Els científics coincideixen: passar més de 2,5 hores al dia a les xarxes socials pot provocar aquest problema greu de salut

Els espanyols passen cada vegada més temps davant de les pantalles. Segons un informe publicat per la Fundació Gasol, els més joves han augmentat en els últims anys (del 2022 al 2025) la seva exposició a mòbils, ordinadors i tauletes: en total, ara passen «25 dies complets addicionals a l’any davant d’una pantalla».

A més, aquesta addicció a les pantalles, que ja fa anys que s’implanta a la societat, s’ha relacionat amb l’empitjorament d’altres hàbits relacionats amb la salut: es fa menys activitat física, se segueix una alimentació menys saludable i es dorm menys.

Però el problema no es limita al temps que les persones passen davant d’una pantalla. Una part cada vegada més important d’aquest temps es dedica a les xarxes socials, i la comunitat científica fa anys que estudia les possibles conseqüències d’un ús elevat sobre la salut mental.

11 anys d’investigació

Ara, una nova investigació, publicada el 22 d’agost de 2026 a la revista científica «NPJ Mental Health Research», ha posat el focus en una xifra concreta. L’estudi ha analitzat dades de 183.000 adults d’entre 18 i 70 anys procedents d’11 enquestes fetes als Estats Units entre 2014 i 2024. L’objectiu era comprovar si la relació entre l’ús de xarxes socials i la depressió es mantenia de manera consistent al llarg del temps.

Els resultats mostren que la contribució de l’ús de xarxes socials a la classificació de la depressió passava de ser neutral a positiva aproximadament a partir dels 150 minuts diaris, és a dir, 2,5 hores. El patró es va repetir en els diferents conjunts de dades corresponents als 11 anys analitzats.

La troballa resulta especialment rellevant perquè no procedeix d’una única fotografia de la població, sinó de dades recopilades durant més d’una dècada i amb una mostra de gran mida. Els autors consideren que els resultats mostren una associació estable entre un ús més elevat de xarxes socials i la depressió.

Per cada hora, un 13% més

Aquest estudi coincideix amb investigacions anteriors, especialment en població adolescent. Una metaanàlisi publicada el 2022 va reunir 26 estudis amb un total de 55.340 participants. Els investigadors van trobar que un temps més elevat dedicat a les xarxes socials estava associat amb una probabilitat més gran de presentar símptomes depressius. L’anàlisi va establir que cada hora addicional d’ús es relacionava amb un increment del 13% en el risc de símptomes depressius entre els adolescents.

La relació també presentava diferències segons el sexe. L’efecte observat va ser més fort entre les noies adolescents, tot i que també va ser significatiu entre els nois.

No obstant això, els científics assenyalen que el temps no és l’únic factor que s’ha de tenir en compte. La motivació per utilitzar les plataformes, el contingut consumit, la manera d’interactuar i el context en què s’utilitzen les xarxes també poden modificar-ne els efectes.

Alteracions del son

La relació entre les xarxes socials i la salut mental no es limita a la depressió. Una revisió sistemàtica publicada el 2024 va analitzar 6.108 articles amb un total d’1.169.396 participants. Els resultats van trobar associacions estadísticament significatives entre l’ús de les xarxes i l’ansietat, però també amb problemes de son.

El descans és precisament un altre dels àmbits en què la ciència ha trobat associacions amb l’ús de les xarxes socials. Un estudi fet a 2.354 adults joves va examinar la relació entre les experiències positives i negatives a les xarxes socials i les alteracions del son. Els participants tenien una edat mediana de 27 anys i utilitzaven les xarxes una mitjana de 2,5 hores al dia.

Els investigadors van observar que els qui declaraven nivells elevats d’experiències negatives a les xarxes tenien un 49% més de probabilitats de presentar nivells elevats d’alteracions del son, fins i tot després de tenir en compte el volum d’hores d’ús de les plataformes.

El resultat resulta especialment interessant perquè apunta que no només importa quant de temps passa una persona connectada, sinó què experimenta durant aquest temps. Les interaccions negatives poden tenir un efecte diferent del de les experiències positives o neutres.

Ús problemàtic de les xarxes

La preocupació per l’ús de les xarxes socials és especialment rellevant entre els adolescents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va analitzar els hàbits digitals de gairebé 280.000 joves procedents de 44 països i regions diferents.

Els resultats publicats el 2024 van mostrar que el percentatge d’adolescents que presentaven signes d’ús problemàtic de xarxes socials havia augmentat del 7% el 2018 a l’11% el 2022. La xifra arribava al 13% entre les noies i al 9% entre els nois.

L’OMS considera ús problemàtic aquell patró caracteritzat per dificultats per controlar el consum, malestar quan no es poden utilitzar les plataformes, abandonament d’altres activitats per romandre connectat i conseqüències negatives en la vida quotidiana.

És una relació bidireccional

Notícies relacionades

María Dolores Braquehais, psiquiatra: “Als professionals ens resulta més fàcil ajudar que entrar en contacte amb la nostra vulnerabilitat”

Llistes d’espera, atenció als menors i lluita contra l’estigma: els reptes de la salut mental a Catalunya

Malgrat totes aquestes dades, la comunitat científica insisteix que seria un error reduir el problema a una simple qüestió d’hores. La mateixa OMS adverteix que la relació entre tecnologia i salut mental és bidireccional: un ús més elevat de les xarxes pot coincidir amb un empitjorament de la salut mental, però les persones que ja presenten problemes psicològics també poden recórrer amb més freqüència a les plataformes digitals.

La xifra de 2,5 hores, per tant, serveix com un senyal d’alerta dins d’una investigació que torna a posar sobre la taula una qüestió cada vegada més estudiada: el problema no és únicament tenir xarxes socials, sinó quan el seu ús comença a ocupar massa espai en la vida quotidiana i a relacionar-se amb un pitjor benestar psicològic.