El Departament de Salut, sobre les falses baixes per salut mental: "És un tema delicat"

Els responsables de Salut apel·len a la prudència a l’hora de treure conclusions: "Es tracta, en ocasions, de persones que senten que a la feina les tracten malament, o que no arriben a final de mes, i senten que no poden continuar", expliquen. I, en aquest sentit, aposten per idees cada vegada més esteses i reclamades per diferents actors del sector de la salut mental, com la tornada progressiva al lloc de treball, una mesura també reclamada després d’una patologia oncològica. "En tot cas, el tema del frau és delicat, pot ferir moltes sensibilitats", afegeixen aquestes fonts.

Salut és conscient que el diagnòstic de salut mental no es pot objectivar, com sí que es pot fer davant d’altres malalties, que poden detectar-se amb una radiografia, una analítica o un TAC. Així doncs, sí, pot ser que hi hagi usuaris que aconsegueixin la baixa anant al metge amb arguments com que estan desanimats o que no poden dormir. S’assumeix, al Departament, que hi ha hagut un canvi entre la idea d’anar al metge a veure si concedeix la baixa i la frase actual de "vaig perquè em donin la baixa".

Intensificar les visites

L’objectiu de Salut és evitar casos de baixes prolongades -les de salut mental són les baixes més llargues, de mitjana, de totes les que es concedeixen per motius de salut- mitjançant un suport intensiu del psicòleg en casos lleus. És a dir, que es pugui dur a terme una freqüentació ràpida -visites cada deu o quinze dies- durant uns dos mesos per evitar que el cas vagi a més i es converteixi en una baixa prolongada. Salut és conscient que aquest objectiu està lluny d’assolir-se, en l’actual context de saturació del servei de salut mental.

Dades alarmants

Notícies relacionades

Una tècnica de deu segons per fer una pausa davant l'estrès: què diu la ciència

Judit Argüera, mestra amb autisme, publica un llibre de contes inclusius: "Totes les ments tenen el seu lloc al món"

Tal com va relatar Gabriel Ubieto a EL PERIÓDICO, les baixes laborals per problemes de salut mental s’han disparat en l’última dècada, fins al punt que al llarg de l’any ja hi ha gairebé la mateixa proporció d’absències vinculades a malalties infeccioses que per problemes psicològics. La proliferació de baixes per aquest tipus de patologies, sumada a l’extensió d’aquestes, que de mitjana s’allarguen fins a gairebé 100 dies, és un dels motius que expliquen l’augment progressiu i concatenat del volum d’incapacitats temporals que pateixen milions de treballadors cada any a Espanya.

Dona, menor de 40 anys, amb fills a càrrec i empleada en una gran empresa és el retrat robot d’una persona amb més probabilitats d’acabar causant baixa, segons l’anàlisi realitzada per l’Airef i publicada aquest dimecres. L’organisme independent ha elaborat una de les radiografies més detallades existents fins ara sobre la qüestió, cada vegada més present en el debat públic, per la creixent despesa que suposa per a la Seguretat Social -més de 18.000 milions d’euros en prestacions el 2025- i per a les empreses.