Els psicòlegs coincideixen: els que ploren molt connecten millor amb els altres

Darrere del plor i les llàgrimes hi ha moltes creences que no corresponen amb la realitat. Una és que qui plora molt és més sensible, però realment les emocions i la sensibilitat són conceptes totalment diferents. Així doncs, no existeix una relació directa entre totes dues, com tampoc n’hi ha entre una persona que no plora i algú que no és sensible.

L’emoció és biològica i innata, però la sensibilitat ve creada per la intel·ligència afectiva, que suposa molt més que experimentar i expressar emocions. La sensibilitat no és només plorar, sinó ser conscients de per què plorem. «No som més sensibles quan plorem; ho som quan la tristesa ens fa més humans i ens ajuda a comprendre millor la tristesa dels altres i del món», revela l’especialista en educació emocional Eva Bach.

Al plorar, s’està experimentant una emoció, ja sigui de tristesa, de ràbia, d’impotència o fins i tot de felicitat o de riure. Per molt que la mateixa persona pot no conèixer el motiu darrere d’aquest plor, l’emoció és present i es manifesta a través de les llàgrimes. La psicologia contemporània interpreta que plorar amb facilitat és un comportament que manifesta una sensibilitat autèntica, intel·ligència emocional i fortalesa interior.

Més fortalesa emocional

En aquest sentit, el psicòleg Mario Arrimada explica que hi ha múltiples diferències socials i culturals que expliquen el motiu pel qual algunes persones tendeixen a plorar amb més freqüència que d’altres. En l’àmbit cultural influeixen el gènere, la genètica o altres factors que es desenvolupen a través d’un mecanisme fisiològic innat. A nivell social, Arrimada explica que «l’acte de plorar pot provocar l’empatia d’altres persones i gràcies a això podrien brindar el suport necessari en aquell moment».

El cert és que, lluny de la creença popular, els psicòlegs relacionen els que ploren amb facilitat amb una fortalesa emocionalmés gran, ja que són persones que no reprimeixen les seves emocions i, gràcies a això, tenen més recursos per afrontar situacions difícils. El psicòleg John Bowlby, creador de la Teoria de l’afecció, també feia referència al fet que el plor és un mecanisme de connexió que busca la proximitat i el consol d’altres. Això és a causa del fet que plorar promou vincles segurs a l’activar l’empatia de la resta. Per això, «reprimir les llàgrimes no només limita la nostra expressió emocional, sinó que també obstaculitza la intimitat emocional amb els altres», afirma en el seu blog el psicòleg Paolo Antonio Castillo.

Capacitat per connectar amb la resta

Notícies relacionades

Un estudi associa el dol perllongat amb un pitjor rendiment congnitiu en gent gran

Maria José Valiente, psicòloga: "Perdonar fa més bé a qui perdona que a qui és perdonat"

Per tant, plorar molt es pot relacionar amb una alta sensibilitat emocional, cosa que no implica ser «fràgil», sinó tenir una capacitat més gran per connectar amb el que sentim, amb el que passa al nostre voltant, així com amb la resta de persones en el nostre entorn. A més, Castillo explica que «el plor té un efecte empàtic: quan veiem algú plorar, el nostre cervell activa les mateixes àrees que si sentíssim el seu dolor, promovent la solidaritat i el consol».

«Plorar no és un signe de debilitat, sinó una forma profunda de fortalesa emocional. És el cos dient el que les paraules no arriben. Reprimir les llàgrimes pot semblar una forma de control, però en realitat ens allunya de la nostra humanitat», conclou l’expert.