Bellvitge detecta les tres claus per detectar risc de suïcidi en persones amb TOC

En realitat, després d’una exhaustiva comparació de casos mitjançant indicadors matemàtics sobre 199 pacients —alguns dels quals fa més de 18 anys que conviuen amb el trastorn—, es conclou que allò que cal tenir més en compte està a l’abast de qualsevol metge que atengui aquests pacients: és a la història clínica. Són tres qüestions: l’existència d’antecedents familiars de suïcidi o d’intent de suïcidi, la presència de trastorns de l’estat d’ànim en el pacient amb TOC i el consum de substàncies.

“En psiquiatria, encara no tenim cap biomarcador; la base és l’entrevista clínica —descriu el psiquiatre Cinto Sagalàs, psiquiatre de la unitat TOC del servei de Psiquiatria de Bellvitge i membre del grup de recerca de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge)—, i amb tres variables senzilles i fàcils de recollir es pot fer un seguiment més estret del pacient i tenir en compte aquests factors de risc”.

Es dona el cas que la percepció general de la societat és que el TOC —a més de ser objecte de burla i banalització— no genera risc suïcida. En canvi, professionals com Sagalàs recorden que es tracta d’una malaltia en què les idees o intents de suïcidi “no són tan infreqüents i, desgraciadament, hem conegut casos que han acabat en suïcidis consumats, per la qual cosa és important avaluar el risc real”. No debades, un estudi europeu de 2017 conclou que les persones que pateixen TOC tenen deu vegades més possibilitats de morir per suïcidi que la població general.

El suïcidi, més enllà de tres indicadors

El que aquest investigador també subratlla, més enllà del seu estudi, és que no es pot establir una relació de causa-efecte entre els factors que poden contribuir a les idees suïcides i l’execució d’aquestes idees sempre i en tots els casos. “No és que el model et doni un risc individual, ni que si el pacient respon als tres criteris hagi de morir per suïcidi, el que indica és que les tres variables es relacionen amb tenir més ideació autolítica, alguna temptativa o, desgraciadament, un suïcidi consumat”.

“El suïcidi —afegeix— és una conducta molt complexa que depèn de molts factors; entre d’altres, de la situació socioeconòmica del pacient; hi ha, evidentment, patiment emocional, però el fenomen depèn de moltes situacions; no tenir casa també és un factor de risc”.

Una de les més incapacitants

Sagalàs recorda que el TOC és una de les deu malalties més incapacitants que existeixen, segons l’OMS. “Des de la nostra unitat agraïm qualsevol interès per aquesta malaltia i que se’n faci divulgació, perquè pot ser molt greu i cruel per a qui la pateix i per a les seves famílies; però és una malaltia que té tractament i els pacients poden gaudir d’una molt bona qualitat de vida”, afegeix.

DEMANA AJUDA

Si tu o algú proper té idees suïcides:

Línia d’atenció a la conducta suïcida: 024

Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona: 900 925 555

Xat Línia 024: https://www2.cruzroja.es/es/chat-linea024

Fundació ANAR (infància i adolescència): 900 20 20 10

Notícies relacionades

Una tècnica de deu segons per fer una pausa davant l'estrès: què diu la ciència

Judit Argüera, mestra amb autisme, publica un llibre de contes inclusius: "Totes les ments tenen el seu lloc al món"

CatSalut Respon: 061

Emergències: 112