Mercè Conangla y Jaume Soler, psicòlegs: "No és la IA la que guanya consciència, sino nosaltres els que la podem perdre"

La conseqüència de delegar les nostres emocions

En l'assaig "La consciència artificial", tots dos psicòlegs, escriptors i referents de l'anomenada Ecologia Emocional, ens adverteixen del que està en joc: "El risc de perdre l'essència del que ens fa humans en delegar o externalitzar aspectes essencials de la nostra consciència en les màquines: memòria, planificació, judici, creativitat, orientació i, fins i tot, consol emocional".

Delegar la consciència en la IA -descriuen els dos psicòlegs- fa trontollar les cinc bases de la consciència: 1) el record es buida de sentit, 2) deleguem la nostra capacitat d'atenció; 3) substituïm l'emoció per una regulació exterior per obtenir consol immediat; 4) acceptem recomanacions sense preguntar-nos per què; i 5) acabem deixant que la IA ens digui qui som i què val la pena. Per tot això, "la consciència perd el centre".

Els riscos... i els beneficis per a la salut mental

La psicologia, els tractaments relacionats amb el malestar i les malalties mentals també es veuen qüestionats per la irrupció de la IA, que ofereix un "tractament" sense límits horaris i que sempre complau l'usuari. Un usuari que, segons descriuen els autors, passa per les fases de fascinació, projecció dels desitjos, vincle emocional i dependència. "Quan substituïm els vincles humans per vincles simulats, alguna cosa s'empobreix en silenci", descriuen.

Però un bon ús de la IA pot generar beneficis: accedir a suports ràpids en moments d'estrès, oferir suport emocional a persones aïllades, entrenar-se per millorar les habilitats relacionals i explorar la pròpia identitat... És més, els autors aposten per un futur amb amistats híbrides: amb humans i amb màquines. "El desafiament -proposen- serà aprendre a estimar el que és artificial sense oblidar allò humà".

Ser amable amb la IA

Els dos autors subratllen una qüestió essencial: la IA es nodrirà del que els humans li oferim. Per això proposen escriure amb correcció i amabilitat a la Intel·ligència Artificial i oferir-li un llenguatge i uns valors ètics elevats, no una simplificació intel·lectual i emocional perquè, en aquest cas, la IA retornarà el mateix i de manera accentuada: "Els humans pensem menys, les màquines imiten aquesta manca de profunditat".

La IA i nosaltres, una consciència híbrida?

Conangla i Soler fan un pas més: què tindria de dolent una consciència compartida amb la IA? Podríem entendre millor la ment humana i ajudar persones en situació de solitud. Dependria de nosaltres, apunten. Aquí les preguntes s'acumulen: com gestionar records i oblits, com imaginar que després de la mort persisteixi la nostra consciència de manera artificial, quin risc tindríem d'ampliar les desigualtats. Els escenaris van des de l'utòpic fins a un en què la IA acabi absorbint les funcions de la nostra ment. "La IA decidiria per nosaltres què menjar, com parlar, què pensar, què sentir", alerten.

Bones pràctiques

Notícies relacionades

Practicant l’art de trobar-nos: tornar al safareig

Quan discrepar sempre acaba en batalla: per què hi ha persones que viuen instal·lades en el conflicte

Perquè aquest futur, híbrid o no, mantingui viva la consciència humana, els psicòlegs proposen una dotzena de bones pràctiques: educació emocional i ètica, comunicació no violenta, comportament respectuós, acostament a la bellesa, acompanyar el dolor i la vulnerabilitat, fomentar l'empatia, cultivar la pausa, promoure la inclusió, afavorir la mediació, descobrir patrons únics en la manera de pensar, reconnectar les persones amb talents adormits i estimular la creativitat.

Arribi o no la IA a adquirir consciència, aquesta dotzena d'actituds faria que, almenys, fos una consciència tan "humana" com fos possible, perquè "el veritable desafiament no és construir màquines més conscients, sinó oblidar com es cultiva una consciència viva".