seu lloc al món"

En el recull de contes titulat Dins l’escola, amb il·lustracions d’Ariadna Reyes, apareixen trastorns com el que té diagnosticat la Judit, l’autisme, però també la paràlisi cerebral, el mutisme situacional -fruit d’un succés estressant-, el trastorn de la conducta alimentària i la discapacitat intel·lectual lleu, entre d’altres.

Tots apareixen de la mà de les vivències d’infants que s’enfronten al repte de superar aquestes limitacions. Argüera, l’autora, recorda d’entrada un missatge fonamental: "La diferència no és absència, la sensibilitat no és fragilitat i totes les ments —siguin com siguin— tenen el seu propi espai en un món per a tothom".

Infants amb superpoders

El plantejament és clar respecte a aquests infants i els seus trastorns: "De vegades poden necessitar ajuda en algunes coses, però també tenen superpoders especials: idees originals, sensibilitat, curiositat o una manera pròpia d’entendre les coses i resoldre enigmes".

Així, per exemple, descobrim que la Gina té un trastorn de l’espectre autista. Fer amics i amigues és una tasca complicada per a ella. Els sorolls, la llum blanca i les abraçades li molesten. A classe sorprèn tothom quan crea un mapa del vent i una maqueta del sistema solar amb llums i ritmes de moviment diferents. "La Gina ens ha ensenyat una nova manera de mirar el món». Ella, elogiada, no respon amb paraules, però sí que nota "un saltiró al cor".

"La seva manera de brillar"

En Max té TDAH, el seu cervell va molt de pressa, estar quiet és tot un repte i pensa en una infinitat d’idees. El seu trastorn es converteix en una oportunitat per ajudar els companys a educació física: anima, corre i dona forces als qui s’esgoten... "Només necessita que entenguem la seva manera especial de brillar", conclou la mestra.

En Martí pateix trastorn bipolar: hi ha dies en què té una energia infinita i d’altres en què se sent trist i molt cansat i li costa parlar. Quan passa això, la mestra explica als seus companys que en Martí no està enfadat amb ells, sinó que té un dia "blau" i necessita calma i comprensió. En els dies vermells, li recorden que pot fer pauses per respirar i que no cal fer-ho tot de cop. I els dies verds són aquells en què en Martí gaudeix tranquil. Tots tenim colors diferents, explica la docent.

L’Olívia té dislèxia. Quan llegeix o escriu, les lletres canvien de lloc i semblen puces saltadores. La solució consisteix a utilitzar lletres de mides diferents, subratllades, i una regla de lectura per seguir el ritme. Després explica la seva experiència a la seva germana petita.

No és important fer-ho perfecte

En Teo té dispràxia, o trastorn del desenvolupament de la coordinació. Li és gairebé impossible cordar-se els cordons de les sabates o agafar la cullera per menjar les postres. A l’escola acaba l’últim en una gimcana, però aconsegueix controlar-se, perquè el més important no és fer-ho tot de pressa i a la perfecció, sinó gaudir del moviment.

En Lluc té TOC, trastorn obsessiu-compulsiu. Necessita repetir accions per estar tranquil perquè creu que, si no les fa, podria passar alguna cosa terrible. Un taller de cuina a classe l’ajuda, per exemple, a entendre que no tot ha de ser perfecte i que "els seus pensaments no sempre deien la veritat".

Controlar-se i respirar

La Valentina, amb un trastorn disruptiu, és una nena a qui costa complir les normes, s’enfada i provoca grans discussions. Li costa controlar les emocions quan se sent molesta. Aprèn tècniques de respiració i aconsegueix jugar a pilota amb un altre infant. Va aprenent que, encara que li sembli que el món li porta la contrària, pot escollir no respondre de manera irada.

L’Aran, amb discapacitat intel·lectual lleu, necessita més temps per entendre les tasques de l’escola i requereix suports visuals o repetir i practicar més. "Però també sap que pot avançar, que pot aprendre i créixer al seu ritme".

En Kai té síndrome de Down, té dificultats per explicar-se i li costa recordar algunes coses. També té les articulacions més flexibles. A classe de música gaudeix portant el ritme principal de la percussió. "En aquell moment, se sent part d’una cosa gran, d’alguna cosa que sona bonica, perquè tothom l’acompanya. I això el fa immensament feliç".

Preocupacions que s’enreden

Notícies relacionades

María Dolores Braquehais, psiquiatra: “Als professionals ens resulta més fàcil ajudar que entrar en contacte amb la nostra vulnerabilitat”

Llistes d’espera, atenció als menors i lluita contra l’estigma: els reptes de la salut mental a Catalunya

En Guim té un diagnòstic de trastorn de la conducta alimentària (TCA). Té dificultats per menjar alguns aliments. "Les preocupacions se li enreden per dins i, de vegades, li costa atrapar les paraules". A la tarda va a teràpia i explica com se sent. A la nit, al seu interior «encara hi ha soroll, però també una veueta que comença a dir-li que és capaç i que no ha de fer aquest camí sol».

Argüera ha fet realitat, amb aquest llibre, la seva voluntat pedagògica, que va de bracet amb la seva experiència personal. Gràcies a això, segons les seves pròpies paraules, ha escrit "des d’un lloc on els sons tenen textura, les paraules tenen color i forma, i les emocions arriben com onades que sovint costa aturar".