Benedikt Amann, psiquiatra: "Una minoría busca allargar la baixa laboral"

La realitat més habitual entre els pacients subaguts i de llarga estada és que la seva malaltia, de caràcter greu, els impedeix treballar o, en tot cas, obliga que la seva ocupació sigui protegida. “Després, en casos de depressió, ansietat o trauma, de vegades amb consum de substàncies, també pateixen quadres similars greus”, afegeix, i entre aquests casos “una minoria busca allargar la baixa laboral”. En aquests casos, Amann és conscient que les institucions són les que carreguen amb un “cost enorme” en casos de baixes o incapacitats no justificades.

Es tracta de casos difícils de gestionar per part dels professionals de la salut mental perquè aquesta minoria no millora “subconscientment i, de vegades, conscientment sap que això li suposarà perdre la baixa”.

L’habilitat del psiquiatre

Aquestes vivències requereixen “molta habilitat terapèutica” per fer veure als pacients que la feina no és un càstig, sinó que forma part de la salut. “Estar tot el dia a casa no és bo”, afegeix, tot i que en el lloc de treball hi hagi problemes i dificultats. “Treballar permet recuperar una estructura, un objectiu i millora l’autoestima”, assenyala aquest professional.

Treballar estant malalt

Notícies relacionades

Una tècnica de deu segons per fer una pausa davant l'estrès: què diu la ciència

Judit Argüera, mestra amb autisme, publica un llibre de contes inclusius: "Totes les ments tenen el seu lloc al món"

L’altra cara de la moneda són els casos en què “els pacients que estan més afectats no poden treballar però, malgrat això, no aconsegueixen que l’ICAM (el polèmic Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) els concedeixi la incapacitat. “Surten, a vegades, traumatitzats d’aquesta visita i es queixen que l’ICAM no mira els informes ni parla adequadament amb ells”, detalla Amann.

No psiquiatritzar-ho tot

Amann coneix el dia a dia de pacients i professionals i vol deixar clar, en relació amb un debat que és espinós en el sector, que la degana del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, té raó quan assenyala els factors psicosocials que tenen a veure amb la bona o mala salut mental dels ciutadans. És a dir, que no es tracta de “patologitzar situacions de la vida quotidiana” ni convertir-les en un diagnòstic perquè, segons Liria, en salut mental pesen molt “els determinants socials”, d’aquí que “no tots els malestars requereixen medicació ni tractaments psicològics”. Amann coincideix: “De vegades els pacients milloren a l’hospital però quan tornen al seu pis i a la seva vida amb ingressos mínims, se’ls activa de nou el malestar”. Per això reclama una millora del suport a aquests pacients des del treball social.