Entitats, Govern i usuaris posen Girona com a exemple de treball compartit en salut mental

Durant la jornada s’ha subratllat el grau d’actuació compartida existent a les comarques de Girona entre tots els agents implicats en la recuperació de les persones amb trastorns mentals. Josep Tristany, responsable del Pla Director de Salut Mental del Departament de Salut, s’ha felicitat per l’"ecosistema" de Girona, del qual ha dit que venia "a aprendre". "A Catalunya hi ha dos models de pràctiques que m’agraden molt, un és el de Girona i l’altre, el d’Osona". Tristany ha subratllat que el treball conjunt "ens enriqueix moltíssim".

Contra el control, confiança, respecte i autonomia

Claudi Camps, director de la xarxa de salut mental i addiccions de l’IAS de Girona, ha apostat perquè “tothom interioritzi aquesta manera de fer, no basada en el control sinó en la confiança, el respecte i l’autonomia, i el primer repte és sostenir-ho”. Claudi ha defensat aquesta mirada davant dels models “hospitalocèntrics, reduccionistes i biologicistes”.

“Es pot treballar la salut mental d’una altra manera -ha explicat Elvira Duran, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut- però per algun misteri no s’estén a la resta de Catalunya, Girona té una manera de funcionar que la resta de Catalunya no té”. Duran ha reclamat que l’Administració pública faci un exercici d’humilitat: “S’han de respectar molt més les dinàmiques territorials concretes si volem que el servei de salut mental doni respostes a les persones”. Per això, ha apostat per un model administratiu més flexible per adaptar-se a les necessitats de cada territori i de cada persona.

Entre altres experiències, s’ha donat veu als responsables de Superart, una iniciativa basada a oferir a persones amb trastorn mental una sèrie de visites a equipaments culturals de Girona, a més de permetre’ls crear les seves pròpies obres i impartir tallers, amb resultats avaluats i una valoració positiva d’apoderament i satisfacció del 76%.

També s’ha posat en valor la feina d’entitats com la Fundació Drissa mitjançant una ràdio ("Ens patina l’embrague") que gestionen directament persones que han tingut o tenen algun tipus de problemàtica de salut mental. La jornada ha reclamat estendre la tasca de suport entre iguals, perquè usuaris amb experiència puguin acompanyar aquells que afronten per primera vegada un trastorn mental.

"Confiar en l’autonomia de l’altre"

El suport entre iguals "dona esperança, perquè els usuaris veuen que si ell ho ha fet, per què no ho poden fer ells també, i serveix per explicar-los que la part més dura de la malaltia se supera i que cadascú té el seu temps", explica la psicòloga i experta en suport entre iguals Mariana Gronda. "Quan ens sentim malament -afegeix- volem que algú vingui i ens digui que ha passat per aquí i que això en algun moment es calma; per això aquest suport entre iguals és un complement molt important. Confiar en l’autonomia de l’altre és el quid de la qüestió", ha afegit Gronda. Els experts han reclamat que aquesta fórmula del suport entre iguals s’ha de professionalitzar i ha de comptar amb metodologia i avaluació.

"Les famílies estem abandonades"

La jornada també ha servit per debatre el paper de la família. Maria Germà, de l’Associació Família i Salut Mental, ha reclamat més suport:

Notícies relacionades

Practicant l’art de trobar-nos: tornar al safareig

Quan discrepar sempre acaba en batalla: per què hi ha persones que viuen instal·lades en el conflicte

"Les famílies estem abandonades, tenim una preocupació que és què passarà quan nosaltres no hi siguem, i el meu fill de vegades m’ho pregunta: quan vosaltres no hi sigueu, qui m’alimentarà?, i li puc donar dues respostes: vivim en una societat solidària i compassiva, no et preocupis; la segona resposta és: ‘No tens ganes de millorar, estabilitzar-te i trobar una feina?’ Però perquè això passi necessita una recuperació, i el servei de rehabilitació no és per a tothom, ho sento molt i així ho dic".

Germà s’ha queixat de la rigidesa dels protocols existents. "Des de la salut mental no s’atén la diversitat, ho sento, però és així", ha conclòs, amb una intervenció molt aplaudida pels assistents a la delegació de la Generalitat a Girona. Josep Tristany, en la seva intervenció posterior, ha admès que "tenim molta feina per fer amb les famílies, sovint no les tenim prou en compte".